{"id":5488,"date":"2013-03-26T00:00:00","date_gmt":"2013-03-26T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/lafundicio.net\/noticia\/cartografies-en-moviment-resumen-de-las-rutas-por-bellvitge\/"},"modified":"2013-03-26T00:00:00","modified_gmt":"2013-03-26T00:00:00","slug":"cartografies-en-moviment-resumen-de-las-rutas-por-bellvitge","status":"publish","type":"noticia","link":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/noticia\/cartografies-en-moviment-resumen-de-las-rutas-por-bellvitge\/","title":{"rendered":"‘Cartografies en moviment’: resum de les rutes per Bellvitge"},"content":{"rendered":"

En la tercera sessi\u00f3 de treball amb els grups de l’
\n Institut Bellvitge<\/strong>
\n<\/a> vam dividir cada grup-classe en tres grups de treball m\u00e9s petits, cadascun amb una tasca espec\u00edfica: un grup es dedicaria a tra\u00e7ar el recorregut que seguir\u00edem pel barri durant la seg\u00fcent sessi\u00f3; un altre grup es va dedicar a idear l’estrat\u00e8gia de comunicaci\u00f3 del projecte (a qui es volia comunicar el projecte, de quina manera i amb quines eines) i el tercer grup es va dedicar a finalitzar els mapes iniciats en la sessi\u00f3 anterior.<\/p>\n

\"L'equip<\/a>
L’equip de comunicaci\u00f3 al complet.<\/figcaption><\/figure>\n

El grup de comunicaci\u00f3 va decidir obrir sengles perfils a Twitter<\/strong> i Tumblr<\/strong> (@cartografiesbell<\/a> i http:\/\/cartografiesenmoviment.tumblr.com<\/a>) mitjan\u00e7ant els quals aniria narrant el desenvolupament del projecte i va comen\u00e7ar a redactar la presentaci\u00f3 del mateix. Els grups encarregats de pensar i tra\u00e7ar les rutes per Bellvitge<\/strong> van assenyalar i van discutir quins punts del barri eren rellevants com a llocs on es donaven pr\u00e0ctiques o manifestacions culturals: El poliesportiu Sergio Manzano<\/strong>, la “Rotonda de la Sardana<\/strong>“, la biblioteca, el mercat, l’hotel Hesperia<\/strong> (obra de l’arquitecte Richard Rogers<\/strong>), el “Pirulo<\/strong>“, l’Hospital de Bellvitge<\/strong>, l’Institut Bellvitge<\/strong>, el centre comercial Marina Center<\/strong>, el bar La Flama<\/strong>, l’ermita de Bellvitge<\/strong>, el Cubo Rojo,<\/strong> la Rambla Marina<\/strong>\u2026<\/p>\n

\"El<\/a>
El grup encarregat d’assenyalar els punts i tra\u00e7ar la ruta.<\/figcaption><\/figure>\n

Durant l’elaboraci\u00f3 de les rutes i posteriorment durant les derives, van sorgir diverses l\u00ednies de discussi\u00f3 i an\u00e0lisi, alguna de les quals s’incorporaria m\u00e9s tard en la creaci\u00f3 dels mapes definitius sobre la cultura al barri. Destacarem aqu\u00ed tan sols tres: <\/p>\n

