{"id":5545,"date":"2011-01-05T00:00:00","date_gmt":"2011-01-05T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/lafundicio.net\/noticia\/el-fantasma-de-los-futuros-pasados\/"},"modified":"2011-01-05T00:00:00","modified_gmt":"2011-01-05T00:00:00","slug":"el-fantasma-de-los-futuros-pasados","status":"publish","type":"noticia","link":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/noticia\/el-fantasma-de-los-futuros-pasados\/","title":{"rendered":"El fantasma dels futurs passats"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/embed><\/object><\/p>\n

Aprofitant la “paradeta<\/i> nadalenca<\/i>” ens hem posat amb un d’aquells favorits<\/i> que ten\u00edem assenyalats des de fa eons al nostre navegador: Es tracta d’una conversa entre Saymour Papert<\/b> i Paulo Freire<\/b> enregistrada a finals dels 80! i que es va emetre per aquell temps a la televisi\u00f3 brasilera. Podeu llegir una transcripci\u00f3 en angl\u00e8s de la conversa<\/a> a papert.org<\/a> (resulta graci\u00f3s que un dels pioners de la computaci\u00f3 tingui un lloc web tan 1.0). <\/p>\n

La conversa ve emmarcada pel t\u00edtol:
\n El futur de l’escola<\/i>
\n<\/b> de manera que, en part, se centra en les conseq\u00fc\u00e8ncies futures de la implementaci\u00f3 de l’ordinador a les aules. Gaireb\u00e9 sempre resulta molt entretingut, a la vegada que instructiu, sentir parlar en el passat d’un futur que ja \u00e9s el present de qui escolta. En un moment de la conversa Papert afirma: <\/p>\n

\u00abDic que \u00e9s inconcebible que l’escola continu\u00ef tal com l’hem conegut. Inconcebible. I la ra\u00f3 per la qual \u00e9s inconcebible puc entreveure-la en el meu n\u00e9t, qui est\u00e0 acostumat a trobar el coneixement quan vol i que pot agafar-lo quan el necessita, i estar en contacte amb altra gent i amb professors, no perqu\u00e8 aix\u00ed ho designi l’estat, sin\u00f3 perqu\u00e8 pot trobar-los en alguna part d’alguna xarxa. Aquests nens no s’asseuran tranquil\u00b7lament a l’escola a escoltar com el professor els d\u00f3na un coneixement predigerit. Crec que es rebel\u00b7laran.\u00bb <\/i><\/p>\n

Ens sembla aventurat a dia d’avui avaluar el grau d’encert d’aquesta predicci\u00f3, encara que potser molts docents estaran d’acord si afirmem que molts dels seus alumnes i alumnes “no s’asseuen tranquil\u00b7lament a l’escola”. \u00c9s ben sabut que als USA<\/b> han optat per la patologitzaci\u00f3 d’aquest fet: el 2007 s’havia diagnosticat trastorn per d\u00e8ficit d’atenci\u00f3 amb hiperactivitat (TDHA) a un 9,5% de la poblaci\u00f3 escolar entre els 4 i els 17 anys d’edat, un trastorn el diagn\u00f2stic del qual va augmentar un 5,5% del 2003 al 2007 (segons estad\u00edstiques dels Centers for Disease Control and Prevention<\/b><\/a> del govern dels USA); un 66,3%<\/a> de lxs alumnxs diagnosticats rep tractament m\u00e8dic, que consisteix principalment en l’administraci\u00f3 de Ritalin<\/a><\/b>, nom comercial del metilfenidat, un compost que el sistema nervi\u00f3s hum\u00e0 \u00e9s incapa\u00e7 de diferenciar de la coca\u00efna o les amfetamines segons la Drug Enforcement Administration<\/a><\/b> (DEA) estatunidenca.<\/p>\n

