{"id":5466,"date":"2013-07-29T00:00:00","date_gmt":"2013-07-29T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/lafundicio.net\/noticia\/sintomas-morbidos-en-el-cubo-blanco\/"},"modified":"2013-07-29T00:00:00","modified_gmt":"2013-07-29T00:00:00","slug":"sintomas-morbidos-en-el-cubo-blanco","status":"publish","type":"noticia","link":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/noticia\/sintomas-morbidos-en-el-cubo-blanco\/","title":{"rendered":"S\u00edmptomes m\u00f3rbids al cub blanc"},"content":{"rendered":"

El passat mes de juny<\/strong> es van celebrar les jornades
\n
\n Recuperem l’espai p\u00fablic a trav\u00e9s de la cultura<\/em>
\n <\/strong>
\n<\/a>, en les quals vam estar col\u00b7laborant; vam convidar per a l’ocasi\u00f3 a
\n Yaiza Hern\u00e1ndez<\/strong>
\n<\/a>, qui va preparar un extens text que, per motius aliens a la seva voluntat, no va tenir temps de desenvolupar en la seva presentaci\u00f3. D’alguna manera, per rescabalar a Yaiza i, sobretot, perqu\u00e8 el text ens sembla molt molt interessant, el publiquem \u00edntegre aqu\u00ed en aquest blog:\n<\/p>\n

<\/h3>\n

 <\/p>\n

S\u00edmptomes m\u00f3rbids al cub blanc<\/h3>\n

Els espais p\u00fablics i els espais de la cultura <\/b>
\n [1]<\/sup>
\n<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Confesso que se’m va ennuegar una mica el lema d’aquesta trobada: \u201cRecuperem l’espai p\u00fablic a trav\u00e9s de la cultura\u201d. No perqu\u00e8 sigui un mal pla, recuperar espais comuns sempre est\u00e0 b\u00e9 encara que calgui rec\u00f3rrer a la cultura entrecomillada per a aix\u00f2. Se’m va ennuegar perqu\u00e8 harmonitza massa b\u00e9 amb la ret\u00f2rica que moltes institucions han mobilitzat durant les \u00faltimes d\u00e8cades per fer just el contrari. La \u201ccultura\u201d s’ent\u00e9n institucionalment no com \u201ctota una forma de vida\u201d en el sentit que li donava Raymond Williams, sin\u00f3 com una cosa m\u00e9s selecta, restringida i, per tant, \u201cvaluosa\u201d, una cosa que mereix el seu <\/i>propi espai (el seu, el dels seus, no el de tothom, no un espai \u201cp\u00fablic\u201d en un sentit fort no merament estatal). Si anem a reivindicar que la cultura (en aquest sentit tan parcial com abstracte) pot ser un, o fins i tot el<\/i> element m\u00e9s efectiu de procuraci\u00f3 d’aquest espai p\u00fablic, farem b\u00e9 en atendre a la multitud d’ocasions en qu\u00e8 aquesta reivindicaci\u00f3 ha resultat esp\u00faria. Per no anar molt lluny, pensem en les tres \u00faltimes d\u00e8cades, en qu\u00e8 hem vist augmentar exponencialment el nombre de museus, auditoris, centres d’art o fins i tot \u201cciutats\u201d de la cultura a l’estat espanyol. <\/p>\n

Per donar compte r\u00e0pidament del que va passar en aquesta era expansionista, em centrar\u00e9 en un exemple que no per ser biogr\u00e0fic \u00e9s menys representatiu. Quan el 1991 vaig marxar de Santa Cruz de Tenerife, el lloc on vaig cr\u00e9ixer, la ciutat\u2013\u2013avui amb poc m\u00e9s de 200.000 habitants\u2013\u2013estava ja for\u00e7a ben prove\u00efda d’espais culturals: una sala d’exposicions, arxiu, biblioteca i filmoteca del govern (La Casa de la Cultura<\/a>); el Centre de la Fotografia<\/a> del Cabildo, dues sales d’exposicions de l’Ajuntament (La Recova<\/a> i Los Lavadores<\/a>), un espai per a tallers (al Parc Viera i Clavijo), una biblioteca, un museu de Belles Arts<\/a> i un teatre-auditori (Guimer\u00e1<\/a>) tamb\u00e9 municipals. Tamb\u00e9 hi havia un grapat de galeries privades (Leyendecker<\/a> sent la m\u00e9s prominent), diversos cinemes (el del col\u00b7lectiu Yaiza Borges<\/a>, del qual els meus pares van formar part, havia tancat uns anys abans) i algunes sales de finan\u00e7ament privat (COAC<\/a>, CajaCanarias, C\u00edrculo de Bellas Artes<\/a>\u2026). Estic segura que em deixo alguna cosa. <\/p>\n

Com a adolescent vaig visitar aquests espais en moltes ocasions. En gaireb\u00e9 tots ells les programacions eren prou ca\u00f2tiques com perqu\u00e8 mai sabessis qu\u00e8 t’hi trobaries, un dia tocava neovanguardia italiana, l’altre figuretes de molla de pa provinents d’un centre de dia. El que el denominat \u201csector cultural\u201d reclamava\u2013\u2013i jo d’adolescent em sentia molt part del sector cultural\u2013\u2013era una major professionalitzaci\u00f3 d’aquests espais (mort a les molles!), m\u00e9s \u201ccriteri\u201d art\u00edstic, menys nebots de pol\u00edtics al comandament. Reclam\u00e0vem secretament que fos gent \u201ccom nosaltres\u201d els que decidissin la programaci\u00f3, apel\u00b7lant al que especul\u00e0vem havia de succeir a les ciutats serioses. He tornat a pensar moltes vegades en aquest model que albergava sota un mateix sostre quadres a punt de creu i cinema de Herzog, aquest que llavors feia desesperar els \u201centesos\u201d per\u00f2 torna ara com una segona naturalesa mitjan\u00e7ant t\u00e8cniques de programaci\u00f3-m\u00e0rqueting dissenyades per atreure de tornada al museu a \u201ctota una forma de vida\u201d (i amb especial afany a aquesta part de la vida que s’ocupa de consumir). <\/p>\n

La resposta a aquestes demandes de m\u00e9s professionalitzaci\u00f3 i de programacions amb m\u00e9s criteri es va pretendre resoldre\u2013\u2013com gaireb\u00e9 tot a Espanya per aquella \u00e8poca\u2013\u2013a cop de formigonera.[2]<\/sup><\/a><\/p>\n

La conjunci\u00f3 de la febre constructora amb la de \u201cpromoci\u00f3\u201d regional i urbana, ens va deixar a les portes de la crisi amb una de les majors densitats d’infraestructures dedicades a l’art de tota Europa. A Santa Cruz li va tocar quedar-se amb un auditori i un recinte firal de l’ubiq\u00fc (i imperdonable) Calatrava i un enorme museu, el Tenerife Espai de les Arts (o TEA) dissenyat pels super-su\u00efssos Herzog and De Meuron (immobles el cost milionari dels quals roman a la semiobscuritat). Al web dels arquitectes el TEA es descriu com \u201cun nou i vital espai per a persones de totes les generacions amb interessos diversos\u201d, ens diuen que \u201cl’acc\u00e9s al centre ser\u00e0 possible des de tots els laterals\u201d i que \u201cun nou cam\u00ed p\u00fablic tallar\u00e0 diagonalment el complex de l’edifici connectant el cim del Pont Serrador amb la desembocadura del Barranc de Santos\u201d. [3]<\/sup><\/a><\/p>\n

\"tea_aerea\"<\/p>\n

<\/p>\n

 <\/p>\n

A la pr\u00e0ctica, el TEA reuneix ben poca gent. M\u00e9s enll\u00e0 de la que acudeix a la biblioteca (d’acc\u00e9s gratu\u00eft i grans problemes funcionals) o a menjar al seu restaurant de disseny H&dM, gaireb\u00e9 mai hi ha una \u00e0nima. L’acc\u00e9s \u00e9s lliure sempre que es pagui el preu de l’entrada. \u00c9s cert que hi ha un cam\u00ed que travessa diagonalment el museu i \u00e9s transitable sense pagar. Abans tamb\u00e9 hi havia un cam\u00ed, segurament per a molta gent menys atractiu, poblat per infrahabitatges i bars de mala reputaci\u00f3. Durant l’interval que va precedir la construcci\u00f3 del TEA, el terreny que aquests van deixar va ser pres per un aparcacotxes espontani amb gran sensibilitat crom\u00e0tica que, personalment, em semblava del m\u00e9s fabul\u00f3s de la ciutat. <\/p>\n