En primer lloc va tornar a apar\u00e8ixer la polaritat entre la percepci\u00f3 que es t\u00e9 de Bellvitge des de fora del barri i la que tenen les persones que l’habiten: Durant la conversa va apar\u00e8ixer la idea que existeix una mirada hegem\u00f2nica, des del centre cap a la perif\u00e8ria, que construeix una imatge negativa del barri com un lloc brut, lleig, amb un alt nivell de delinq\u00fc\u00e8ncia. Aquesta imatge contrasta amb la percepci\u00f3 dels seus habitants, per a qui Bellvitge \u00e9s un barri de classe treballadora amb un llarg historial de lluites exitoses per serveis i espais p\u00fablics de qualitat. La figura del  cani<\/em> \u00e9s clau en l’imaginari que es construeix des d’una mirada normativa, assumida en gran mesura per lxs propixs alumnxs (fins i tot per lxs que viuen al barri). Ens preguntem, i compartim aquest dubte amb ellxs, si la figura del cani<\/em> no respon en alguna mesura als temors i els interessos de les classes dominants que retraten els joves de les classes subalternes com un subjecte perill\u00f3s, improductiu (els famosos  ni-nis<\/em>) i inc\u00edvic, per no dir incivilitzat, les pr\u00e0ctiques culturals del qual (la seva vestimenta, la m\u00fasica que escolten, la seva manera de parlar, etc.) s\u00f3n vistes com a vulgars, aberrants i degenerades.<\/p>\n

\"Icona<\/a>
Icona creada per lxs alumnxs de l’Institut Bellvitge per representar els ‘canis’.<\/figcaption><\/figure>\n

En segon lloc no podem passar per alt el fet que cap dels dos grups assenyal\u00e9s el Centre Cultural Bellvitge-el Gornal<\/strong> com un espai rellevant en la nostra an\u00e0lisi de la cultura al barri. Podr\u00edem deduir d’aquest fet que existeix al barri una gran desconnexi\u00f3 entre les pr\u00e0ctiques culturals dels joves i els espais institucionals destinats a la cultura, aix\u00ed com dels espais p\u00fablics. A les rutes va apar\u00e8ixer d’una banda el Club Infantil i Juvenil de Bellvitge<\/g> (CIJB<\/g>, m\u00e9s conegut com el Cubo Rojo) com un lloc on els joves podien trobar un espai de sociabilitat i on, a m\u00e9s, proposar activitats. Com molts altres
\n esplais<\/g>
\n<\/g> el CIJB va estar inicialment vinculat a la parr\u00f2quia del barri, i en el cas de Bellvitge, al col\u00b7legi religi\u00f3s Joan XXIII<\/g>. Per altra banda el  
\n Pirulo<\/strong>
\n<\/em>, un petit quiosc situat en una de les places del barri, apareixia recurrentment com l’espai p\u00fablic m\u00e9s rellevant, ja que \u00e9s un lloc on joves es troben i es relacionen; tot i aix\u00f2 el Pirulo<\/em> apareixia associat a un determinat grup de joves: els canis<\/em> i les chonis<\/em>, motiu pel qual moltxs de lxs alumnxs ni tan sols s’hi apropaven.<\/p>\n

\"pirulo\"<\/a>
Icona dissenyada per lxs alumnxs de l’Institut Bellvitge per designar el ‘Pirulo’.<\/figcaption><\/figure>\n

En relaci\u00f3 amb aquests usos espontanis d’espais p\u00fablics, durant la deriva es va parlar d’un fet que ens va semblar molt rellevant per a la investigaci\u00f3 i que era desconegut per a nosaltres fins a aquell moment: Com d\u00e8iem, el Pirulo<\/em> \u00e9s un espai p\u00fablic que lxs alumnxs associaven amb els canis<\/em>, les baralles, el hardcore techno<\/em> i el reggaeton<\/em> sonant als altaveus dels m\u00f2bils; gaireb\u00e9 per oposici\u00f3, un grup d’alumnxs va mencionar l’Arc de Triomf<\/strong> de Barcelona<\/strong> com un altre espai p\u00fablic on es reunien una comunitat de joves suposadament molt diferent en les seves pr\u00e0ctiques i h\u00e0bits culturals a la que freq\u00fcenta el Pirulo<\/em> de Bellvitge. A l’Arc de Triomf es reuneixen joves i adolescents vinculats, de manera m\u00e9s o menys estreta, al fandom<\/em> \u00e9s a dir, frikis que comparteixen aficions i pr\u00e0ctiques culturals minorit\u00e0ries com el manga, els fanzines, el videoblogging<\/em>, el cosplay<\/em> o l’steampunk<\/em>, per mencionar-ne nom\u00e9s unes poques. <\/p>\n

