\n
D’un temps en\u00e7\u00e0 -deixem-ho en aquests termes vagues- s’han produ\u00eft m\u00faltiples encreuaments entre les esferes cultural i educativa, fins al punt que alguns\/es han arribat a parlar d'”un gir educacional en l’art<\/a>“. Una part important d’aquest gir s’hauria produ\u00eft des de les pr\u00e0ctiques curatorials i L’article de Rogoff, titulat precisament En l’\u00faltim par\u00e0graf del seu article Rogoff exposa: “Cada cop m\u00e9s, penso que “l’educaci\u00f3” i “el gir educacional” haurien de ser justament aix\u00f2: el moment en qu\u00e8 atenem a la producci\u00f3 i articulaci\u00f3 de veritats -no la veritat com all\u00f2 correcte, com el probable, com un fet, sin\u00f3 la veritat com all\u00f2 que reuneix al seu voltant subjectivitats que no s\u00f3n recollides ni reflectides per altres actes de llenguatge.<\/em>“<\/p>\n Es podria dir que, en veritat, l’article d’Irit Rogoff pret\u00e9n ser en si mateix un acte de parrhesia<\/em>, ja que el text q\u00fcestiona en primer lloc l’orientaci\u00f3 d’aquest gir pedag\u00f2gic. Diu Rogoff: “En donar un ‘gir’ ens<\/em> allunyem, ens<\/em> apropem o ens<\/em> movem al voltant d’alguna cosa<\/em>, i m\u00e9s aviat som nosaltres els qui estem en moviment en lloc d’aix\u00f2<\/span>. Alguna cosa s’activa en nosaltres, potser fins i tot s’ De manera que Rogoff planteja una doble q\u00fcesti\u00f3 que concerneix per una banda a la capacitat de les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques i curatorials per capturar les din\u00e0miques del gir, i per l’altra, al tipus d’impuls que es d\u00f3na en aquest proc\u00e9s:<\/p>\n \u201dEn primer lloc, aix\u00f2 requereix que trenquem d’alguna manera amb la l\u00f2gica segons la qual, dels treballs basats en el proc\u00e9s i l’experimentaci\u00f3 en resulten la reflexi\u00f3, la impredictibilitat, l’autoorganitzaci\u00f3 i el pensament cr\u00edtic que caracteritzen la manera com s’ent\u00e9n l’educaci\u00f3 dins del m\u00f3n de l’art. Molts\/es de nosaltres hem treballat de manera for\u00e7a conseq\u00fcent amb aquesta concepci\u00f3, i mentre que algunes de les seves premisses han estat considerablement productives en bona part del nostre treball, aquest no obstant, s’ha prestat de manera massa f\u00e0cil a l’emulaci\u00f3 de les institucions de l’educaci\u00f3 art\u00edstica, amb els seus arxius, biblioteques i les seves pr\u00e0ctiques basades en la recerca com a principals estrat\u00e8gies representacionals. Per una banda, introduir aquests principis en els llocs d’exposici\u00f3 de l’art contemporani marcava un distanciament respecte a les estructures objectuals, els mercats i l’est\u00e8tica dominant, i una insist\u00e8ncia en la naturalesa processual i irreductible de qualsevol empresa creativa. Tot i que per l’altra banda, tot ha condu\u00eft d’una manera massa f\u00e0cil a l’emerg\u00e8ncia d’una mena d'”est\u00e8tica pedag\u00f2gica” segons la qual una taula situada al mig de la sala, unes quantes prestatgeries buides, un arxiu creixent de trossos i peces assemblats, una aula o un escenari de lectura, o la promesa d’una conversa ens han sostret de la responsabilitat de repensar i dislocar di\u00e0riament aquests llocs dominants. Havent generat jo mateixa diversos d’aquests modes, no estic segura de voler prescindir totalment d’ells, perqu\u00e8 l’impuls que van fer manifest -la necessitat de for\u00e7ar aquests espais de l’art a ser m\u00e9s actius, m\u00e9s cr\u00edtics, menys endog\u00e0mics i m\u00e9s estimulants- \u00e9s un impuls en el qual desitjaria seguir creient. En particular, desitjaria no abandonar la noci\u00f3 de “conversa”, la que, al meu entendre, ha estat el canvi m\u00e9s significatiu en l’art de l’\u00faltima d\u00e8cada. <\/i>\u201d<\/p>\n Conscient que aquestes iniciatives corren el perill de ser deslligades del seu \u00edmpetu original i solidificades en un ‘estil’ recognoscible, Rogoff invoca al final de la discussi\u00f3 la noci\u00f3 foucaultiana de ‘parrhesia<\/i>‘ “-el discurs p\u00fablic, lliure i<\/i> La