{"id":5646,"date":"2009-02-18T00:00:00","date_gmt":"2009-02-18T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/lafundicio.net\/noticia\/los-usos-de-la-cultura\/"},"modified":"2009-02-18T00:00:00","modified_gmt":"2009-02-18T00:00:00","slug":"los-usos-de-la-cultura","status":"publish","type":"noticia","link":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/noticia\/los-usos-de-la-cultura\/","title":{"rendered":"Els usos de la cultura"},"content":{"rendered":"

D’un temps en\u00e7\u00e0, les relacions entre la cultura i l’economia han centrat l’inter\u00e8s d’investigadors, tant del camp cultural com de l’econ\u00f2mic i el pol\u00edtic. El recurs a les ‘ind\u00fastries culturals’ primer, i a les ‘creatives’ en l’actualitat, com a motor econ\u00f2mic local i regional ha entrat de ple en les agendas dels responsables pol\u00edtics i dels inversors. En el nostre context s\u00f3n ben conegudes les investigacions de YProducciones<\/a> al respecte. No obstant aix\u00f2, ens sembla que encara no s’ha aprofundit en l’an\u00e0lisi de les repercussions socials de les pol\u00edtiques de ‘regeneraci\u00f3 urbana’ a trav\u00e9s del foment d’aquestes ind\u00fastries. Aquesta an\u00e0lisi sol cenyir-se a q\u00fcestions intrasectorials (la precaritzaci\u00f3 i flexibilitzaci\u00f3 extremes del treball en cultura) o al despla\u00e7ament poblacional associat als processos de ‘gentrificaci\u00f3’ que acompanyen al seu torn el sorgiment dels ‘districtes creatius’. <\/p>\n

Intu\u00efm, per\u00f2, que la implementaci\u00f3 de models econ\u00f2mics fonamentats en la cultura i la creativitat comporta desigualtats socials encara m\u00e9s profundes. Recentment descobr\u00edem el treball del grup de recerca Social Impact of the Arts Project<\/strong> (SIAP) de la School of Social Policy & Practice<\/strong> de la Universitat de Pennsylvania<\/strong>, que ha realitzat les seves investigacions a l’\u00e0rea metropolitana de Philadelphia<\/strong> centrant-se en els vincles entre “l’estructura del sector creatiu, les din\u00e0miques de la participaci\u00f3 cultural, i la relaci\u00f3 de les arts amb el benestar comunitari”. En un document publicat el 2008, titulat
\n
\n From Creative Economy to Creative Society<\/a>
\n <\/em>
\n<\/strong> (pdf) l’equip del SIAP, format per Mark J. Stern<\/strong> i Susan C. Seifert<\/strong> advoca per una esp\u00e8cie de “tercera via” alternativa a les pol\u00edtiques merament economicistes de foment del sector creatiu i a les pol\u00edtiques de desenvolupament cultural comunitari tout court<\/em>. <\/p>\n

<\/p>\n

La seva proposta es basa en el foment i cultiu del que ells anomenen, fent \u00fas del que sembla un ox\u00edmoron de cap a peus, “districtes culturals naturals”. No acabem d’entendre del tot la difer\u00e8ncia entre aquests “districtes culturals naturals” i el que, per oposici\u00f3, serien ‘districtes culturals artificials’, per\u00f2 ens sembla que l’an\u00e0lisi en qu\u00e8 es fonamenta la proposta del SIAP apunta algunes reflexions a tenir en compte: Primerament, Stern i Seifert assenyalen que la majoria de les pol\u00edtiques de regeneraci\u00f3 urbana mitjan\u00e7ant el foment de les ind\u00fastries creatives recauen en una concepci\u00f3 err\u00f2nia de la creativitat segons la qual aquesta continua sent entesa com un do innat del qual gaudeixen uns pocs individus escollits. Per contra, els processos creatius poden ser entesos com a processos col\u00b7lectius que depenen d’una complexa infraestructura de xarxes socials i espacials. \u00c9s en aquest sentit que Stern i Seifert proposen definir el sector cultural com un “ecosistema” -un terme calcat al que utilitza, en un sentit similar, Reinaldo Laddaga<\/strong> en la seva
\n Est\u00e9tica de la emergencia<\/em>
\n<\/strong>-. <\/p>\n