\"Quedada<\/a>
Quedada a l’Arc de Triomf de seguidorxs dels videogloggers JPelirrojo i Rush Smith. Foto publicada per Abigail Serrano al seu blog aibazone.blogspot.com.es<\/figcaption><\/figure>\n

En aquesta dicotomia entre canis<\/em> i frikis els joves dirimeixen q\u00fcestions identit\u00e0ries, culturals, de classe, ra\u00e7a i g\u00e8nere que ens portaria molt m\u00e9s temps analitzar del que podem dedicar aqu\u00ed per\u00f2, resumint molt podem observar el seg\u00fcent: des d’una perspectiva de classe els canis<\/em> i les chonis<\/em> s\u00f3n un col\u00b7lectiu totalment homogeni compost per descendents de primera o segona generaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 immigrant de classe treballadora arribada a Bellvitge als anys 60 i 70, procedents d’altres regions de l’estat espanyol; lxs alumnxs tamb\u00e9 van recon\u00e8ixer l’exist\u00e8ncia del que vindrien a ser els “canis<\/em> llatins”, o sigui els pandilleros<\/em>, tot i aix\u00f2 aquest col\u00b7lectiu rarament comparteix espais amb els “canis<\/em> aut\u00f2ctons”, per aix\u00ed distingir-los, ja que aquests habitualment ostenten una actitud racista de rebuig a la difer\u00e8ncia. De manera m\u00e9s o menys impl\u00edcita, aquesta actitud no \u00e9s infreq\u00fcent -tot i que tampoc sigui generalitzada- entre la classe treballadora en barris de la perif\u00e8ria urbana com Bellvitge, on s’atribueix a lxs migrants bona part de la culpa de fen\u00f2mens com l’atur, la precarietat o la delinq\u00fc\u00e8ncia. Des d’una perspectiva de g\u00e8nere les relacions entre  canis<\/em> i chonis<\/em> s\u00f3n completament heteronormatives i patriarcals, i reprodueixen amb lleugeres variacions de forma les relacions de subordinaci\u00f3 caracter\u00edstiques de generacions anteriors entre homes i dones. Per contra el “col\u00b7lectiu friki”, si podem parlar d’un col\u00b7lectiu, \u00e9s molt m\u00e9s heterogeni des d’una perspectiva de classe, cultural i de ra\u00e7a, i al seu si s\u00f3n molt m\u00e9s habituals i acceptades identitats no heteronormatives i fins i tot pr\u00e0ctiques queer<\/em>. En gran mesura la identitat friki apareix com a contestaci\u00f3 i defensa davant d’identitats normatives la hegemonia de les quals s’imposa principalment mitjan\u00e7ant formes de viol\u00e8ncia simb\u00f2lica; l’adopci\u00f3 del propi terme ‘friki’, pejoratiu en el seu \u00fas original, \u00e9s una manera de desactivar precisament aquest tipus de viol\u00e8ncia simb\u00f2lica; es tracta d’una estrat\u00e8gia id\u00e8ntica a la dels col\u00b7lectius LGBTQ en adoptar com a propis els termes ‘marica’, ‘bollera’ o ‘queer’<\/em>. Des d’una perspectiva espacial hem vist com les pr\u00e0ctiques d’uns i altres difereixen en gran mesura, mentre que uns grups troben al barri el seu lloc de trobada i relaci\u00f3, els altres es reuneixen al centre urb\u00e0 procedents de tota l’\u00e0rea metropolitana i convocats a trav\u00e9s de xarxes socials, llistes de correu o blogs. A trav\u00e9s de Twitter vam proposar a lxs alumnxs l’experiment de “convertir” el Pirulo de Bellvitge en el nou Arc de Triomf, idea que va provocar la hilaritat de la “comunity manager<\/g>” del grup. A tota aquesta equaci\u00f3 identit\u00e0ria caldria afegir diversos factors m\u00e9s que van apar\u00e8ixer durant les converses, com aquells alumnxs que no es reconeixien en cap d’aquests dos grups o aquells que eren assenyalats per lxs altres com a hipsters<\/em> per no reproduir una identitat associada al barri, sin\u00f3 m\u00e9s pr\u00f2pia d’altres contextos culturals i classes socials. <\/p>\n

