![\"Claire](\"..\/wp-content\/uploads\/_imported\/10_1656614237.jpg\" "\\"claire")
<\/p>\n<\/p>\n
“He barrejat \u00e0cid clorh\u00eddric amb nitrat sulf\u00faric…<\/em>“. Foto: St\u00e9phanie Delcroix<\/span> <\/p>\n A finals de l’any passat (com es pot veure, seguim comentant l’actualitat al minut) va tenir lloc a la New York Public Library<\/strong> la “cimera”<\/em> Bishop conclou el seu article dient que durant la cimera no es va fer res per problematitzar les “pr\u00e0ctiques p\u00fabliques” com una direcci\u00f3 v\u00e0lida en l’art contemporani, i que es va assumir com un fet inq\u00fcestionable que “l’art com a disciplina pot i ha de ser reclutat<\/em>” en la lluita per la “just\u00edcia social<\/em>“. El que Bishop va trobar definitivament a faltar durant la cimera \u00e9s una “ponderaci\u00f3 de les compet\u00e8ncies espec\u00edficament art\u00edstiques<\/span> que poden ser emprades cap a aquests fins<\/em>” (el subratllat \u00e9s nostre).<\/p>\n Al febrer de 2006 Bishop va publicar (tamb\u00e9 a Artforum<\/em>) un text molt m\u00e9s extens sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3. Titulat El raonament de Bishop \u00e9s aparentment l\u00f2gic, no obstant aix\u00f2 tan sols se sost\u00e9 si ens movem dins dels l\u00edmits del camp art\u00edstic tal com est\u00e0 establert. En realitat podem dir que, intencionadament o no, els projectes d’art col\u00b7laboratiu o com vulguin anomenar-se, proposen i intenten posar en pr\u00e0ctica maneres de producci\u00f3 cultural que no passen o, millor dit, que passen parcialment per les maneres de producci\u00f3, distribuci\u00f3 i valoraci\u00f3 propis del camp art\u00edstic (els de museus i galeries, comissaris i cr\u00edtics d’art, etc.); i en ells entren en joc altres agents i institucions que tampoc s\u00f3n exclusivament els de l’art, i que tenen objectius i criteris de valoraci\u00f3 diferents. Si entenem que l’artista \u00e9s alg\u00fa la posici\u00f3 del qual en el camp social li permet accedir a determinats recursos materials i simb\u00f2lics, les difer\u00e8ncies entre els artistes podrien mesurar-se en la manera en qu\u00e8 uns i altres posen a treballar aquests recursos, engranant-los aqu\u00ed i desunint-los all\u00e0 de tal o qual \u00e0mbit de producci\u00f3. <\/p>\n El “auto-sacrifici<\/em>” “autoral<\/em>” criticat per Bishop no \u00e9s, o no hauria de ser, una acci\u00f3 moral, sin\u00f3 pol\u00edtica, que persegueixi una redistribuci\u00f3 de les possibilitats de construir i donar-se representacions per part de grups d’acci\u00f3 subalterns. No es tracta en absolut de “democratitzar l’acc\u00e9s a la cultura”, ja que aquesta \u00e9s una m\u00e0xima pr\u00f2pia dels grups d’acci\u00f3 dominants i que d\u00f3na per descomptat que ‘la cultura’ a la qual ha d’accedir la resta \u00e9s la seva, aquella que modela i suporta les ‘estructures d’actitud i refer\u00e8ncia’ (per parlar en els termes de Edward Said<\/strong>) que perpetuen el r\u00e8gim que els ha col\u00b7locat en la posici\u00f3 hegem\u00f2nica que detenten.<\/p>\n Tornant a l’assumpte plantejat per Claire Bishop, d’existir aqu\u00ed un dilema moral, seria el de l’artista que instrumentalitza a qualssevol grups o col\u00b7lectius que se li posin a tir amb la finalitat \u00fanica de donar-se p\u00e0tina socialment compromesa dins del camp de l’art i tenint tan sols al cap el seu medre i el seu inter\u00e8s com a professional de l’art. A dir veritat la q\u00fcesti\u00f3 moral tampoc hauria d’importar-nos aqu\u00ed: que l’artista s’hagi comportat com un desalmado utilitzant a l’incaut grup d’immigrants africans amb la finalitat de ser seleccionat per a tal o qual festival d’art p\u00fablic \u00e9s irrellevant si, a efectes pr\u00e0ctics, la situaci\u00f3 d’aquest col\u00b7lectiu ha millorat substancialment en algun aspecte; al cap i a la fi creure en la bona o mala voluntat d’alg\u00fa \u00e9s, en cert sentit, un acte de fe. Una vegada m\u00e9s el problema no \u00e9s \u00e8tic, no es tracta del grau de puresa de la consci\u00e8ncia de l’artista, sin\u00f3 pol\u00edtic; de res serveix que tal o qual col\u00b7lectiu pugui beneficiar-se de projectes concrets si els artistes utilitzen aquest fet per afirmar i reproduir les formes de distinci\u00f3 social que s’articulen a trav\u00e9s del camp de l’art. <\/p>\n En tot cas, Claire Bishop desenvolupa la seva tesi de manera molt m\u00e9s extensa i documentada, la qual cosa fa bastant recomanable la lectura dels seus articles; si a m\u00e9s voleu aprofundir en les reaccions que va suscitar en el seu moment no est\u00e0 malament llegir l’extensa carta oberta<\/a> que el propi