\"parking_pretea2montaje\"<\/p>\n

 <\/p>\n

El cam\u00ed que avui travessa el TEA \u00e9s menys p\u00fablic que aquest terreny erm que va reempla\u00e7ar. Un lloc vigilat per c\u00e0meres i gu\u00e0rdies de seguretat, on no \u00e9s possible passar la nit ni manifestar-se, on reunir-se a la intemp\u00e8rie\u2013\u2013malgrat la \u201ceterna primavera\u201d insular\u2013\u2013no seria practicable. Un lloc que es descriu millor segons aquest eufemisme que ha vingut a descriure la nova normalitat urbana de les societats de control: els espais \u201csemi-p\u00fablics\u201d. A un costat del TEA est\u00e0 Cabo-Llanos, optimistament anomenada \u201cmilla d’or\u201d de Santa Cruz, un barri nascut ja sobre el despla\u00e7ament de poblacions de pescadors quan als setanta va servir com a eixample de la ciutat i on s’ubica ara la zona de nova construcci\u00f3 d’habitatges \u201cd’alt luxe\u201d (algunes de les quals van quedar sense acabar). A l’altre costat est\u00e0 la constel\u00b7laci\u00f3 dels carrers Bravo Murillo, La Noria i Miraflores, un barri de port i mercat on tendia a centrar-se la prostituci\u00f3 i el tr\u00e0fic, convertit ara en zona d’oci amb immobles antany denostats i avui tractats com a \u201ccentre hist\u00f2ric i patrimonial\u201d. Aquesta hist\u00f2ria de desenvolupament urb\u00e0 i gentrificaci\u00f3 obrint-se pas gr\u00e0cies a la \u201ccultura\u201d \u00e9s ja prou familiar com per no haver de donar m\u00e9s compte d’ella aqu\u00ed. Per\u00f2 valia la pena recordar-la per ser cauteloses abans d’afirmar que la cultura serveix per reclamar espais p\u00fablics. En la nostra mem\u00f2ria recent, molt al contrari, la cultura ha funcionat com un vel darrere del qual s’amagaven nous tancaments i despossessions. [4]<\/sup><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Bones pr\u00e0ctiques<\/b><\/p>\n

Mentre en general s’assistia amb una barreja d’indifer\u00e8ncia i perplexitat a la proliferaci\u00f3 de centres art\u00edstics d’arquitectura-postal, el sector cultural es congratulava. Tothom mereixia tenir acc\u00e9s a la cultura professionalitzada i amb criteri, per\u00f2 a m\u00e9s, sense que ning\u00fa ho hagu\u00e9s reclamat, ara per a aix\u00f2 era necessari comptar amb flamants edificis, nodrits equips i cadires de Vitra\u2122. El preu a pagar per tant ciment polit als nostres peus va ser un grau d’intromissi\u00f3 pol\u00edtica amb certa gr\u00e0cia folkl\u00f2rica (la cabellera \u201cmoderna\u201d de Consuelo C\u00edscar, el pavell\u00f3 murci\u00e0 a la Biennal de Ven\u00e8cia), per\u00f2 no per aix\u00f2 menys criminal, demanant a m\u00e9s\u2013\u2013i sovint obtenint\u2013\u2013una passivitat i conniv\u00e8ncia descoratjadora. Un record persistent que una dictadura de llarg recorregut no se’n va sense deixar empremta. <\/p>\n

 <\/p>\n

\"Screen<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

La resposta sectorial m\u00e9s articulada davant aquesta situaci\u00f3 va ser l’elaboraci\u00f3 del que es va con\u00e8ixer com el \u201cManual de Bones Pr\u00e0ctiques\u201d, un document deontol\u00f2gic de car\u00e0cter no normatiu el major \u00e8xit del qual va ser l’obertura p\u00fablica de convocat\u00f2ries per a la selecci\u00f3 de directors en algunes institucions en lloc de la designaci\u00f3 de \u201cc\u00e0rrecs de confian\u00e7a\u201d que venia sent habitual. Una vict\u00f2ria important contra el nepotisme, per\u00f2 una mica p\u00edrrica si recordem que el document es va signar a principis del 2007. [5]<\/sup><\/a><\/p>\n

La seva lectura revela una ceguesa gaireb\u00e9 tr\u00e0gica respecte a les condicions del moment. Aix\u00ed, per exemple, es demana que s’elabori un projecte art\u00edstic tenint en compte l’opini\u00f3 de \u201cexperts i interlocutors del m\u00f3n de l’art\u201d abans de dimensionar els requisits del nou immoble. Encara que aquesta petici\u00f3 sonava a assenyada, tamb\u00e9 servia per refor\u00e7ar la idea que eren necessaris nous immobles (\u201cun element estructural de gran import\u00e0ncia \u00e9s\u2026 un equipament arquitect\u00f2nic que posseeixi les caracter\u00edstiques f\u00edsiques, espacials i tecnol\u00f2giques adequades\u201d). Aquests servirien, d’una banda, per donar pas a \u201cl’atracci\u00f3 del turisme cultural, la rehabilitaci\u00f3 d’entorns urbans degradats, la projecci\u00f3 exterior de la localitat\/autonomia\/estat, etc.\u201d segons els desitjos dels pol\u00edtics, i d’altra banda, per desenvolupar un \u201cprojecte art\u00edstic\u201d, segons els desitjos del \u201csector\u201d. Aquesta complicitat amb pol\u00edtiques de depredaci\u00f3 urbana es va atorgar a canvi de res, ja que gaireb\u00e9 cap immoble ja requeriria de tal projecte. [6]<\/sup><\/a><\/p>\n

Amb una falta de tempo<\/i> semblant, el document advoca tamb\u00e9 per la celebraci\u00f3 d’oposicions per a tots els llocs laborals excepte els de direcci\u00f3, malgrat que les oposicions estaven a punt de passar a la hist\u00f2ria per cedir el pas als mini-jobs. El cert \u00e9s que aix\u00ed reafirmava una absurda jerarquia ja de facto<\/i> establerta que exagerava la difer\u00e8ncia entre una plantilla de funcion\u00e0ries (enteses injustament com a meres executores d’una funci\u00f3) i un director (pretensament l’\u00fanic) pensant al comandament.
\n [7]<\/sup>
\n<\/a> Davant el perill del pol\u00edtic que persegueix la intimitat quotidiana, la rendici\u00f3 de comptes segons aquest Manual es reduiria a \u201cinformar<\/i> una vegada a l’any dels plans del director\u201d. No dubto que les intencions dels seus signataris fossin honestes, per\u00f2 el document revelava\u2013\u2013potser sense pretendre-ho\u2013\u2013un desig d’assegurar per al seu gremi la mateixa capacitat de funcionar \u201csense interfer\u00e8ncies\u201d de la qual gaudien els pol\u00edtics: la delegaci\u00f3 total<\/i>.
\n [8]<\/sup>
\n<\/a> Aix\u00f2 tamb\u00e9 aviat deixaria de semblar acceptable. <\/p>\n