Fa uns mesos visit\u00e0vem un institut d’educaci\u00f3 secund\u00e0ria; el seu director, que amablement feia les vegades de guia, ens mostrava les instal\u00b7lacions alhora que ens explicava els fonaments pedag\u00f2gics del centre: la seva metodologia es basava en que lxs alumnxs acumulin durant un temps una s\u00e8rie de coneixements -definits al curr\u00edculum- que havien de reproduir m\u00e9s tard i de la forma m\u00e9s exacta possible en un examen, per despr\u00e9s oblidar-los i tornar a retenir de nou una altra s\u00e8rie de coneixements que al seu torn haurien de reproduir en un nou examen i aix\u00ed repetidament. Sorpresxs, vam preguntar si no seria m\u00e9s convenient, davant la inabastable quantitat d’informaci\u00f3 disponible en l’actualitat i la facilitat per accedir-hi, possibilitar que els alumnes i alumnes es dotin d’eines per saber on i com trobar la informaci\u00f3 que necessiten a cada moment i acompanyar-los en la formaci\u00f3 del seu propi criteri a l’hora de seleccionar, analitzar, valorar i utilitzar la informaci\u00f3 a la qual tenen acc\u00e9s. Davant aquesta q\u00fcesti\u00f3 la resposta del director va ser un vacil\u00b7lant i conc\u00eds ‘no’. <\/p>\n

Sembla evident que la profecia de Papert no s’ha complert en un punt i \u00e9s que, per molt inconcebible que li sembl\u00e9s llavors, l’escola opera encara avui, quan les TIC estan completament integrades en els nostres h\u00e0bits quotidians, de la mateixa manera que fa vint anys. D’altra banda, podem interpretar la incapacitat de molts alumnes i alumnes per romandre tranquils i asseguts a classe com una forma inconscient i espont\u00e0nia de revolta, producte d’una falta d’inter\u00e8s i no d’un d\u00e8ficit d’atenci\u00f3? <\/p>\n

No hem de perdre de vista una cosa que el mateix Freire assenyala durant la conversa amb Papert: la manera en qu\u00e8 funcionen i s’assemblen entre si les diferents tecnologies est\u00e0 travessada per relacions de poder que es desenvolupen hist\u00f2ricament; per a Papert les maneres de circulaci\u00f3 i acc\u00e9s al coneixement que permetien les ‘noves’ tecnologies de la informaci\u00f3 i la comunicaci\u00f3 feien inconcebible, des d’un punt de vista ontol\u00f2gic, la perviv\u00e8ncia de l’escola, com si l’exist\u00e8ncia d’aquelles exclogu\u00e9s l\u00f2gicament la possibilitat de l’altra. Paradoxalment el mateix Papert reconeix la manera en qu\u00e8 les computadores ja havien estat “escolaritzades” a mitjans dels 80: \u00ab ara tenen aula d’inform\u00e0tica, hi ha un curr\u00edculum d’inform\u00e0tica i un professor espec\u00edfic d’inform\u00e0tica. En altres paraules, els ordinadors han estat completament assimilats a la manera en qu\u00e8 es fan les coses a l’escola <\/i>\u00bb. Com apunta el mateix Freire, aquests no s\u00f3n \u00ab[…] de cap manera, errors did\u00e0ctics ni metodol\u00f2gics sin\u00f3 ideol\u00f2gics i pol\u00edtics. Aix\u00ed doncs, el que hem de fer \u00e9s canviar el m\u00f3n des d’una perspectiva pol\u00edtica. <\/i>\u00bb<\/p>\n

Si us fa mandra anar a YouTube i buscar la resta de la conversa en v\u00eddeo, despr\u00e9s del \u00abContinue reading<\/i>\u00bb la trobareu.<\/p>\n

<\/p>\n

<\/p>\n

\n <\/div>\n
\n <\/embed><\/embed><\/object>\n<\/div>\n
\n <\/div>\n
\n <\/embed><\/embed><\/object>\n<\/div>\n
\n <\/div>\n
\n <\/embed><\/embed><\/object>\n<\/div>\n","protected":false},"featured_media":0,"template":"","categories":[],"class_list":["post-5545","noticia","type-noticia","status-publish","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia\/5545","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia"}],"about":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticia"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5545"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5545"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}