\n
\n Revolutions in Public Practice<\/a>
\n <\/em>
\n<\/strong>, organitzada per
\n Creative Time<\/a>
\n<\/strong>. Claire Bishop<\/strong> va publicar llavors a
\n Artforum<\/em>
\n<\/strong> aquesta pol\u00e8mica cr\u00f2nica<\/a> de l’esdeveniment, ja que va aixecar un reguer\u00f3 de comentaris<\/a>, entre els quals es van comptar els d’alguns dels propis participants en l’esdeveniment. Revolutions in Public Practice<\/em> es presentava com una esp\u00e8cie de
\n Pecha kucha<\/a>
\n<\/em> maratoni\u00e0 durant el qual un ecl\u00e8ctic i nombr\u00f3s grup de ” artistes, curadors, cr\u00edtics, acad\u00e8mics, anarquistes<\/em> (sic) i activistes<\/em>” van oferir una s\u00e8rie de ” concises presentacione<\/em>s<\/em>” sobre el seu treball. El terme “public practice<\/em>” va servir per amalgamar l’abigarrat grup de conferenciants que, segons el text de presentaci\u00f3 del projecte, tenen en com\u00fa un acostament a la pr\u00e0ctica art\u00edstica que “no intenta reflectir, sin\u00f3 actuar sobre moments de canvi hist\u00f2ric, trencant les tradicionals barreres entre art, cultura i pol\u00edtica<\/em>“; en definitiva, la que se suposa que \u00e9s l’\u00faltima fornada del que Suzanne Lacy<\/strong> -que tamb\u00e9 va intervenir a la cimera- va denominar “art p\u00fablic de nou g\u00e8nere”. <\/p>\n
\n
\n The social turn: collaboration and its discontents,<\/strong>
\n <\/em>
\n<\/a> l’article (que est\u00e0 disponible de manera gratu\u00efta, encara que cal registrar-se al lloc web de Artforum<\/em>) venia a dir que els defensors de l'”art col\u00b7laboratiu<\/em>” o “socialment comprom\u00e8s<\/em>” fonamenten el seu judici sobre els projectes art\u00edstics exclusivament en la q\u00fcesti\u00f3 \u00e8tica; d’aquesta manera, projectes com els realitzats pel col\u00b7lectiu
\n Oda Projesi<\/a>
\n<\/strong> (per citar l’exemple utilitzat per Bishop) s\u00f3n valorats en tant que representen un “bon model<\/em>” de col\u00b7laboraci\u00f3 i no per les seves qualitats est\u00e8tiques. El que es valora, segons Bishop, \u00e9s la ‘ren\u00fancia’ del col\u00b7lectiu Oda Projesi a la mestria i l’egocentrisme que caracteritza la pr\u00e0ctica d’aquells artistes el treball dels quals no emergeix d’un proc\u00e9s consensual i de col\u00b7laboraci\u00f3 amb altres agents i no les qualitats art\u00edstiques dels seus projectes. <\/p>\n
\n Grant Kester<\/a>
\n<\/strong> (un dels m\u00e9s seriosos adalides te\u00f2rics de l'”art comunitari” i citat per Bishop en el seu article The social turn: collaboration and its discontents<\/em>) va enviar en el seu moment a Artforum; d’altra banda,<\/span><\/em>
\n Randall Szott<\/a>
\n<\/strong> comenta saga\u00e7ment la trifulga dial\u00e8ctica aqu\u00ed<\/a> i sobretot aqu\u00ed<\/a> al seu blog LeisureArts<\/a>. Bishop torna sobre el tema en aquesta entrevista<\/a> publicada pocs mesos despr\u00e9s de l’aclamat article al lloc web de la<\/span> Community Arts Network, en la qual relaciona la seva postura te\u00f2rica amb el fet de viure al<\/span> Regne Unit, on les pol\u00edtiques laboristes d’inclusi\u00f3 social a trav\u00e9s de les arts, constitueixen, en opini\u00f3 de Bishop, una esp\u00e8cie de ‘forma tova’ d’erradicar el disens<\/span><\/span>.<\/span><\/strong><\/em><\/p>\n","protected":false},"featured_media":802,"template":"","categories":[],"class_list":["post-5572","noticia","type-noticia","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia\/5572","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia"}],"about":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticia"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/802"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5572"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5572"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}