Per \u00faltim vam poder constatar que existeix a Bellvitge una gran bretxa generacional que es tradueix en una pugna per l’ocupaci\u00f3 de l’espai p\u00fablic. Aquesta bretxa tamb\u00e9 t\u00e9 el seu reflex en les entitats que representen la societat civil i en especial l’
\n Associaci\u00f3 de Ve\u00efns de Bellvitge<\/strong>
\n<\/a>, tal com va atestar el seu propi president durant l’entrevista que lxs alumnxs van improvisar en trobar-se’l casualment pel carrer durant la deriva (com es pot veure al v\u00eddeo que acompanya aquesta entrada entre els minuts 7:26 i 12:17). <\/p>\n

\"Entrevistant<\/a>
Entrevistant el president de l’AAVV de Bellvitge.<\/figcaption><\/figure>\n

Com \u00e9s ben sabut, la manca de relleu generacional a les associacions de ve\u00efns i ve\u00efnes no \u00e9s un fet exclusiu de Bellvitge, sin\u00f3 que es d\u00f3na en gran part dels barris dels municipis de l’\u00e0rea metropolitana de Barcelona. Certament les associacions ve\u00efnals van tenir un paper fonamental en les lluites ciutadanes mitjan\u00e7ant les quals barris com Bellvitge van aconseguir disposar d’equipaments i serveis b\u00e0sics dels quals mancaven en el moment en qu\u00e8 es van construir. Aquest fet ha conferit als seus membres hist\u00f2rics un estatus privilegiat -o m\u00e9s aviat els ha perm\u00e8s atribuir-se’l- en l’esfera p\u00fablica dels barris i en la seva representativitat. A Bellvitge aix\u00f2 es pot apreciar molt clarament si examinem la composici\u00f3 i la capacitat d’influ\u00e8ncia de la qual potser sigui la instituci\u00f3 cultural m\u00e9s rellevant del barri (tenint en compte, si m\u00e9s no, el volum pressupostari que gestiona): la Comissi\u00f3 de Festes<\/strong>, que est\u00e0 vinculada a la pr\u00f2pia associaci\u00f3 de ve\u00efns. Cal dir que encara en l’actualitat no nom\u00e9s existeix una bretxa generacional: tamb\u00e9 s’hi troben excloses en gran mesura les dones, una r\u00e8mora que moltes associacions ve\u00efnals arrosseguen des dels anys de la seva creaci\u00f3 all\u00e0 pels 60, moment en qu\u00e8 les dones tenien vetat l’acc\u00e9s a la vida p\u00fablica dels barris. <\/p>\n

\"Reuni\u00f3<\/a>
Reuni\u00f3 dels diferents grups de treball al final de la sessi\u00f3.<\/figcaption><\/figure>\n

Totes aquestes q\u00fcestions es troben m\u00e9s o menys impl\u00edcites a les observacions, els comentaris i les cartografies de lxs alumnxs; part del nostre paper en el proc\u00e9s de treball va consistir a fer-les expl\u00edcites i sotmetre-les a la consideraci\u00f3 del grup per a la seva an\u00e0lisi i posterior representaci\u00f3 al mapa de les pr\u00e0ctiques culturals de Bellvitge.<\/p>\n

<\/embed><\/embed><\/object><\/p>\n

El v\u00eddeo-resum de la ruta per Bellvitge va ser editat per Miguel \u00c1ngel D\u00edaz<\/strong>, alumne de 1r de Batxillerat Art\u00edstic de l’Institut Bellvitge.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"featured_media":902,"template":"","categories":[],"class_list":["post-5488","noticia","type-noticia","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia\/5488","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia"}],"about":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticia"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/902"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5488"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5488"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}