Com veurem m\u00e9s endavant, mentre a Espanya s’intentaven afinar els termes d’un finan\u00e7ament estatal a punt de desmoronar-se, a nivell europeu guanyava terreny un model anglo-americ\u00e0 de governan\u00e7a cultural basat en el tractament sistem\u00e0tic de la cultura com a ind\u00fastria cultural fonamentalment preocupat per generar nous mercats artificials.
\n [9]<\/sup>
\n<\/a> La coexist\u00e8ncia d’ambd\u00f3s models va ajudar que, en ocasions, les reivindicacions sectorials semblessin contradict\u00f2ries o fins i tot incompatibles. Aix\u00ed, per exemple, en un mateix document (el \u201cDocument de Mesures de Suport al Sector de l’Art\u201d del 2011) es reivindicava una llei de mecenatge \u201camb les m\u00e0ximes desgravacions\u201d oferint com a contrapartida sis compromisos, tots ells orientats a promoure la \u201cproducci\u00f3 cultural nacional\u201d.
\n [10]<\/sup>
\n<\/a> Per\u00f2 a m\u00e9s, aquest document contenia la seg\u00fcent frase que deixava un peu enrere: \u201cS’utilitza sovint la cultura com a element que apuntala el discurs pol\u00edtic sense que les declaracions s’acompanyin de la necess\u00e0ria generositat pressupost\u00e0ria\u201d una declaraci\u00f3 que gaireb\u00e9 semblaria acceptar formalment el quid pro quo <\/i>de solv\u00e8ncia econ\u00f2mica per propaganda electoral alhora que presentava una objecci\u00f3 merament quantitativa. <\/p>\n

Malgrat aix\u00f2 va ser la llei de mecenatge la reivindicaci\u00f3 que m\u00e9s es va prioritzar medi\u00e0ticament. En lloc d’oposar-se a la reconversi\u00f3 en ind\u00fastria que tenien a la volta de la cantonada, el \u201csector\u201d li va anar aplanant el cam\u00ed, comptant per a aix\u00f2 amb el suport de poderosos lobbies<\/i> provinents del m\u00f3n financer.
\n [11]<\/sup>
\n<\/a>Aix\u00f2 es podria atribuir m\u00e9s a una incapacitat per fer-se una idea adequada del present, que a un esfor\u00e7 conscient per canviar el model (la premissa ing\u00e8nua era que la generosa subvenci\u00f3 estatal sobreviuria a la introducci\u00f3 d’incentius fiscals del mecenatge). Per\u00f2 fins i tot aix\u00ed, \u00e9s dif\u00edcil no veure-hi el signe d’una apatia pol\u00edtica generalitzada disfressada de reivindicaci\u00f3 pseudo-sindical. Nom\u00e9s una mica de curiositat hauria estat suficient per descobrir cap a on bufava el vent. [12]<\/sup><\/a><\/p>\n

Avan\u00e7ar en aquesta direcci\u00f3 era cavar la pr\u00f2pia tomba, el gruix dels professionals de l’art a Espanya no havien adquirit el saber-fer comercial (o fins i tot administratiu) que aquest nou model exigia. No per falta de capacitat, sin\u00f3 per falta d’experi\u00e8ncia, ja que aquestes habilitats mai els van ser requerides.
\n [13]<\/sup>
\n<\/a> \u00c9s innegable que els pol\u00edtics van destruir el potencial de molts projectes (tant el TEA com l’IVAM correrien aquesta sort), per\u00f2 la batalleta entre l’\u201cautonomia\u201d dels directius i els desitjos de ficar-se a comissaris dels pol\u00edtics es va anar inflant en la imaginaci\u00f3 gremial fins a adquirir unes dimensions \u00e8piques que mai va arribar a tenir. Les veritables tensions entre comandaments pol\u00edtics i llocs directius es van saldar sempre amb l’eliminaci\u00f3 (sovint fulminant) d’aquests \u00faltims. Una tensi\u00f3 sostinguda i sectorial no hauria estat ni tan sols viable. En primer lloc, malgrat l’aura de singularitat amb qu\u00e8 es rodegen, la principal caracter\u00edstica del director d’un museu d’art contemporani consisteix a resultar (per b\u00e9 o per mal) infinitament substitu\u00efble: els aspirants a la professi\u00f3 superen massivament els llocs existents. Per altra banda, els elevats sous dels directius en relaci\u00f3 a les treballadores dels seus equips (i en ocasions tamb\u00e9 respecte als seus col\u00b7legues europeus) van servir com una efectiva mesura d’aplanament i trencament de solidaritats. <\/p>\n

La focalitzaci\u00f3 en el problema de la inger\u00e8ncia pol\u00edtica (que no per ser residual era menys real) havia servit per amagar un acord t\u00e0cit entre els directius i la classe pol\u00edtica gr\u00e0cies al qual molts espais culturals van poder funcionar durant anys sense preocupar-se per les coses que li treien la son a altres col\u00b7legues en altres pa\u00efsos: competir per la captaci\u00f3 de fons, organitzar saraus per mendicar als patrons, augmentar les income streams<\/i>, dissenyar estrat\u00e8gies de m\u00e0rqueting, omplir les sales, atreure \u201cp\u00fablics minoritaris\u201d\u2026 podr\u00edem dir que aquestes institucions van funcionar com a espais infra-administrats. Les seves \u00faniques obligacions inapel\u00b7lables es redu\u00efen en moltes ocasions a complaure la premsa local (al seu torn fortament dependent de les subvencions p\u00fabliques) i a proporcionar al conseller de torn suficients oportunitats de fotografiar-se envoltat de \u201ccultura\u201d. [14]<\/sup><\/a><\/p>\n

La possibilitat de despreocupar-se per la quantia del p\u00fablic va permetre, sense dubte, un marge program\u00e0tic envejable. En realitat, sempre que es mantingu\u00e9s una dist\u00e0ncia preventiva davant les actuacions dels patrons (evitant parlar de la pol\u00edtica local\/regional\/estatal segons el cas) era possible fer gaireb\u00e9 qualsevol cosa. Aix\u00ed doncs, resultava infinitament m\u00e9s f\u00e0cil parlar sobre lluites anticapitalistes globals, que sobre plans urbans municipals.
\n [15]<\/sup>
\n<\/a> Algunes persones amb bon criteri van ser capaces de dissenyar programes exquisits que en altres llocs segurament haurien estat descartats per la seva manca de “ganxo”. Desafortunadamente la carta del “criteri” es va jugar amb massa facilitat per quedar-se c\u00f2modament entre “els nostres”, per reduir el fantasma del “p\u00fablic” al fantasma del “sector”, un gest que es va justificar estrenyent artificialment la dist\u00e0ncia que separava les sales buides del “vendre’s a l’espectacle”. El potencial de l’\u00e8poca expansionista va residir en la possibilitat de no renunciar ni a les programacions cr\u00edtiques, ni a la contrastaci\u00f3 o fins i tot conformaci\u00f3 d’aquestes amb un p\u00fablic ampli, constitutivament contradictori, agonista i inabastable. Per\u00f2 excepte en salvades ocasions es va quedar en aix\u00f2, en pot\u00e8ncia. La idea del “p\u00fablic” com un ramat d\u00f2cil, una massa informe abandonada a la seducci\u00f3, perduraria fins i tot quan aquest s’imaginava singularitzat com un conjunt de “m\u00faltiples minories”. [16]<\/sup><\/a><\/p>\n

\u00c9s dif\u00edcil entendre per qu\u00e8 la creen\u00e7a en el propi programa no va ser unida a una mica d’impuls proselitista, per\u00f2 el desig de compartir no troba gaire cabuda quan l’opacitat es converteix en norma. L’obscurantisme a les institucions art\u00edstiques espanyoles\u2013\u2013combinat amb una mica de paranoia versallesca\u2013\u2013no nom\u00e9s ha operat cap a fora, tamb\u00e9 ha campit a les seves \u00e0ncies internament. Com he suggerit, intra-institucionalment s’ha utilitzat, d’una banda, per poder prendre decisions sense haver de donar compte pormenoritzada d’elles a qui pretenien interferir indegudament, d’altra banda, per perpetuar la fantasia operativa que el treball dels de dalt era prou valu\u00f3s per justificar l’empinad\u00edssima escala salarial. M\u00e9s o menys els mateixos usos que l’opacitat tenia a nivell extern. <\/p>\n

