{"id":5620,"date":"2009-05-26T00:00:00","date_gmt":"2009-05-26T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/lafundicio.net\/noticia\/algunos-desacuerdos-sobre-las-relaciones-que-se-dan-entre-economia-y-educacion\/"},"modified":"2009-05-26T00:00:00","modified_gmt":"2009-05-26T00:00:00","slug":"algunos-desacuerdos-sobre-las-relaciones-que-se-dan-entre-economia-y-educacion","status":"publish","type":"noticia","link":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/noticia\/algunos-desacuerdos-sobre-las-relaciones-que-se-dan-entre-economia-y-educacion\/","title":{"rendered":"Alguns desacords sobre les relacions que es donen entre economia i educaci\u00f3"},"content":{"rendered":"

Un grup d’investigador+s de l’
\n EIPCP<\/a>
\n<\/strong> (Institut Europeu per a Pol\u00edtiques Culturals Progressives) format per tota aquesta gent<\/a>, ha posat en marxa el projecte
\n
\n Crear Mundos<\/a>
\n <\/em>
\n<\/strong>. Com es pot llegir a la p\u00e0gina del projecte esmentat, el t\u00edtol prov\u00e9 d’una cita de Maurizio Lazzarato<\/strong> en qu\u00e8 diu: ” En les societats de control, l’objectiu ja no \u00e9s l'”apropiaci\u00f3” \u2014com ho era en les societats sobiranes\u2014, ni tampoc “combinar i incrementar” el poder, com ho era en les societats disciplin\u00e0ries. L’objectiu \u00e9s ara “crear mons”” <\/em>.<\/p>\n

El projecte, que es desenvolupar\u00e0 al llarg de diversos anys, fins al 2012, t\u00e9 com a finalitat “explorar la relaci\u00f3 entre la producci\u00f3 art\u00edstica i la producci\u00f3 de coneixement, en el context de les transformacions i les crisis del capitalisme contemporani”<\/em> i s’estructura al voltant de tres \u00e0rees tem\u00e0tiques: la cr\u00edtica del capital cognitiu, la f\u00e0brica del coneixement i els seus descontents i els solapaments de l’art i la producci\u00f3 de coneixement.<\/p>\n

D’aquests tres punts ens ha interessat especialment el segon, en el qual es tra\u00e7a una l\u00ednia de pensament directa entre les actuals transformacions del sistema productiu i l’educaci\u00f3. Concretament els responsables de Crear Mundos<\/em> s’interroguen sobre qu\u00e8 succeeix amb la vella f\u00e0brica del coneixement<\/em> en un moment en qu\u00e8 el coneixement mateix es converteix en la mat\u00e8ria primera del capitalisme, assenyalant com les universitats esdevenen objectes de desig de les transformacions neoliberals, elements de competici\u00f3 entre regions i continents; tamb\u00e9 subjectes de les lluites contra aquestes transformacions i aquestes noves formes de compet\u00e8ncia<\/em>. <\/p>\n

Hem parlat sobre aquestes q\u00fcestions en aquest mateix blog i en diverses ocasions i sembla que la relaci\u00f3 entre els sistemes econ\u00f2mics i educatius resulta cada vegada m\u00e9s rellevant des de certs \u00e0mbits d’estudi de les pol\u00edtiques culturals. Justament per aix\u00f2 no deixen de sorprendre’ns un parell de q\u00fcestions: <\/p>\n


\nEn primer lloc sembla que, en una mena d’enroc disciplinari, el discurs sobre l’educaci\u00f3 ignora aquesta relaci\u00f3 constrenyint la seva an\u00e0lisi, en el pitjor dels casos i de manera m\u00e9s o menys expl\u00edcita, a q\u00fcestions estrictament metodol\u00f2giques.<\/p>\n

