{"id":5492,"date":"2013-03-15T00:00:00","date_gmt":"2013-03-15T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/lafundicio.net\/noticia\/resumen-de-la-2a-sesion-de-trabajo-en-cartografies-en-moviment\/"},"modified":"2013-03-15T00:00:00","modified_gmt":"2013-03-15T00:00:00","slug":"resumen-de-la-2a-sesion-de-trabajo-en-cartografies-en-moviment","status":"publish","type":"noticia","link":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/noticia\/resumen-de-la-2a-sesion-de-trabajo-en-cartografies-en-moviment\/","title":{"rendered":"Resum de la 2a sessi\u00f3 de treball a ‘Cartografies en moviment’"},"content":{"rendered":"

\"pissarra\"<\/a><\/p>\n

Les primeres sessions de treball amb els alumnes de l’
\n Institut Bellvitge<\/strong>
\n<\/a> en el projecte
\n
\n Cartografies en moviment<\/strong>
\n <\/em>
\n<\/a> es van plantejar com a exercicis amb l’objectiu d’introduir la idea de la cartografia com una eina de representaci\u00f3 i construcci\u00f3 dels territoris, geogr\u00e0fics per\u00f2 tamb\u00e9 afectius, pol\u00edtics, culturals, identitaris… etc. com explic\u00e0vem en el resum anterior.<\/p>\n

La proposta metodol\u00f2gica per a aquesta tercera sessi\u00f3 era id\u00e8ntica a la de l’anterior, per\u00f2 en aquest cas, en lloc de partir d’un objecte personal amb el qual cada alumne s’identifiqu\u00e9s, propos\u00e0vem analitzar objectes o imatges que ells identifiquessin amb el barri de Bellvitge<\/strong>.<\/p>\n

R\u00e0pidament va apar\u00e8ixer un tret com\u00fa a la majoria dels alumnes: no pert\u00e0nyer al barri. Aix\u00f2 va donar peu a discutir sobre el significat i les difer\u00e8ncies entre expressions com “ser de” o “viure a” un barri determinat. Molts alumnes van al\u00b7legar descon\u00e8ixer totalment el barri m\u00e9s enll\u00e0 dels llocs que transiten di\u00e0riament durant el trajecte de la parada de metro a l’institut i els seus voltants. Aix\u00f2 d\u00f3na una idea de la separaci\u00f3 que existeix entre el que succeeix dins dels centres educatius i el seu entorn m\u00e9s immediat. <\/p>\n

Aquest car\u00e0cter “foraster” al barri de l’alumnat va posar tamb\u00e9 de relleu que la imatge que aquests alumnes tenien de Bellvitge estava marcada per prejudicis i estereotips comuns que creiem ja superats en gran mesura: les imatges aportades pels alumnes remetien a la brut\u00edcia, la delinq\u00fc\u00e8ncia, la droga i a una “cultura cani<\/em>” que b\u00e9 podr\u00edem entendre com la versi\u00f3 contempor\u00e0nia de “lo quinqui<\/em>” dels 70.<\/p>\n

A m\u00e9s d’aquests elements els alumnes tamb\u00e9 van assenyalar com a significatius els mercats, l’arquitectura dels blocs, la pres\u00e8ncia d’un gran nombre de persones grans, les zones verdes, el tren, l’Hospital de Bellvitge<\/strong> i els col\u00b7legis.<\/p>\n

Utilitzant una simple taula vam anar dialogant sobre la funci\u00f3 d’aquests “objectes”, la seva relaci\u00f3 amb altres elements urbans, subjectes, contextos i processos en el territori. Durant la conversa vam anar apuntant a la pissarra els punts clau, intentant complexificar l’an\u00e0lisi. Per exemple, la gent gran era vista pels alumnes com un col\u00b7lectiu que acaparava l’espai p\u00fablic del barri, per\u00f2 vam introduir el treball de cures que els avis i, sobretot, les \u00e0vies, realitzen com un aspecte a tenir en compte. Aix\u00ed mateix, vam comentar com les persones grans constitueixen una font de mem\u00f2ria del barri. <\/p>\n

En el segon grup de treball (recordeu que vam dividir la classe en dos grups per poder treballar millor) es van repetir alguns elements com els blocs (gaireb\u00e9 ineludibles per a la mirada a Bellvitge) o l’hospital, per\u00f2 tamb\u00e9 van apar\u00e8ixer alguns elements diferents com el Pirulo<\/strong> (un petit quiosc situat en una pla\u00e7a adjacent i en el qual, segons els alumnes, es reuneixen habitualment “els canis<\/em> i les chonis<\/em>“), l’hotel Hesperia<\/strong>, la biblioteca, el mercadet, el Club Rojo<\/strong> o la fira.<\/p>\n

Un cop analitzats els elements proposats pels alumnes vam passar a buscar caracter\u00edstiques categories, etiquetes i criteris que ens permetessin elaborar un mapa conceptual del barri. Van sorgir diverses idees que redu\u00efen l’an\u00e0lisi a oposicions bin\u00e0ries del tipus bo-dolent, vell-nou que simplificaven en exc\u00e9s la multiplicitat de q\u00fcestions que havien aparegut. Es van plantejar tamb\u00e9 diferents solucions formals: en el primer grup es va arribar a la idea d’utilitzar un \u00fanic bloc de pisos i l’espai interbloc circumdant per representar el conjunt del barri a mode de “diorama”. En el segon grup es va arribar a una soluci\u00f3 m\u00e9s “convencional”: crear un conjunt d’icones que representessin les diverses dades generades durant l’an\u00e0lisi i situar-les sobre un pl\u00e0nol del barri. <\/p>\n

Tots dos mapes van quedar com a simples esbossos conceptuals.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":898,"template":"","categories":[],"class_list":["post-5492","noticia","type-noticia","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia\/5492","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia"}],"about":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticia"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/898"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5492"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5492"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}