 <\/p>\n

S\u00edmptomes m\u00f2rbids<\/b><\/p>\n

Tinc seriosos problemes per posar-li t\u00edtol a les coses i aquest que m’ha sortit ara tampoc no \u00e9s gran cosa, per\u00f2 la citad\u00edssima frase de Gramsci que parafraseja em sembla oportuna. \u00c9s a dir: “la crisi consisteix en que el vell est\u00e0 morint i el nou no aconsegueix n\u00e9ixer, en aquest interregne sorgeixen tota una s\u00e8rie de s\u00edmptomes m\u00f2rbids”.
\n [17]<\/sup>
\n<\/a> Gramsci entenia les crisis no com un fenomen excepcional, sin\u00f3 com un proc\u00e9s continu i inherent al m\u00e8tode de producci\u00f3 capitalista al qual serveix com a motor. \u00c9s a dir, la crisi no havia de ser l’ocasi\u00f3 de posar-nos apocal\u00edptiques, sin\u00f3 la de recon\u00e8ixer millor el sistema a trav\u00e9s dels seus moments de fractura i recomposici\u00f3. Per\u00f2 malgrat la centralitat que li atorga, Gramsci no descriu la “crisi en si”, nom\u00e9s m\u00faltiples crisis d’un tipus o un altre. La fraseta de marras es refereix a una “crisi d’autoritat”, aquella que apareix en aquell moment en qu\u00e8 la classe dominant ha perdut el consens. Ja no lidera, doncs ning\u00fa pensa ja que marqui el cam\u00ed a seguir, per\u00f2 malgrat aix\u00f2 segueix ostentant el poder. Sobra dir que la frase \u00e9s tempestiva en un sentit m\u00e9s ampli, per\u00f2 ve aqu\u00ed a col\u00b7laci\u00f3 per assenyalar una “crisi d’autoritat” m\u00e9s petiteta, la que concerneix els guardians institucionals de l’art contemporani a l’estat espanyol. I recordem tamb\u00e9 que Gramsci lligava aquesta crisi al problema de la “generaci\u00f3 m\u00e9s jove”, aquella a la qual nom\u00e9s la coerci\u00f3 del moribund la separa de l’hegemonia. <\/p>\n

En l’escena d’aquest interregne, el “sector cultural”\u2013\u2013culpable o c\u00f2mplice d’exuberancies i desprop\u00f2sits particularment espectaculars\u2013\u2013apareix com el destinatari ideal, merescut i necessari de les pol\u00edtiques d’austeritat.
\n [18]<\/sup>
\n<\/a> Aquesta l\u00f2gica ha calat fins i tot (o fins i tot particularment) entre els treballadors culturals. Socialitzar amb ells avui dia \u00e9s exposar-te a sentir coses com “aix\u00f2 vindr\u00e0 b\u00e9 per comen\u00e7ar a fer les coses d’una altra manera”, o “l’important \u00e9s generar projectes interessants i no deixar de fer coses perqu\u00e8 no hi hagi diners”. El do-it-yourself<\/i> s’exhibeix com a signe d’una independ\u00e8ncia-gaireb\u00e9-punk malgrat tot el que ja ha demostrat dels seus \u00edntims lla\u00e7os amb el positivisme del “si vols, pots” neoliberal. Es construeix aix\u00ed, a base d’imaginaci\u00f3 voluntarista, un univers paral\u00b7lel on la crisi no \u00e9s m\u00e9s que un recurs per cribar els par\u00e0sits del sistema i assegurar una major i m\u00e9s efectiva meritocr\u00e0cia. Ayn Rand per optimistes desesperats. <\/p>\n

El seu moment de veritat resideix en qu\u00e8 el que vingui despr\u00e9s (no despr\u00e9s de la crisi, merament “despr\u00e9s”) ser\u00e0 el moment dels projectes fets “amb m\u00e9s amor que recursos” i que els gestors que no aprenguin a fer les coses “d’un altre mode” seran reempla\u00e7ats. El seu moment de patetisme \u00e9s pensar que seran sempre els altres els que no reuneixin “m\u00e8rits”, els que resultin prescindibles, els que hagin d’autoexplotar-se per fingir que segueixen vius: pensament m\u00e0gic en un sector cultural amb un ex\u00e8rcit industrial de reserva de dimensions descomunals. Aix\u00ed i tot, molts dels que ja entenen<\/i> els termes del que est\u00e0 per venir, es llancen a un acceleracionisme apassionat sobre tot all\u00f2 que es nega a desapar\u00e8ixer prou r\u00e0pid. “Que giri de nou el bombo d’aquesta loteria vital, a veure si d’aquesta volta em toca quelcom”.
\n [19]<\/sup>
\n<\/a> Tot sembla apuntar que aquesta generaci\u00f3 m\u00e9s jove t\u00e9 ra\u00f3. Que el moribund s’ha de donar pressa a desapar\u00e8ixer i donar pas a una nova hegemonia. Per\u00f2 no tot el que est\u00e0 per venir porta garanties de millorar el present. I en qualsevol cas, no t\u00e9 sentit lluitar perqu\u00e8 surti el sol. <\/p>\n

 <\/p>\n

El sector, el criteri, el p\u00fablic<\/b><\/p>\n

Aquest text en si mateix comen\u00e7a a sonar m\u00f2rbid, una an\u00e0lisi forense de coses moribundes i morts en vida. Si fos cert all\u00f2 que res no justifica escriure sobre quelcom que no s’estima o s’admira, fins comen\u00e7aria a sonar il\u00b7leg\u00edtim. Aquest “sector cultural” No haur\u00e0 fet res b\u00e9, res admirable o estimable, durant els \u00faltims vint anys? Crec que la pregunta \u00e9s ociosa: el “sector cultural” no existeix. La idea que hi ha una cosa all\u00e0, a l’abast de la m\u00e0, anomenada “cultura” \u00e9s tan prec\u00e0ria com persistent. Per\u00f2 imaginar-la aix\u00ed, est\u00e0tica i disponible (encara que no delimitable) resulta tremendament convenient per salvaguardar de l’escrutini tant els museus tradicionals com l’inefable mercat de l’art.
\n [20] <\/sup>
\n<\/a>Nom\u00e9s aix\u00ed, assumint que el seu objecte ja est\u00e0 donat, que no est\u00e0 en disputa, \u00e9s possible concebre una classe <\/i>de professionals que s’ocupen de la seva producci\u00f3, promoci\u00f3 i cura i una classe<\/i> de persones\u2013\u2013els “cultes”\u2013\u2013que es distingeixen pel seu gaudi. La fantasia ideol\u00f2gica del sector cultural \u00e9s la d’una comunitat establerta a partir d’un criteri compartit i del consens que aquest produeix i reafirma. La seva missi\u00f3 civilitzat\u00f2ria, el cultiu de les masses, passaria per “avivar” una capacitat de jutjar innata que funciona com a marca d’humanitat (o falta d’ella) per\u00f2 que en ocasions requereix d’entrenament addicional. No importa que ho anomenem “refinar el gust” o “proc\u00e9s deliberatiu”, en tots dos casos es tracta d’exercitar-nos per arribar a la sent\u00e8ncia adequada, aquella que ja ha estat dictada d’antuvi. <\/p>\n

La hist\u00f2ria d’una comunitat universal que es reconeix com a tal entorn “el millor que s’ha pensat i dit” \u00e9s una hist\u00f2ria poderosa per\u00f2 amb trampa. Les comunitats (com els espais p\u00fablics) no es forgen nom\u00e9s a cop d’obres d’art i l’universalisme a priori <\/i>\u00e9s la millor arma d’exclusi\u00f3 massiva que hem inventat. El “sector” en tant que operari i<\/i> destinatari ideal de l’aparellatge cultural, serveix per preservar la idea de comunitat al temps que la nega de facto<\/i>. El “criteri”, la seva salvaguarda, es naturalitza i invisibilitza romanent convenientment abstracte i elusiu. <\/p>\n