mateixa autora reconeix en un passatge del text que \u00e9s dif\u00edcilment imaginable una agenda m\u00e9s rom\u00e0ntica i idealista que aquesta de la parrhesia<\/i>, tanmateix argumenta que en la seva an\u00e0lisi, Foucault no ens diu en cap moment quina veritat<\/i>, ni a quines finalitats<\/i> estaria orientada. “La veritat, sembla ser, no \u00e9s una posici\u00f3, sin\u00f3 un impuls<\/i>“, acaba Rogoff. Aquestes consideracions no ens impedeixen pensar que el discurs cr\u00edtic, sincer, p\u00fablic i subjecte al deure moral de l’autora, funcioni a un altre nivell com un instrument per desmarcar-se d’una s\u00e8rie de pr\u00e0ctiques la proliferaci\u00f3 i normalitzaci\u00f3 de les quals les ha desvirtuat als ulls de l’esfera art\u00edstica, i amb les quals ella \u00e9s associada de manera gaireb\u00e9 autom\u00e0tica. <\/p>\n Tot i aix\u00ed, com hem deixat entreveure, Rogoff no es queda en la mera den\u00fancia d’aquests processos de ‘neutralitzaci\u00f3’ d’unes pr\u00e0ctiques que van poder tenir en algun moment un car\u00e0cter revulsiu<\/font> o cr\u00edtic, i planteja algunes idees interessants per fonamentar “una educaci\u00f3 que \u00e9s m\u00e9s<\/em>“, entenent aquest “arribar a ser m\u00e9s” que Rogoff parafraseja a Roger Buergel,<\/b> com “la possibilitat de centrar les nostres energies en all\u00f2 que pot ser imaginat i no nom\u00e9s en all\u00f2 al que ens hem d’oposar, o almenys que exerceixi algun tipus de negociaci\u00f3 sobre aquest punt.<\/i>“<\/p>\n","protected":false},"featured_media":0,"template":"","categories":[],"class_list":["post-5621","noticia","type-noticia","status-publish","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia\/5621","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia"}],"about":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticia"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5621"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5621"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n
\n
\n <\/g>
\n<\/g> el 2007. No deixa tampoc de ser simptom\u00e0tic que els\/les editors\/es del flamant
\n
\n e-flux Journal<\/a>
\n <\/em>
\n<\/strong> publiquessin un article de la mateixa Irit Rogoff sobre l’assumpte en el seu primer n\u00famero, llan\u00e7at a finals de l’any passat. <\/p>\n
\n
\n Turning<\/a>
\n <\/em>
\n<\/strong>, acaba amb una defensa for\u00e7a apassionada de la paraula ‘parrhesia<\/em>‘, un terme com\u00fa en la cultura grecoromana que Michel Foucault<\/strong> va rescatar en una de les seves lectures a Berkeley<\/a>. D’acord amb Foucault, la parrhesia<\/em> \u00e9s ” una activitat verbal en la qual qui parla expressa la seva relaci\u00f3 personal amb la veritat, i arrisca la seva vida perqu\u00e8 reconeix explicar la veritat com un deure per millorar o ajudar altra gent (aix\u00ed com a si mateix). En la <\/em> parrhesia, qui parla fa servir la seva llibertat i tria la franquesa en lloc de la persuasi\u00f3, la veritat en lloc de la falsedat o el silenci, el risc de morir en lloc de la vida i la seguretat, la cr\u00edtica en lloc de l’adulaci\u00f3, i el deure moral en lloc de l’inter\u00e8s propi i l’apatia moral<\/em>“. Per a Foucault, “la problematitzaci\u00f3 de la veritat t\u00e9 dos vessants, dos aspectes principals… Un \u00e9s aquell que concerneix a assegurar que els processos de raonament s\u00f3n correctes en assegurar que una proposici\u00f3 \u00e9s vertadera. I un altre concerneix a la q\u00fcesti\u00f3: quina \u00e9s la import\u00e0ncia per a l’individu i per a la societat de dir la veritat, de saber la veritat, de comptar amb persones que diuen la veritat, aix\u00ed com saber com recon\u00e8ixer-los? <\/em>“<\/p>\n
\n flagrant<\/i>
\n<\/font>– potser com un model millor a trav\u00e9s del qual entendre algun tipus de “gir educacional” en l’art”.<\/i> Per a Rogoff sembla que “el ‘gir’ del qual parlem ha de resultar no nom\u00e9s en nous formats, sin\u00f3 tamb\u00e9 en noves maneres de recon\u00e8ixer quan s’est\u00e0 dient quelcom important<\/i>“.<\/p>\n