\n
Fa ja un mes que vam tornar de Sevilla<\/strong>, on vam participar en el simposi El simposi, coordinat pel mateix col\u00b7lectiu ZEMOS98<\/strong> en col\u00b7laboraci\u00f3 amb La nostra aportaci\u00f3 va consistir en la presentaci\u00f3 del projecte La F\u00e0brica Expandida<\/em> es va presentar com un espai de reflexi\u00f3 i debat amb la intenci\u00f3 de crear enlla\u00e7os amb agents socials i culturals del context sevill\u00e0 i amb la intenci\u00f3 \u00faltima d\u2019imaginar i proposar espais, eines i protocols educatius que es poguessin sumar a les din\u00e0miques alternatives ja existents en espais no institucionals de Sevilla com A causa de la traject\u00f2ria del festival ZEMOS98, tant com de la de Juan Freire, bona part de les confer\u00e8ncies i presentacions de projectes incidien en l\u2019\u00fas i aplicaci\u00f3 d\u2019eines digitals al context educatiu. Tot i que Open-roulotte<\/em>, aix\u00ed com altres projectes nostres, fan \u00fas d\u2019eines web col\u00b7laboratives obertes com s\u00f3n les wikis, la nostra dissertaci\u00f3 sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3 no va passar de pocs segons. Pensem, de fet, que sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3 sobrevola un cert malent\u00e8s: ens sembla que la introducci\u00f3 de tecnologies digitals, fins i tot si s\u00f3n de codi obert, no ens assegura la creaci\u00f3 de pr\u00e0ctiques educatives m\u00e9s democr\u00e0tiques i en qu\u00e8 el coneixement es construeixi de manera col\u00b7laborativa. Com va dir Jes\u00fas Mart\u00edn-Barbero<\/strong> durant la seva confer\u00e8ncia<\/a>, no es tracta en absolut de \u00abomplir l\u2019escola d\u2019aparells<\/em>\u00bb (i per \u2018aparells\u2019 entenem nosaltres tant el hardware com el software), es tracta, a grans trets i a risc de sonar grandiloq\u00fcents, d\u2019examinar quines s\u00f3n les relacions i els fluxos de poder que travessen l\u2019espai de l\u2019educaci\u00f3 (tant a l\u2019escala micro<\/em> i quotidiana de l\u2019activitat a l\u2019aula, com a l\u2019escala macro<\/em> de l\u2019escola en relaci\u00f3 amb estructures i processos socials, culturals i econ\u00f2mics, tant locals com globals) amb la finalitat de pensar i posar en pr\u00e0ctica formes educatives que suposin una distribuci\u00f3 m\u00e9s equitativa i justa d\u2019aquest poder (una paraula, \u2018poder\u2019, a la qual, per cert, i si no recordem malament, nom\u00e9s va fer refer\u00e8ncia expl\u00edcita el mateix Jes\u00fas Mart\u00edn-Barbero.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Pel que fa a aquesta relaci\u00f3 entre educaci\u00f3 i tecnologia, ens sembla molt important tenir present que l\u2019educaci\u00f3, en si mateixa, \u00e9s una tecnologia (de la subjectivitat). Com tota tecnologia<\/a>, l\u2019educaci\u00f3 apareix en un moment hist\u00f2ric concret perqu\u00e8 es donen les condicions que la possibiliten i al mateix temps la requereixen. All\u00f2 que ens sembla necessari \u00e9s examinar quins s\u00f3n avui els requeriments i les condicions de possibilitat per a la tecnologia \u2018educaci\u00f3\u2019, i entendre a quins models de producci\u00f3 i govern corresponen i a quins podria arribar a respondre. <\/p>\n De fet, ens sembla que fins ara, all\u00f2 que el moviment open-source<\/em> tenia per oferir a l\u2019esfera educativa era precisament un model obert i desjerarquitzat de producci\u00f3 de discurs, en qu\u00e8 l\u2019aprenentatge s\u2019autoorganitza