Per\u00f2 no estic explicant res de nou, portem almenys mig segle dient aquestes coses de la cultura.
\n [21]<\/sup>
\n<\/a> Cal m\u00e9s del mateix ara, aqu\u00ed? Aquesta \u00e9s una altra de les peculiaritats del paisatge cultural a l’estat espanyol. La ret\u00f2rica legitimadora amb la qual s’ha embolcallat ha perdurat sense grans modificacions durant un temps inusitat,
\n [22]<\/sup>
\n<\/a> resistint-se a t\u00f2niques m\u00e9s generals en altres pa\u00efsos del seu entorn on aquesta s’ha hagut d’adaptar a les demandes no nom\u00e9s de la “cr\u00edtica a la ideologia”, sin\u00f3 del mercat. Ara, com si sort\u00edssim d’un llarg ensopiment, prenem consci\u00e8ncia de la necessitat de “posada al dia”. I aquesta posada al dia es presenta reiteradament com a recompensa d’un \u00fanic protocol possible, aquell que passa per posar “al p\u00fablic” (aquests que no s\u00f3n del sector, aquests sense criteri discernible), al centre de tot. Un exercici que requereix sotmetre “al p\u00fablic” al mateix exercici d’hipostatitzaci\u00f3 al qual pr\u00e8viament s’havia sotm\u00e8s a “la cultura”. [23]<\/sup><\/a><\/p>\n

Per aix\u00f2, com v\u00e8iem abans, hi ha una f\u00f3rmula que requereix nom\u00e9s una mica d’in\u00e8rcia, una volta de rosca m\u00e9s cap a la construcci\u00f3 d’un mercat de l’oci cultural on el p\u00fablic sempre t\u00e9 la ra\u00f3. Un model que substitueix la mistificaci\u00f3 del valor pressupostat de la cultura en pro del seu \u00fas partidista, per la del capital fictici que suposadament mobilitza; on l’estat queda parcialment reempla\u00e7at per corporacions-patrons d’acord amb el signe dels temps. Per defensar la seva viabilitat, n’hi ha prou amb apel\u00b7lar a macro-institucions com la Tate, que va poder obtenir en el per\u00edode 2011-2012 uns ingressos de 113 milions de lliures dels quals “nom\u00e9s” 32.8 m. havien estat aportats per l’estat. Un ex\u00e8rcit de fundraisers<\/i> i una agressiva estrat\u00e8gia comercial fan la resta (26.7 m. provenen de les seves activitats comercials).
\n [24]<\/sup>
\n<\/a> A totes llums, el model de la “ind\u00fastria cultural” (ja plenament integrat a la policy <\/i>europea) semblaria allunyar-se de qualsevol comprom\u00eds amb la “recuperaci\u00f3 de l’espai p\u00fablic” que es tractava en aquest encontre de reclamar.
\n [25]<\/sup>
\n<\/a> <\/p>\n

Per\u00f2 la cosa no \u00e9s tan simple, la idea d’espai p\u00fablic \u00e9s part del marketing mix<\/i> dels nous museus i aqu\u00ed l’apel\u00b7laci\u00f3 a la divina provid\u00e8ncia del mercat tamb\u00e9 sembla resoldre-ho tot. Davant la tradicional indifer\u00e8ncia que les nostres institucions han demostrat cap al p\u00fablic, aquestes altres dediquen una enorme quantitat d’energia a atreure’l. El p\u00fablic en aquest escenari \u00e9s, sense dubte, m\u00faltiple i tremendament complex, singularitzat mitjan\u00e7ant l’aclaparadora combinat\u00f2ria d’aquests 440 elements de dades que permet el sistema Mosaic\u2122 per a la classificaci\u00f3 de consumidors, processat a trav\u00e9s de complexos CRMs
\n [26]<\/sup>
\n<\/a>\u2026 una l\u00f2gica quantitativa que permet donar a cada “perfil de p\u00fablic” all\u00f2 que segons els c\u00e0lculs reclama. Per\u00f2 almenys putativament, l’inter\u00e8s no \u00e9s nom\u00e9s comercial. Com les grans corporacions, aquestes institucions tamb\u00e9 estan dotades de responsabilitat corporativa (com una \u00e0nima, per\u00f2 sense conseq\u00fc\u00e8ncies) i manegen alegrement pseudo-conceptes com la “inclusivitat”, l'”outreach <\/i>cultural”, l'”impacte social”\u2026 el newspeak <\/i>de la post-pol\u00edtica.
\n [27]<\/sup>
\n<\/a> A Espanya hi ha una instituci\u00f3 que s’ha encarregat m\u00e9s que cap altra d’avan\u00e7ar aquesta actitud: la Fundaci\u00f3 La Caixa. En les seves convocat\u00f2ries anuals d’ajudes a l'”Art per a la Millora Social” ens expliquen: <\/p>\n

Les arts pl\u00e0stiques, la m\u00fasica, el teatre, la dansa o la literatura poden ser eines que traspassin la seva dimensi\u00f3 espec\u00edficament art\u00edstica<\/i>. Per aquest motiu, a l’Obra Social “la Caixa” convoquem ajudes per a projectes d’entitats culturals i d’artistes que afavoreixin l’\u00fas de l’art i la cultura com instruments d’intervenci\u00f3 i transformaci\u00f3 social.<\/i> <\/p>\n

L\u00ednies d’actuaci\u00f3 priorit\u00e0ries:<\/p>\n

1. Promoure activitats vinculades a les arts pl\u00e0stiques, la fotografia, la m\u00fasica, la literatura i les arts esc\u00e8niques com a recurs de desenvolupament personal i inclusi\u00f3 social<\/i>.<\/p>\n

2. Fomentar el paper actiu dels col\u00b7lectius participants i dels professionals del m\u00f3n de la cultura en activitats de car\u00e0cter social.[28]<\/sup><\/a><\/p>\n

En nom\u00e9s unes l\u00ednies trobem un subtil per\u00f2 eloq\u00fcent despla\u00e7ament des de la idea de “transformaci\u00f3” a la d'”inclusi\u00f3”. En singularitzar l'”exclusi\u00f3” com a problema excepcional i restringit a persones o col\u00b7lectius particulars, es projecta la falsa imatge d’una societat en la qual l’acc\u00e9s a b\u00e9ns, serveis i vincles socials b\u00e0sics est\u00e0 garantit per a la majoria, fent de la “inclusi\u00f3” l’\u00fanic objectiu de qualsevol intervenci\u00f3 i tornant aix\u00ed irrellevant qualsevol intent d’aquesta “transformaci\u00f3” m\u00e9s \u00e0mplia a la qual al\u00b7ludeix. \u00c9s possible pensar en l’agenda de la “inclusi\u00f3 social” a les pol\u00edtiques de subvenci\u00f3 de les arts, com un enorme exercici de redefinici\u00f3 d’un problema\u2013\u2013la distribuci\u00f3 radicalment desigual de la renda\u2013\u2013en termes d’un altre\u2013\u2013l’acc\u00e9s igualitari a (certs) recursos culturals; la seva ret\u00f2rica meliorativa deixa intactes les raons profundes d’all\u00f2 que pret\u00e9n millorar. <\/p>\n

Per\u00f2 ara ja estic passant de la morbositat a la necrof\u00edlia, aix\u00ed que tractar\u00e9 de concloure aventurant una modesta proposici\u00f3. La cultura, ens deia Raymond Williams al principi del text, \u00e9s ordin\u00e0ria, part d’un proc\u00e9s social indisoluble, no una derivaci\u00f3, destil\u00b7laci\u00f3, o “expressi\u00f3” del mateix: la cultura \u00e9s “tota una forma de vida”. No seria de rebut minimitzar el que aquesta expressi\u00f3 t\u00e9 de problem\u00e0tica. Com E.P. Thompson es va assegurar de recordar-li, hi ha poc que celebrar en “tota una forma de vida” que no resulti ser m\u00e9s que una forma de vida capitalista.<\/em>
\n [29]<\/sup>
\n<\/a> M\u00e9s enll\u00e0 d’aix\u00f2, si la cultura abasta tota <\/i>una forma de vida acabar\u00e0 coincidint amb un altre terme igualment problem\u00e0tic, la societat. La promesa llavors que la cultura pogu\u00e9s servir per negar <\/i>una societat present en nom d’una altra venidera, resulta m\u00e9s dif\u00edcil d’imaginar. Les cr\u00edtiques de Thompson s\u00f3n justes, Williams no va acabar mai d’aclarir-se amb la cultura, tractant de fer encaixar aquesta cultura-total amb la tradici\u00f3 d’aquesta altra “cultura minorit\u00e0ria” que havia heretat a Cambridge.
\n [30]<\/sup>
\n<\/a> Al final de la seva vida arribaria fins i tot a confessar “No s\u00e9 ni quantes vegades he desitjat no haver sentit mai la male\u00efda paraula”.
\n [31]<\/sup>
\n<\/a> <\/p>\n