La segona q\u00fcesti\u00f3 tingui potser una mica m\u00e9s de subst\u00e0ncia, i \u00e9s que ens sembla que l’enfocament d’aquesta investigaci\u00f3 i d’altres de similars manca, dit sigui amb humilitat, de la suficient amplitud de mires. Diem aix\u00f2 perqu\u00e8 l’an\u00e0lisi que guia tals estudis es redueix sempre a l’educaci\u00f3 superior i passa per alt el paper de l’educaci\u00f3 prim\u00e0ria i secund\u00e0ria en tot aquest assumpte. Anem per parts: escrivia el mateix Maurizio Lazzarato en aquest article<\/a> publicat fa un parell d’anys el seg\u00fcent: ” El treballador \u00e9s un emprenedor i un empresari de si mateix, sent per a ell mateix el seu propi capital, sent per a ell mateix el seu propi productor, sent per a ell mateix la font dels seus propis ingressos. El que s’exigeix als individus no \u00e9s assegurar la productivitat del treball sin\u00f3 la rendibilitat d’un capital (del seu propi capital, d’un capital inseparable de la seva pr\u00f2pia persona). L’individu ha de considerar-se ell mateix com un fragment del capital, una fracci\u00f3 molecular del capital. El treballador ja no \u00e9s un simple factor de producci\u00f3, l’individu no \u00e9s, parlant amb propietat, una \u00abfor\u00e7a de treball\u00bb, sin\u00f3 un \u00abcapital-competitiu\u00bb, una \u00abm\u00e0quina-competent\u00bb <\/em>“. Com assenyala Lazzarato en aquest mateix article, l'”emprenedor” s’ofereix com el nou model de subjectivaci\u00f3 del capitalisme cognitiu, el model d’homo oeconomicus<\/em> que el neoliberalisme necessita reconstruir. Intu\u00efm que la construcci\u00f3 d’aquest model t\u00e9 m\u00e9s a veure amb la formaci\u00f3 d’un habitus<\/em>, d’una certa predisposici\u00f3 del cos i dels afectes, i amb la formaci\u00f3 d’h\u00e0bits de pensament, que no amb una s\u00e8rie de continguts curriculars escrits en un paper, i per aix\u00f2 mateix la seva implementaci\u00f3 dependria m\u00e9s del model educatiu seguit durant les etapes inicials de la formaci\u00f3 que no dels estudis cursats a la universitat. Com sempre diem, l’escola no va ser ja abans la instituci\u00f3 encarregada d’inscriure en el cos del proletari els h\u00e0bits requerits per a la producci\u00f3 industrial: l’obedi\u00e8ncia, el treball individual i en silenci, el compliment d’uns horaris i rutines, etc., etc.? Per qu\u00e8 no hauria de ser ara l’encarregada de fomentar aix\u00f2 que anomenen “l’esperit emprenedor”? En realitat poc t\u00e9 aix\u00f2 a veure amb l’esperit; com diu Lazzarato, es tracta d’insuflar en el treballador una idea de si mateix com a capital hum\u00e0, una nova manera de subjectivar-se. <\/p>\n

Som propensos a recalcar que aquestes reflexions aparentment abstractes tenen, al contrari del que es pugui pensar, un correlat efectiu en les situacions m\u00e9s quotidianes i les pol\u00edtiques m\u00e9s concretes. Un exemple de “claredat meridiana”: a Catalunya, els serveis locals d’ocupaci\u00f3, desbordats en gran mesura per l’allau de persones que en aquests moments acudeixen a les seves oficines, recomanen, per indicaci\u00f3 del govern auton\u00f2mic, l'”autoempresa” com una possible sortida laboral; la majoria d’aquestes persones rebutgen aquesta possibilitat, segurament perqu\u00e8 manquen d'”esperit emprenedor”, \u00e9s a dir, perqu\u00e8 es consideren posse\u00efdors d’una “for\u00e7a de treball” i no com un “capital hum\u00e0”. Un altre gall cantaria si la seva vida escolar hagu\u00e9s transcorregut en un entorn com el que proposa el C\u00edrculo de Empresarios<\/strong> en un informe recent titulat
\n
\n El esp\u00edritu emprendedor: elemento esencial para afrontar la crisis econ\u00f3mica espa\u00f1ola<\/a>
\n <\/em>
\n<\/strong> <\/em><\/strong>(pdf), en el qual assenyalen, dins de l’apartat “Marc educatiu<\/em>” de la seva bateria de propostes el seg\u00fcent: “L’\u00e0mbit educatiu est\u00e0 cridat a ocupar un lloc destacat en la promoci\u00f3 de l’esperit emprenedor<\/em>” i: “L’educaci\u00f3 a Espanya ha d’assentar-se i organitzar-se sobre una s\u00e8rie de valors fonamentals per al desenvolupament personal, social i econ\u00f2mic. L’esfor\u00e7, l’aprenentatge continu, l’afany de superaci\u00f3, l’assumpci\u00f3 de riscos, la capacitat de pensament i aprenentatge aut\u00f2noms o el reconeixement dels m\u00e8rits s\u00f3n valors i capacitats imprescindibles per emprendre en qualsevol faceta de la vida; l’organitzaci\u00f3 i els m\u00e8todes docents haurien de plantejar-se com a objectiu \u00faltim la seva transmissi\u00f3 a les generacions m\u00e9s joves” <\/em> (a les generacions m\u00e9s joves!) o per \u00faltim: “L’educaci\u00f3 en qualsevol lloc i moment ha d’aspirar, per definici\u00f3, a fomentar qualitats personals com la creativitat, la iniciativa, la responsabilitat, o la independ\u00e8ncia, que s\u00f3n precisament les que estan en el cor de l’esperit emprenedor<\/em>“. No \u00e9s poca cosa… <\/p>\n

Per tot aix\u00f2 ens sembla que a la voluntat expressa del projecte Crear Mundos<\/em> de “actualitzar processos micropol\u00edtics d’educaci\u00f3 autoorganitzada i d’<\/em> auto-formazione que van m\u00e9s enll\u00e0 de les universitats<\/em>” caldria sumar-hi la d’actualitzar aquells processos que, en la mateixa direcci\u00f3, van m\u00e9s enll\u00e0 de les escoles.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":0,"template":"","categories":[],"class_list":["post-5620","noticia","type-noticia","status-publish","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia\/5620","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia"}],"about":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticia"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5620"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5620"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}