La concepci\u00f3 individualista de la creativitat ve associada al que Stern i Seifert anomenen “winner-take-all labor markets<\/em>“, \u00e9s a dir, mercats laborals en qu\u00e8 uns pocs escollits obtenen beneficis extraordinaris enfront d’una gran majoria el treball de la qual no nom\u00e9s \u00e9s escassament remunerat, sin\u00f3 que a m\u00e9s manca de reconeixement i \u00e9s invisibilitzat. Com el mateix Richard Florida<\/strong> observava el 2005, tan sols tres anys despr\u00e9s de la publicaci\u00f3 de
\n The rise of the creative class<\/em>
\n<\/strong> -el llibre que segueixen gaireb\u00e9 al peu de la lletra la pr\u00e0ctica totalitat de les pol\u00edtiques de foment del sector creatiu que comentem-: ” Potser la m\u00e9s destacada del que considero les externalitats de l’era creativa t\u00e9 a veure amb l’augment de la desigualtat social i econ\u00f2mica. Menys d’un ter\u00e7 de la for\u00e7a de treball -la classe creativa- est\u00e0 empleada en el sector creatiu de l’economia. […] I el que \u00e9s encara m\u00e9s descoratjador, la desigualtat \u00e9s considerablement m\u00e9s accentuada a les regions creatives l\u00edders. […]L’economia creativa est\u00e0 donant lloc a una pronunciada polaritzaci\u00f3 social i pol\u00edtica. <\/em>“<\/p>\n

Ens sembla que en el seu estudi Stern i Seifert no aprofundeixen prou en els processos dels quals resulta aquesta polaritzaci\u00f3 social. Seguint els ensenyaments de Florida, els responsables pol\u00edtics de les ciutats amb pretensions globals s’han llan\u00e7at a una competici\u00f3 desaforada; en aquesta singular carrera les ciutats exhibeixen i ofereixen els seus encants amb l’objectiu d’atraure els membres d’aquesta classe creativa que han de convertir-se en motors del desenvolupament econ\u00f2mic. Posem per cas Barcelona<\/g>, n’hi hauria prou amb recordar les recents declaracions de l’alcalde Jordi Hereu<\/g> a prop\u00f2sit de la fugida a Berl\u00edn <\/g>de la fira
\n Bread & Butter<\/g>
\n<\/g>. Recordem que la capital alemanya oferia als organitzadors de la fira l’antic aeroport de Tempelhof<\/strong> com a recinte; davant d’aquesta oferta l’alcalde Hereu assegurava que no entraria en una licitaci\u00f3, per\u00f2 que si alguna cosa havia d’oferir Barcelona era la ciutat mateixa, al complet, “una ciudad maravillosa<\/em>“, deia. <\/p>\n

La ciutat en si mateixa s’ofereix com l’escenari del treball i de l’activitat econ\u00f2mica en l’era de la creativitat, entre altres coses perqu\u00e8 el treball creatiu no es realitza ja en un temps i un espai concrets, com b\u00e9 sabem. La ciutat s’ofereix, doncs, com a escenari per a un estil de vida-treball. La pregunta que Stern i Seifert no acaben de formular \u00e9s: qui s’encarrega de mantenir i de posar a punt aquest escenari? Qui fa funcionar la sala de m\u00e0quines de l’estil de vida de les classes creatives? I quin \u00e9s el cost social d’aquesta divisi\u00f3 del treball? Mentre les classes creatives gaudeixen d’un estil de vida que \u00e9s en si mateix un mode de producci\u00f3 -de manera que plaer i treball apareixen indissociats- en l’entorn “meravell\u00f3s” dels districtes culturals i tecnol\u00f2gics dels nuclis urbans, aquests dos ter\u00e7os de la poblaci\u00f3 als quals feia refer\u00e8ncia Florida i que no s’ocupen en les ind\u00fastries creatives -entre els quals es troben els encarregats de mantenir la f\u00e0brica immaterial que \u00e9s la ciutat- habiten en altres parts de les \u00e0rees metropolitanes.<\/p>\n