entre iguals, etc., etc. Resulta evident que cal mantenir en el domini p\u00fablic el coneixement que es genera des de l\u2019esfera educativa, especialment el que es produeix a l\u2019Educaci\u00f3 Superior (acceptem-ho, actualment i per desgr\u00e0cia, des de l\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria i secund\u00e0ria no es produeix cap coneixement) i m\u00e9s encara en aquests moments en qu\u00e8 l\u2019empresa privada est\u00e0 irrompent a les universitats, on ha trobat una valuosa conca d\u2019innovaci\u00f3 que es tradueix, en la seva forma menys sofisticada, en el registre de patents. <\/p>\n Per\u00f2 insistim, no n\u2019hi ha prou a rebutjar una visi\u00f3 privativa del coneixement: Els m\u00fasics obtenen els seus beneficis dineraris d\u2019aquestes actuacions, que es converteixen en aut\u00e8ntics esdeveniments i en qu\u00e8 s\u00f3n tan importants la posada en escena i la participaci\u00f3 del p\u00fablic com la m\u00fasica. A m\u00e9s, la distribuci\u00f3 de les c\u00f2pies es realitza mitjan\u00e7ant un subtil sistema en el qual treballa una s\u00e8rie d\u2019influentials<\/em> (per utilitzar l\u2019argot de m\u00e0rqueting), \u00e9s a dir, persones el criteri de les quals en mat\u00e8ria de Tecnobrega \u00e9s reconegut per la comunitat i que, per tant, es troben en una posici\u00f3 que els permet prestigiar la m\u00fasica que \u00abpromocionen\u00bb. <\/p>\n M\u00e9s enll\u00e0 de la seva inq\u00fcestionable rellev\u00e0ncia cultural i que fins i tot puguin ser considerats com a eines d\u2019\u00abempoderament\u00bb, moviments com la Tecnobrega ofereixen nous models econ\u00f2mics que no necessiten els drets d\u2019autor per ser viables. En realitat podr\u00edem dir que a la concepci\u00f3 propiet\u00e0ria del coneixement (regulada pel copyright<\/em>) correspon un model econ\u00f2mic obsolet que tractava i mercadejava amb b\u00e9ns tangibles, materials, que podien ser quantificats, dividits, emmagatzemats i custodiats. Per contra, sota les actuals condicions de \u00abreproductibilitat digital\u00bb, el coneixement dif\u00edcilment pot ser \u2018acumulat\u2019 en sentit estricte, ja que s\u2019assembla m\u00e9s a un flux turbulent que nom\u00e9s podem esperar encau\u00e7ar o retenir moment\u00e0niament mitjan\u00e7ant dics i preses per despr\u00e9s drenar-lo i deixar que continu\u00ef la seva circulaci\u00f3. <\/p>\n \u00c9s precisament des de llocs \u00abperif\u00e8rics\u00bb com el Brasil que sorgeixen pr\u00e0ctiques culturals els modes de producci\u00f3 i distribuci\u00f3 de les quals s\u2019inscriuen en una aut\u00e8ntica economia del coneixement, en tant que entenen de manera espont\u00e0nia el seu car\u00e0cter fluid i inestable. Resulta pal\u00e8s en aquest cas que els esfor\u00e7os per fer valer la propietat intel\u00b7lectual i el dret de c\u00f2pia provenen de corporacions i grups de pressi\u00f3 el model de negoci dels quals es fonamenta encara en la producci\u00f3 i distribuci\u00f3 d\u2019objectes materials (per dif\u00edcil que ens resulti entendre avui dia un llibre o una pel\u00b7l\u00edcula com un objecte material). <\/p>\n En realitat, aquestes mateixes corporacions podrien veure aquests llocs \u00abals marges\u00bb com a conques d\u2019innovaci\u00f3 que ofereixen models per a una nova economia del coneixement, fonamentada aix\u00f2 s\u00ed, en els mateixos principis del guany m\u00e0xim i del benefici propi. Amb aix\u00f2 volem dir que no n\u2019hi ha prou a