{"id":5656,"date":"2008-12-21T00:00:00","date_gmt":"2008-12-21T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/lafundicio.net\/noticia\/ponga-un-artista-en-su-escuela\/"},"modified":"2008-12-21T00:00:00","modified_gmt":"2008-12-21T00:00:00","slug":"ponga-un-artista-en-su-escuela","status":"publish","type":"noticia","link":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/noticia\/ponga-un-artista-en-su-escuela\/","title":{"rendered":"Poseu un artista a la seva escola"},"content":{"rendered":"

A principis de desembre, un grup d’artistes i responsables pol\u00edtics acordava a San Francisco<\/strong> (EUA<\/strong>) el llan\u00e7ament de la
\n National Campaign To Hire Artis to Work in Schools <\/em>
\n<\/strong>o
\n N-CHAWS <\/em>
\n<\/strong>(web<\/a> i Facebook<\/a>), \u00e9s a dir, una campanya que promou la contractaci\u00f3 d’artistes perqu\u00e8 treballin a escoles; en setmanes successives s’ha constitu\u00eft un grup de suport d’\u00e0mplia base, encap\u00e7alat per l’organitzaci\u00f3
\n Americans for the Arts<\/a>
\n<\/strong>, per promoure’n l’adopci\u00f3 per part de la nova administraci\u00f3 Obama i el congr\u00e9s. La campanya promou l’\u00fas de fons federals per al foment de l’ocupaci\u00f3 amb la finalitat de contractar artistes en escoles i centres comunitaris. La idea ha estat presentada a l’equip de transici\u00f3 Obama<\/strong>–Biden<\/strong> i a la portaveu Nancy<\/strong> Pelosi<\/strong> per a la seva consideraci\u00f3 dins del paquet de mesures de la nova administraci\u00f3 per al foment de l’ocupaci\u00f3 i el creixement econ\u00f2mic. La proposta de la campanya, segons el comit\u00e8 directiu, s’inspira en els precedents hist\u00f2rics del programa
\n
\n WPA<\/a>
\n <\/em>
\n<\/strong> de Roosvelt<\/strong> i el programa nacional per a les arts
\n
\n CETA<\/a>
\n <\/em>
\n<\/strong> dels anys Ford-Carter<\/strong>. A aquesta campanya s’han sumat dues m\u00e9s per donar suport a la contractaci\u00f3 d’artistes en llocs de treball p\u00fablics, tant en escoles com en centres i entitats de car\u00e0cter local i comunitari. <\/p>\n

En un primer moment, a qualsevol li podria semblar que aquesta \u00e9s una bona iniciativa: genera ocupaci\u00f3 en un sector especialment “delicat” com \u00e9s el cultural i millora, en principi, l’oferta educativa p\u00fablica. Tot i aix\u00f2, moltes preguntes en diferents direccions ens assalten de seguida: Podrien els artistes jugar un paper cr\u00edtic i transformatiu sobre la cultura escolar un cop oficialitzat el seu estatus dins del sistema educatiu? Sempre ens ha semblat que l’escola ha de ser un lloc molt m\u00e9s permeable i permetre el flux de coneixements i persones cap a dins i cap a fora, llavors per qu\u00e8 concretament els artistes i no tamb\u00e9 altres professionals o agents? O per qu\u00e8 no portar de manera efectiva l’escola al museu o a altres llocs i institucions (i no nom\u00e9s com a mera consumidora de “ofertes educatives”)? I apuntant en una altra direcci\u00f3 encara m\u00e9s: com afecta els artistes, com a agents socials i educatius cr\u00edtics, el fet que la ‘creativitat’ sigui considerada avui un recurs econ\u00f2mic de primer ordre? <\/p>\n

Sembla que les pol\u00edtiques culturals a l’estat espanyol estan lluny d’aquestes q\u00fcestions. A Catalunya<\/strong> el
\n
\n Programa de barrios y \u00e1reas urbanas de atenci\u00f3n especial<\/a>
\n <\/em>
\n<\/strong> (sic), m\u00e9s conegut com a “Ley de barrios<\/em>” t\u00e9 com a objectiu “la rehabilitaci\u00f3 integral dels barris que presenten problem\u00e0tiques espec\u00edfiques per evitar-ne la degradaci\u00f3<\/em> i millorar les condicions de vida dels seus habitants” (el destacat \u00e9s nostre) i contempla a m\u00e9s d’intervencions urban\u00edstiques i millores assistencials la implementaci\u00f3 de plans de desenvolupament cultural comunitari. L’aplicaci\u00f3 del programa est\u00e0 conduint els ajuntaments a contractar empreses culturals per a la realitzaci\u00f3 dels plans culturals comunitaris. D’altra banda, segons la nostra experi\u00e8ncia, el programa
\n
\n Creative Partnerships<\/a>
\n <\/em>
\n<\/strong> <\/em><\/strong>auspiciat per l’
\n Arts Council<\/a>
\n<\/strong> brit\u00e0nic \u00e9s un referent per a molts t\u00e8cnics de cultura aqu\u00ed, tot i aix\u00f2 sembla dif\u00edcil que un programa d’aquestes dimensions es pogu\u00e9s implementar des de les administracions locals. Per \u00faltim, us linkem aqu\u00ed aquest article<\/a> de
\n Arlene Goldbard<\/a>
\n<\/strong> (una de les impulsores de la N-CHAWS) en qu\u00e8 fa un rep\u00e0s hist\u00f2ric d’anteriors programes d’ocupaci\u00f3 p\u00fablica d’artistes en comunitats locals als EUA i assenyala alguns dels reptes de la iniciativa, tot i que molt poques de les controv\u00e8rsies que presenta. <\/p>\n","protected":false},"featured_media":0,"template":"","categories":[],"class_list":["post-5656","noticia","type-noticia","status-publish","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia\/5656","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia"}],"about":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticia"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5656"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5656"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}