\n
El passat divendres es va posar a la venda El nostre no \u00e9s la cr\u00edtica liter\u00e0ria, per\u00f2 com ja hem adquirit l’h\u00e0bit o vici de ficar el nas en coses alienes, no ens hem pogut resistir a comentar l’obra. El dolent \u00e9s que a sobre ens v\u00e9nen al cap frases com: “Errors de raccord<\/em> \u00e9s al c\u00f2mic espanyol el que Hi ha potser alguna cosa que atempti de manera m\u00e9s flagrant contra la narrativitat lineal i “teleol\u00f2gica” que un error de raccord? (que \u00e9s, per cert, part de l’argot propi d’un altre mitj\u00e0). Per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s nom\u00e9s una met\u00e0fora que vindria a refor\u00e7ar una decisi\u00f3 formal: Si amb<\/em> alguna cosa tracta Errors de raccord<\/em> \u00e9s amb la conting\u00e8ncia i la necessitat causal dels esdeveniments que se succeeixen en la vida de les persones; alguna cosa de la qual ens posa sobre av\u00eds, a l’inici del c\u00f2mic, la confer\u00e8ncia pronunciada pel personatge Nicholas Nicholson<\/strong>, un gur\u00fa del management<\/em> empresarial “addicte a la literatura de m\u00e0rqueting on apareixen animals antropom\u00f2rfics com a<\/em> On \u00e9s el meu formatge?”. Aquesta confer\u00e8ncia, en la qual el personatge esmenta la hist\u00f2ria de I aix\u00ed podr\u00edem seguir nuant elements d’aqu\u00ed i d’all\u00e0, disposats al llarg de les p\u00e0gines del llibre. En fi, que el c\u00f2mic \u00e9s la llet i que a m\u00e9s la gent de Di\u00e1bolo s’han currat un munt l’edici\u00f3, motiu pel qual els felicitem ja que la seva no deixa de ser, com sol dir-se, una aposta arriscada. Desitgem ferventment que la seva valentia es vegi recompensada amb escreix. <\/p>\n","protected":false},"featured_media":0,"template":"","categories":[],"class_list":["post-5660","noticia","type-noticia","status-publish","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia\/5660","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia"}],"about":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticia"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5660"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5660"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n Errors de raccord<\/em>
\n<\/strong> que \u00e9s, si no recordem malament i excloent aquella entrega de
\n Work in progress<\/em>
\n<\/strong> editada per la fict\u00edcia i arty<\/em> editorial
\n Edicions Reverses<\/a>
\n<\/strong>, la primera obra en solitari de
\n Marcos Prior<\/a>
\n<\/strong> (fins ara s’havia dedicat m\u00e9s al gui\u00f3 que a una altra cosa, si ens cenyim a les tasques pr\u00f2pies del c\u00f2mic). No obstant aix\u00f2, es podria dir que el llibre no s’haur\u00e0 presentat oficialment fins aquest cap de setmana a l’
\n Expoc\u00f2mic<\/a>
\n<\/strong> de Madrid<\/strong>; all\u00e0 hi ser\u00e0 en Marcos a partir de les dues i mitja del dissabte signant exemplars, exactament a l’estand de
\n Di\u00e1bolo Edicions<\/a>
\n<\/strong>. <\/p>\n
\n La broma infinita<\/em>
\n<\/strong> a la literatura nord-americana” i coses per l’estil, pr\u00f2pies de la mercadot\u00e8cnia m\u00e9s basta. El pitjor, amb tot, no \u00e9s aix\u00f2, sin\u00f3 el fet de pensar que al fons d’aquesta comparaci\u00f3 sense sentit hi ha alguna cosa de veritat. Potser el m\u00e9s encertat sigui dir que, igual que la novel\u00b7la de David<\/strong> Foster Wallace<\/strong>, Errors de raccord<\/em> \u00e9s una obra complexa (encara que dir aix\u00f2 sigui un lloc com\u00fa), que empeny i retor\u00e7a els l\u00edmits del mitj\u00e0 per explicar-nos alguna cosa sense explicar-nos una histori(et)a. <\/p>\n
\n Un descens al Maelstrom<\/em>
\n<\/strong>, de Edgar Allan Poe<\/strong>, reverbera m\u00e9s tard en les diverses refer\u00e8ncies a l’arribada de l’hurac\u00e0 Katrina<\/strong> a la ciutat de Nova Orleans<\/strong> i en molts altres elements de la “narraci\u00f3”, generant un aut\u00e8ntic “rizoma”, en el qual el sentit apareix per acumulaci\u00f3, no perqu\u00e8 se’ns expliqui “una cosa darrere de l’altra”; en aquesta espiral ressona tamb\u00e9, per exemple, l’ “anomalia”, “habilitat”, “do”, “talent”, “fosc secret”, “monstruositat” o “semipoder”<\/em> de Nicholas, qui pateix, en la seva vida quotidiana, l’efecte dels errors de raccord (s\u00ed, Nicholas t\u00e9 aquest poder i \u00e9s, a la seva manera un superheroi, de manera que Errors de raccord<\/em> \u00e9s tamb\u00e9, fat\u00eddicament, un c\u00f2mic de superherois).<\/p>\n