<\/p>\n
\n
Ol\u00e9, ol\u00e9 i ol\u00e9! motivaci\u00f3 que no falti<\/p>\n
Lleg\u00edem ahir aquesta entrada<\/a> al blogzine ptqk<\/strong> on reflexiona sobre la introducci\u00f3 de l'”\u00e8tica hacker” en l’\u00e0mbit laboral; com explica ptqk: “A les empreses ara ja no volen treballadors com els d’abans, obedients i grisos, d’aquells que diuen ‘jo treballo per diners, la meva vida de veritat \u00e9s fora de l’oficina’. El model antag\u00f2nic a aix\u00f2 \u00e9s el del hacker: una persona que adora el que fa, no t\u00e9 horaris, \u00e9s autodidacta i imaginatiu i aprecia m\u00e9s la llibertat i la independ\u00e8ncia que els diners <\/em>.” Aix\u00ed que podem dir que les empreses volen, efectivament, “treballadors amb esperit hacker<\/em>“. Ens sembla molt cert a m\u00e9s, com diu ptqk, que “el model del treballador hacker ve calcat del sector de la cultura<\/em>” (al respecte resulten molt interessants les reflexions d’ Casualment particip\u00e0vem dies enrere en el fil d’entusiastes comentaris que es van succeir arran d’una altra entrada, aquesta vegada al blog de Juan Freire<\/strong>, sobre “la motivaci\u00f3 com a clau de l’\u00e8xit de l’educaci\u00f3<\/em>” i que venia a compte de la gesti\u00f3 de John Maeda<\/strong> al capdavant de la Rhode Island School of Design<\/strong> (RISD). Resulta molt senzill establir una relaci\u00f3 directa entre aquest model de treballador amb esperit hacker i el de l’estudiant motivat, de fet Ens sembla que el m\u00e9s significatiu de tot aquest assumpte \u00e9s que el model, efica\u00e7ment provat en el sector cultural durant d\u00e8cades, est\u00e0 sent traspassat no ja nom\u00e9s al sector de les ind\u00fastries creatives o del treball cognitiu, sin\u00f3 al mercat laboral en el seu conjunt; n’hi ha prou per adonar-se’n amb assistir a una reuni\u00f3-arenga de “motivaci\u00f3” per a venedors porta a porta de serveis de telefonia m\u00f2bil.<\/p>\n El que un aprenia a l’escola no eren realment les matem\u00e0tiques, la llengua, la hist\u00f2ria i aquestes coses, sin\u00f3 l’h\u00e0bit de l’obedi\u00e8ncia, del treball individual i en silenci, el compliment d’uns horaris i unes tasques assignades i el respecte d’una jerarquia. Aquestes coses constitu\u00efen l’habitus<\/em> i el pathos<\/em> requerits als treballadors sota el r\u00e8gim del capitalisme industrial. De la mateixa manera el capitalisme cognitiu requereix treballadors creatius, aut\u00f2noms i motivats i l’escola postdisciplin\u00e0ria<\/em> haur\u00e0 d’assumir la tasca de forjar aquest h\u00e0bit en el car\u00e0cter dels seus estudiants. <\/p>\n Aix\u00ed doncs, \u00e9s l’estudiant desmotivat una figura contrahegem\u00f2nica? \u00c9s clar que no, per\u00f2 llavors com resoldre aquesta paradoxa? Ens sembla que el necessari \u00e9s dir: motivaci\u00f3 s\u00ed per\u00f2 per a qu\u00e8? I no es tractaria d’establir un mecanisme vertical que decid\u00eds des de dalt quin \u00e9s el bon \u00fas de la creativitat, l’autonomia i la motivaci\u00f3, sin\u00f3 de crear dispositius i generar processos de di\u00e0leg i negociaci\u00f3 amb els propis estudiants sobre quin ha de ser l’objecte d’aquestes capacitats. <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"featured_media":0,"template":"","categories":[],"class_list":["post-5640","noticia","type-noticia","status-publish","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia\/5640","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia"}],"about":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticia"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5640"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5640"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n Andrew Ross<\/strong>
\n<\/a> que cita a l’entrada). <\/p>\n
\n Alfredo Romeo<\/a>
\n<\/strong> (fundador i director de l’empresa
\n Blobject<\/a>
\n<\/strong>) escrivia en un dels comentaris: ” Canvia estudiants per treballadors i aplica el mateix discurs. D’alguna manera, aix\u00f2 \u00e9s el que intentem fer a Blobject. Que els treballadors que treballin amb nosaltres sigui perqu\u00e8 realment ells volen fer-ho, no perqu\u00e8 no hi ha res m\u00e9s al mercat <\/em>“. Si hi ha un tret que caracteritzi el “treballador amb esperit hacker” \u00e9s la passi\u00f3 i la motivaci\u00f3 en el seu treball, que constitueixen el principal est\u00edmul per acceptar “llargues jornades de treball a canvi de gratificaci\u00f3 i que est\u00e0 disposat a lliurar el seu temps lliure i els seus pensaments a canvi de mobilitat i autonomia<\/em>“.<\/p>\n