Tanmateix, ens va deixar algunes pistes que continuen sent \u00fatils. Nom\u00e9s una cultura comuna podr\u00e0 no ser alhora un document de barb\u00e0rie. I aquesta cultura mai no ser\u00e0 fruit d’un esperit paternalista, basat en la difusi\u00f3<\/i> des d’uns pocs cap a les masses (no es tracta de “fer arribar” la cultura a la gent, tampoc no es tracta d’esperar que el poble “assoleixi” l’avantguarda). Si la cultura \u00e9s comuna, la comunitat que la comparteix no podr\u00e0 haver-se forjat basant-se en la prestaci\u00f3 de “serveis<\/i> culturals”, molt menys a base d’oportunitats individuals (de ser creatius o “sentir” la creativitat). Williams rebutja de ple aquestes idees i ens n’ofereix una altra a canvi, la de “solidaritat”.
\n [32]<\/sup>
\n<\/a> Williams va derivar la seva idea de solidaritat (segurament gr\u00e0cies a unes rom\u00e0ntiques ulleres roses) d’una creativitat intr\u00ednseca al treball socialitzat de la classe treballadora, una solidaritat que no tenia a veure amb compartir certes experi\u00e8ncies (visitar museus, posem per cas) ni una posici\u00f3 social, sin\u00f3 amb un proc\u00e9s complex i continu de col\u00b7laboraci\u00f3 col\u00b7lectiva, un proc\u00e9s que tenia m\u00e9s de lluita que de celebraci\u00f3. Un proc\u00e9s que, d’altra banda, estava sempre amena\u00e7at pel seu car\u00e0cter defensiu, a un pas sempre de convertir all\u00f2 com\u00fa en una altra m\u00e0quina d’exclusi\u00f3. Per\u00f2 tot i aix\u00ed, la idea de Williams mant\u00e9 el seu al\u00e8. La cultura no \u00e9s el vadem\u00e8cum<\/i> de tot el que “cal saber”, m\u00e9s aviat es tracta de la consci\u00e8ncia que queda molt per aprendre (aprendre a viure juntes, per comen\u00e7ar). Si no volem renunciar al potencial emancipador que en algun moment vam voler endossar-li (i recordem que si ho fem l’\u00fanic que deixar\u00e0 enrere ser\u00e0 un munt de trastos) potser es tracta d’afinar el nostre aparell cr\u00edtic. En lloc de partir d’un c\u00e0non preordenat al qual testem basant-nos en la seva capacitat per atreure’ns, entretenir-nos o despertar les nostres facultats est\u00e8tiques o “cr\u00edtiques”, potser el que cal \u00e9s invertir el lema d’aquesta trobada. Pot ser que no es tracti tant de pretendre que sigui una “cultura” ja donada la que ens permeti recuperar l’espai p\u00fablic, pot ser que m\u00e9s aviat h\u00e0gim de pensar que nom\u00e9s all\u00e0 on reconeixem la construcci\u00f3 solid\u00e0ria d’un espai com\u00fa, podrem parlar pr\u00f2piament de cultura. <\/p>\n

\n

1<\/a> Aquest text va ser preparat per a la seva presentaci\u00f3 durant les jornades “Ens Toca! Recuperem l’espai P\u00fablic a trav\u00e9s de la Cultura” organitzades per l’associaci\u00f3 Amics de l’Ateneu Santboi\u00e0<\/a> en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la xarxa Trans Europe Halles del 13 al 15 de juny de 2013. Agraeixo a l’organitzaci\u00f3 i a La Fundici\u00f3<\/a> haver pensat en mi. Durant les jornades, problemes de disponibilitat d’espai van fer que el que havia de ser una xerrada d’una hora, es qued\u00e9s en poc m\u00e9s de 15 minuts. Els meus propis problemes de temps m’han impedit polir-lo m\u00e9s enll\u00e0 d’aquesta forma provisional, pensada per ser escoltada m\u00e9s que llegida; parla en general de realitats que, a nivell particular, posseeixen molts m\u00e9s matisos. <\/p>\n

\n

2<\/a> Una programaci\u00f3 amb “m\u00e9s criteri” sona bastant semblant a una programaci\u00f3 “m\u00e9s cr\u00edtica”. No \u00e9s exactament el mateix. Un criteri pot funcionar de manera que merament orienti la subsumpci\u00f3, acceptant all\u00f2 que s’ajusta a la seva norma i rebutjant tot el que queda fora, un modus operandi<\/i> m\u00e9s af\u00ed als protocols professionals que a una cr\u00edtica entesa tamb\u00e9 en sentit reflexiu i transgressiu. <\/p>\n<\/div>\n

\n

3<\/a> http:\/\/www.herzogdemeuron.com\/index\/projects\/complete-works\/151-175\/164-tea-tenerife-espacio-de-las-artes.html<\/a><\/p>\n<\/div>\n

\n

4<\/a> Al respecte recomano Stefan Kr\u00e4tke, The Creative Capital of Cities<\/i>, Wiley, 2011. En castell\u00e0 i des d’un moment anterior, David Harvey i Neil Smith, Capital financiero, propiedad inmobiliaria y cultura<\/i>, Barcelona, MACBA, 2005. Durant un temps (el temps en qu\u00e8 la idea de “ciutat creativa” va ser cre\u00efble) ciutats com Barcelona i Bilbao es van invocar com a “models a seguir” a la resta del m\u00f3n. <\/p>\n<\/div>\n

\n

5<\/a> Vegeu, http:\/\/www.mcu.es\/museos\/docs\/museosbuenaspracticas.pdf<\/a> el document va ser resultat de les negociacions entre el Ministeri de Cultura (del govern del PSOE amb Carmen Calvo al capdavant), l’Associaci\u00f3 de Directors d’Art Contemporani, el Consorci de Galeries d’Art Contemporani, el Consell de Cr\u00edtics d’Arts Visuals, l’Institut d’Art Contemporani i la Uni\u00f3 d’Associacions d’Artistes Visuals i la Uni\u00f3 d’Associacions de Galeries d’Art d’Espanya.<\/p>\n<\/div>\n

\n

6<\/a> Post-2007 amb prou feines es van proposar nous centres d’art. Salta a la vista, el Centre Niemayer<\/a> d’Avil\u00e9s que inauguraria el 2011 havent comen\u00e7at les seves obres el 2008 sense projecte art\u00edstic previ, per\u00f2 amb un esb\u00f3s donat pel fam\u00f3s arquitecte brasiler (!), aquest tancaria abans de l’any reinaugurant despr\u00e9s en mans d’una altra empresa gestora; la Cidade da Cultura<\/a> de Gal\u00edcia a Santiago de Compostel\u00b7la va inaugurar el 2012 despr\u00e9s de gaireb\u00e9 una d\u00e8cada en construcci\u00f3. Ambd\u00f3s van n\u00e9ixer ja com a elefants blancs. L’Alh\u00f3ndiga de Bilbao<\/a> (inaugurada el 2010) s’ajusta a la l\u00f2gica amb qu\u00e8 Saatchi & Saatchi va publicitar el Victoria & Albert Museum de Londres a finals dels 80 “un restaurant fant\u00e0stic amb un museu enganxat”. Nom\u00e9s que l’Alh\u00f3ndiga tamb\u00e9 t\u00e9 gimn\u00e0s, botigues, cinema… <\/p>\n<\/div>\n

\n

7<\/a> Malgrat aquesta demanda, el fet que molts funcionaris existents havien obtingut els seus llocs gr\u00e0cies al nepotisme (minant la credibilitat de les oposicions) es patia quotidianament. En el cas de l’art contemporani, la freq\u00fcent inadequaci\u00f3 dels seus perfils era un truisme (els ex\u00e0mens de reclutament estatal no distingien entre tipus de museus, requerint a les candidates saber tant de numism\u00e0tica i malacologia com d’accionisme vien\u00e8s). <\/p>\n<\/div>\n