Aquest mat\u00eds espacial no seria rellevant si no fos perqu\u00e8 \u00e9s aqu\u00ed on es produeix una curiosa dissimetria respecte a la instrumentalitzaci\u00f3 de la cultura: mentre que als districtes creatius \u00e9s utilitzada com un recurs econ\u00f2mic, capa\u00e7 de generar valor simb\u00f2lic i dinerari, a la perif\u00e8ria dels nuclis urbans la cultura \u00e9s utilitzada com a recurs en un sentit completament diferent: Es pret\u00e9n que, a trav\u00e9s de les pol\u00edtiques de “cultura de proximitat” o de “desenvolupament cultural comunitari”, la cultura actu\u00ef com una esp\u00e8cie d’aglutinant social que, sense saber molt b\u00e9 com, millori les condicions de vida d’aquestes comunitats i especialment dels col\u00b7lectius considerats en “situaci\u00f3 de risc” o d'”atenci\u00f3 especial”, entre els quals es compten habitualment els joves, les dones o els migrants. En un article publicat el 1995 i titulat
\n
\n Aesthetic evangelists: conversion and empowerment in contemporary community art<\/g>
\n <\/g>
\n<\/g>, Grant Kester<\/strong> examinava el que ell anomena “l’economia moral” de les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques comunit\u00e0ries; \u00e9s cert que la seva an\u00e0lisi est\u00e0 molt arrelada en el context nord-americ\u00e0, per\u00f2 podem extreure algunes conclusions \u00fatils per a nosaltres: el seu principal objectiu \u00e9s assenyalar ” fins a quin punt aquells de nosaltres compromesos amb una pr\u00e0ctica cultural progressista podr\u00edem estar corroborant inadvertidament certs trets estructurals de posicions conservadores<\/em>“. Aquest dubte o sospita t\u00e9 un extens recorregut que Kester desgrana meticulosament al llarg de l’article (que mereix una lectura detinguda). Aquesta sospita es fonamenta en la idea que l’economia moral de l’\u00e8poca victoriana persisteix en les pr\u00e0ctiques d’alguns artistes que treballen amb comunitats; aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed quan aquestes pr\u00e0ctiques donen per fet, de manera m\u00e9s o menys impl\u00edcita, que ” les “causes” de la pobresa i la p\u00e8rdua d’ag\u00e8ncia s\u00f3n principalment individuals en lloc de sist\u00e8miques. Dins d’aquesta din\u00e0mica, el subjecte de la reforma (el “pobre”, l'”indigent”, etc.), \u00e9s ent\u00e8s com una esp\u00e8cie de recurs o material en brut que ha de ser transformat <\/em>“. Tal com aclareix molt b\u00e9 Kester, “ning\u00fa s’oposar\u00e0 que alg\u00fa sigui capa\u00e7 de donar un gir positiu a la seva vida, tanmateix el que \u00e9s potencialment sacrificat amb aquest testimoni \u00e9s el reconeixement que la gent no manca d’un sostre simplement per causa de la seva baixa autoestima, sin\u00f3 per causa d’un rang sencer de forces pol\u00edtiques i econ\u00f2miques que [el pensament conservador] anhela enfosquir i naturalitzar<\/em>“.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":0,"template":"","categories":[],"class_list":["post-5646","noticia","type-noticia","status-publish","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia\/5646","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia"}],"about":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticia"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5646"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5646"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}