fer que el coneixement sigui com\u00fa, cal instituir i mantenir dispositius que permetin una distribuci\u00f3 igualit\u00e0ria de la capacitat d\u2019ag\u00e8ncia. Pensem ara que la pregunta que Totes aquestes reflexions semblen massa allunyades del context educatiu, per\u00f2 si pensem que l\u2019educaci\u00f3 \u00e9s un dels camps on s\u2019estableix la lluita per fer prevaler i fixar els modes de producci\u00f3 i govern dels quals parlem, potser resultar\u00e0 m\u00e9s senzill establir-ne els vincles. Ja en tindrem temps. <\/p>\n","protected":false},"featured_media":0,"template":"","categories":[],"class_list":["post-5631","noticia","type-noticia","status-publish","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia\/5631","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia"}],"about":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticia"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5631"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5631"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n
\n Educaci\u00f3 Expandida<\/a>
\n <\/em>
\n<\/strong>, que va constituir el gruix de l\u201911a edici\u00f3 del
\n
\n Festival Internacional ZEMOS98<\/a>
\n <\/em>
\n<\/strong>. Durant aquestes setmanes no hem tingut precisament gaires moments de tranquil\u00b7litat, necess\u00e0ria per pensar a fons sobre el viscut; tanmateix, i potser com a primer assalt d\u2019un proc\u00e9s m\u00e9s extens i col\u00b7lectiu, que vagin per davant aquestes reflexions escrites a corre-cuita. <\/p>\n
\n Juan Freire<\/a>
\n<\/strong>, plantejava \u00abreflexionar al voltant de la idea de resignificar l\u2019educaci\u00f3 de manera que no estigui nom\u00e9s circumscrita a l\u2019\u00e0mbit acad\u00e8mic-institucional<\/em>\u00bb, centrant-se en \u00abla cerca de noves formes d\u2019educaci\u00f3 que incorporin i s\u2019adaptin als processos socials i comunicacionals que ha provocat Internet.<\/em>\u00bb<\/p>\n
\n
\n Open-roulotte<\/a>
\n <\/em>
\n<\/strong> d\u2019una banda (presentaci\u00f3 que podeu escoltar \u00edntegra aqu\u00ed<\/a>) i, d\u2019altra banda, en una xerrada informal a prop\u00f2sit de
\n
\n projecte3*<\/a>
\n <\/em>
\n<\/strong> en el marc del taller
\n
\n La F\u00e0brica Expandida<\/a>
\n <\/em>
\n<\/strong>, coordinat per
\n FAAQ<\/a>
\n<\/strong>.<\/p>\n
\n La F\u00e1brica de Sombreros<\/a>
\n<\/strong>.<\/p>\n
\n Ronaldo Lemos<\/a>
\n<\/strong>, un dels conferenciants convidats per l\u2019organitzaci\u00f3 del festival ZEMOS98, va venir a parlar de certes formacions culturals de base al Brasil<\/strong> que simplement ignoren, per pur pragmatisme, la legislaci\u00f3 que regula el dret de c\u00f2pia i la propietat intel\u00b7lectual. Tot i que Lemos ho va esmentar nom\u00e9s de passada, un dels m\u00e9s destacats entre aquests moviments \u00e9s, potser, el de la Tecnobrega<\/a>. Fonamentada en la cultura del remix, la m\u00fasica Tecnobrega ha assolit una gran popularitat al Brasil; els artistes que practiquen aquest estil no nom\u00e9s utilitzen alegremente i sense perm\u00eds materials subjectes a drets d\u2019autor, sin\u00f3 que distribueixen gratu\u00eftament c\u00f2pies dels seus propis temes. Els autors de Tecnobrega distribueixen aquestes c\u00f2pies \u00fanicament amb finalitats promocionals en aquelles zones on actuaran properament. <\/p>\n
\n
\n<\/g> va llan\u00e7ar precisament a Ronaldo Lemos despr\u00e9s de la seva \u00abapologia\u00bb de la implementaci\u00f3 de
\n
\n<\/g> a les