\n

8<\/a> “Les estructures de gesti\u00f3 dels museus i centres d’art contemporani han d’estar al servei de l’organitzaci\u00f3 i de la seva capacitat per connectar amb la societat… Aquestes estructures han d’estar caracteritzades pel principi d’autonomia plena<\/i>“, punt 1.2 “Document Zero del Sector de l’Art Contemporani: Bones Pr\u00e0ctiques en Museus i Centres d’Arts”, op. cit. <\/i>Per “delegaci\u00f3 total” em refereixo aqu\u00ed (segurament amb vergonyosa imprecisi\u00f3 terminol\u00f2gica) a la total devoluci\u00f3 del poder en els \u00f2rgans representatius, emf\u00e0ticament no a formes de “democr\u00e0cia delegativa” o “l\u00edquida”.<\/p>\n<\/div>\n

\n

9<\/a> L’informe de KEA sobre l’economia cultural d’Europa encarregat per la Comissi\u00f3 Europea es va publicar el 2006 http:\/\/www.keanet.eu\/en\/ecoculturepage.html<\/a>, la mem\u00f2ria de l’UNCTAD “Creative Economy\u2013\u2013The Challenge of Assessing the Creative Economy\u2013\u2013Toward Informed Policy-Making” http:\/\/unctad.org\/en\/Docs\/ditc20082cer_en.pdf<\/a> \u00e9s del 2008. Finalment, nom\u00e9s tres anys despr\u00e9s del nostre “Manual de Bones Pr\u00e0ctiques”, la Comissi\u00f3 Europea publicaria el seu “Llibre Verd. Alliberar el Potencial de les Ind\u00fastries Culturals i Creatives” disponible aqu\u00ed http:\/\/ec.europa.eu\/culture\/documents\/greenpaper_creative_industries_es.pdf<\/a>. <\/p>\n<\/div>\n

\n

10<\/a> Aquest estava signat conjuntament pels signants del MdBP amb l’addici\u00f3 de Dones en les Arts Visuals http:\/\/www.iac.org.es\/medidas-de-apoyo-al-sector-del-arte-en-espana<\/a>.<\/p>\n<\/div>\n

\n

11<\/a> Em refereixo aqu\u00ed a la Fundaci\u00f3 Art i Mecenatge http:\/\/fundacionarteymecenazgo.org\/<\/a> impulsada per La Caixa que defensa, entre altres coses, majors incentius fiscals per als inversors en art mitjan\u00e7ant un projecte de llei<\/a>. Sobre les trampes, el fals filantropisme i les mis\u00e8ries del model angloameric\u00e0 de finan\u00e7ament privat mitjan\u00e7ant “est\u00edmuls fiscals”, recomano la lectura de Chin-tao Wu, Privatitzar la cultura<\/i>, Madrid, Akal, 2007 i Paul Werner, Museum Inc. Inside the Global Art World <\/i>, Chicago, Prickly Paradigm Press, 2006.<\/p>\n<\/div>\n

\n

12<\/a> Sense necessitat de buscar en l\u00ednia, o parlar idiomes, a Espanya YProductions havien estat analitzant aquesta nova economia de la cultura uns quants anys ja, per exemple a http:\/\/www.academia.edu\/1076397\/Producta_50_English_<\/a><\/p>\n<\/div>\n

\n

13<\/a> Aix\u00f2 va servir per obrir un nou mercat en m\u00e0sters de formaci\u00f3 t\u00e8cnica en museologia, patrimoni, comissariat, etc. Ara que les perspectives professionals dels joves espanyols es troben majorit\u00e0riament en la neteja de plats en restaurants nordeuropeus, \u00e9s previsible que la capacitat d'”importar” estudiants no estigui a l’altura d’aquest volum d’oferta. <\/p>\n<\/div>\n

\n

14<\/a> Parlo d’obligacions i no d’aspiracions, seria injust afirmar que el gruix de directors es va limitar a complir amb aquests dos requisits.<\/p>\n<\/div>\n

\n

15<\/a> De fet, en alguns centres van proliferar les programacions on l’esquerra tematitzada<\/i> oferia una coartada pol\u00edtica (subcontractada) que servia per disfressar les mec\u00e0niques profundament conservadores sobre les quals se sustentaven. Segons es miri, un exercici de possibilisme o cinisme. Al respecte, val la pena llegir aquest article<\/a> d’Anthony Davis, escrit el 2006 i encara vigent, aix\u00ed com el recent comunicat<\/a> de les treballadores del MUSAC escrit amb ocasi\u00f3 de la dimissi\u00f3 de la seva directora Eva Gonz\u00e1lez-Sancho davant les inger\u00e8ncies pol\u00edtiques (un gest digne i gaireb\u00e9 sense precedents malgrat la ubiq\u00fcitat del problema que, tanmateix, no va impedir que un altre candidat accept\u00e9s substituir-la immediatament). <\/p>\n<\/div>\n

\n

16<\/a> L’expressi\u00f3, reminiscent del vocabulari identitari del multiculturalisme angloameric\u00e0, \u00e9s de l’actual director del MNCARS Manuel Borja-Villel, en la meva opini\u00f3 (i en la de molta gent de tots costats) un dels millors programadors en actiu. Potser per aix\u00f2 crida l’atenci\u00f3 que en un recent article<\/a> suggereix tamb\u00e9 aquesta falsa alternativa: “no es poden construir programes d’esquena al p\u00fablic, per\u00f2 no tots els centres han de ser llocs de seducci\u00f3 massiva. El fet que una activitat sigui minorit\u00e0ria no vol dir que sigui elitista. La societat es compon, de fet, d’una multiplicitat de minories”. Quelcom que semblaria requerir llavors un repartiment conscient de les activitats del museu de manera que cada minoria rebi la seva part<\/i> (per a uns punts de creu, per a altres Herzog…).<\/i> No obstant aix\u00f2, aquesta estrat\u00e8gia de “targetitzaci\u00f3” (disculpin el mot) de p\u00fablics\u2013\u2013molt estesa en altres llocs\u2013\u2013per sort no es detecta al MNCARS, la qual cosa apunta que, en realitat, estem parlant d’unes minories no tan m\u00faltiples. <\/p>\n<\/div>\n

\n

17<\/a> Antonio Gramsci, Selections from the Prison Notebooks<\/i>, New York, International Publishers, 1971, p. 276.<\/p>\n<\/div>\n

\n

18<\/a> Aquest va ser, per exemple, el to general de l’especial que el programa “Salvados” va dedicar a aquestes infraestructures sota el t\u00edtol “Cuando \u00e9ramos cultos<\/a>“; un programa lloable que arribava una d\u00e8cada tard.<\/p>\n<\/div>\n

\n

19<\/a> Malgrat l’entusiasme amb qu\u00e8 els treballadors culturals han rebut les teories sobre el \u00abtreball immaterial\u00bb (dels quals serien figures paradigm\u00e0tiques), aix\u00f2 no sempre ha vingut acompanyat d’una major resist\u00e8ncia als processos de colonitzaci\u00f3 de la vida que el caracteritzen. L’autoexplotaci\u00f3 competitiva (qui contesta m\u00e9s correus electr\u00f2nics, qui dorm menys, qui viatja m\u00e9s) \u00e9s nom\u00e9s un s\u00edmptoma d’aix\u00f2. Un bon recompte del paper de la \u00abmat\u00e8ria fosca\u00bb de treballadors \u00absobrants\u00bb del m\u00f3n de l’art, apareix a Gregory Scholette, Dark Matter, <\/i>Pluto Press, 2010. Amb aix\u00f2 no vull dir que qualsevol intent de \u00abprendre el relleu\u00bb estigui condemnat a caure en aquesta trampa. Maneres de fer com les que comencen a detectar-se en algunes microinstitucions com Bulegoa<\/a> a Bilbao, i fins i tot altres m\u00e9s grans com la Fundaci\u00f3 Antoni T\u00e0pies<\/a> a Barcelona (apel\u00b7lo a exemples que em resulten propers, sens dubte n’hi haur\u00e0 m\u00e9s) apunten a la possibilitat d’una renovaci\u00f3 substantiva. <\/p>\n<\/div>\n

\n

20<\/a> Tot i que, en la mesura que aquest \u00faltim va assumint obertament el seu car\u00e0cter de pura especulaci\u00f3, es fa tamb\u00e9 m\u00e9s immune a aquest escrutini. No \u00e9s aquesta l’ocasi\u00f3 d’aturar-nos a parlar del mercat, per\u00f2 val la pena apuntar que mentre que aquest va trigar gaireb\u00e9 una d\u00e8cada a recuperar-se del crash <\/g> de 1991 (quan les obres de m\u00e9s de 10.000 d\u00f2lars van perdre una mitjana del 57,4% del seu valor), els efectes de la crisi sist\u00e8mica del 2008 es van neutralitzar en nom\u00e9s un parell d’anys. Aix\u00f2 va ser possible gr\u00e0cies a un exercici d’enorme contracci\u00f3, la forta irrupci\u00f3 del capital xin\u00e8s (que entre 2011 i 2013 va superar en volum l’estatunidenc) i\u2013\u2013 el que \u00e9s m\u00e9s important\u2013\u2013a una nova financialitzaci\u00f3 del model de comer\u00e7 (totes les dades provenen de http:\/\/www.artprice.com<\/a>). L’aparici\u00f3 d’art stock-exchanges,<\/i> que continua sent anecd\u00f2tica fora de la Xina, \u00e9s nom\u00e9s el s\u00edmptoma m\u00e9s literal d’aix\u00f2. En aquest sentit, l’obra d’art ja s’ha convertit en la \u00abmercaderia absoluta\u00bb que anticipava Adorno, si b\u00e9 en una forma que ell no va poder anticipar: pur valor d’intercanvi de capitals ficticis. Al respecte, recomano la lectura de Mark C. Taylor, \u00abThe Financialization of Art\u00bb a Capitalism and Society<\/i>, vol. 6, iss. 2, 2011 i Noah Horowitz, Art of the Deal<\/i>, Princeton University Press, 2011. <\/p>\n<\/div>\n

\n

21<\/a> Per no anar gaire lluny, El amor al arte, los museos europeos y su p\u00fablico<\/i> de Pierre Bourdieu, Dominique Schnapper i Alain Darbel va veure la llum el 1969.<\/p>\n<\/div>\n

\n

22<\/a> Jorge Luis Marzo a \u00bfPuedo hablarle con libertad, excelencia?<\/i>, M\u00farcia, Cendeac, 2010, suggereix que aquesta ha estat b\u00e0sicament la mateixa des del principi de la dictadura fins al nostre passat m\u00e9s recent.<\/p>\n<\/div>\n

\n

23<\/a> Un dels mantres m\u00e9s repetits de la museologia contempor\u00e0nia \u00e9s la reorientaci\u00f3 de les institucions des de la cura de les col\u00b7leccions a la provisi\u00f3 d’experi\u00e8ncies per al p\u00fablic, un mantra que ha trobat ferms aliats en les estrat\u00e8gies de m\u00e0rqueting dels inefables gur\u00fas Joseph Pine II i James H. Gilmore i el seu impagable The Experience Economy. Work is Theatre and Every Business a Stage <\/i>(Harvard Business School, 1999, ed. rev. 2011)<\/p>\n<\/div>\n

\n

24<\/a> Tate Annual Report, 2011-2012, http:\/\/www.tate.org.uk\/download\/file\/fid\/20451<\/a>. Els extensos informes anuals no podrien estar m\u00e9s allunyats de l’opacitat normalitzada a Espanya. El que m\u00e9s s’assembla a aquest grau de detall serien les mem\u00f2ries anuals del MNCARS (http:\/\/www.museoreinasofia.es\/museo\/memoria-actividades<\/a>) o l’Artium (http:\/\/www.artium.org\/Castellano\/AcercadeARTIUM\/Fundaci\u00f3nArtiumde\u00c1lava\/Pol\u00edticadetransparencia\/tabid\/477\/language\/es-ES\/Default.aspx<\/a>) que tot i aix\u00ed disten molt de la transpar\u00e8ncia total (o data-dumping<\/i>) que solen oferir les institucions amb charitable status<\/i> a la Gran Bretanya. L’IAC ha llan\u00e7at recentment una campanya per monitoritzar les institucions culturals i generar un \u00abr\u00e0nquing de transpar\u00e8ncia\u00bb entre elles. <\/p>\n<\/div>\n

\n

25<\/a> La p\u00e0gina 2 del \u00abLlibre Verd\u00bb de les ind\u00fastries creatives publicat per la Comissi\u00f3 Europea el 2010, ja substitueix la paraula \u00abp\u00fablic\u00bb per \u00abconsumidors\u00bb.<\/p>\n<\/div>\n

\n

26<\/a> Aix\u00f2 http:\/\/www.experian.co.uk\/business-strategies\/mosaic-uk.html<\/a> i aix\u00f2 http:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Customer_relationship_management<\/a><\/p>\n<\/div>\n

\n

27<\/a> Aix\u00ed, per exemple, Fran\u00e7oise Matarasso identificaria cinquanta possibles materialitzacions d’aquest \u00abimpacte social\u00bb de les arts, que anaven des d’\u00abaugmentar l’autoestima i seguretat de la gent\u00bb, a \u00abproporcionar una font \u00fanica i profunda de gaudi\u00bb, passant per \u00abfer la gent m\u00e9s ocupable\u00bb o \u00abanimar la gent a acceptar el risc com una cosa positiva\u00bb. Fran\u00e7oise Matarasso, Use or Ornament? The Social Impact of Participation in the Arts <\/i>. Stroud: Com\u00e8dia, 1997. No deixa de ser significatiu que sigui Com\u00e8dia, la consultoria cultural de Charles Landry, abanderat del model de regeneraci\u00f3 urbana de l’era de Blair basat en la panacea de la “ciutat creativa” qui publica aquest informe. Tampoc no deixa de ser significatiu que alguns dels exponents m\u00e9s representatius de la “nova museologia” brit\u00e0nica, hereva de Bourdieu i del pensament marxista, com Eileen Hooper-Greenhill o Richard Sandell, associats a la facultat de Museum Studies de la Universitat de Leicester, acabessin tamb\u00e9 publicant a Com\u00e8dia sota l’auspici del govern de Blair (al respecte el meu Toler\u00e0ncia repressiva<\/i>, Consonni, 2014). <\/p>\n<\/div>\n

\n

28<\/a> Les meves cursives, vegeu http:\/\/obrasocial.lacaixa.es\/ambitos\/convocatorias\/arteparalamejorasocial_es.html<\/a> , vegeu tamb\u00e9 n. 11 supra<\/em>. El car\u00e0cter “caritatiu”, i intr\u00ednsecament conservador, de l'”obra social” de La Caixa (i per analogia la de qualsevol altra entitat banc\u00e0ria) s’evidencia de forma molt m\u00e9s material en adonar-nos que aquesta mateixa entitat ha estat responsable d’haver arru\u00efnat milers de persones venent-los preferents de forma il\u00b7legal, que aquesta entitat que patrocina albergs per a gent sense sostre i menjadors comunitaris segueix executant ordres de desnonament a ritme militar. Nom\u00e9s ampliant aix\u00ed el camp de visi\u00f3, \u00e9s dif\u00edcil no sentir aquesta caritat com un profund insult. Sobre les trampes i mis\u00e8ries del model angloameric\u00e0 de finan\u00e7ament privat mitjan\u00e7ant “est\u00edmuls fiscals”, recomano la lectura de Chin-tao Wu, Privatitzar la cultura<\/i>, Madrid, Akal, 2007 i Paul Werner, Museum Inc. Inside the Global Art World <\/i>, Chicago, Prickly Paradigm Press, 2006.<\/p>\n<\/div>\n

\n

29<\/a> “L’aspiraci\u00f3<\/i> a una cultura comuna… \u00e9s admirable, per\u00f2… l’intent de crear una cultura comuna, com el de generar una propietat comuna i construir una comunitat cooperativa, s’haur\u00e0 de conformar nom\u00e9s amb \u00e8xits fragmentaris mentre segueixi existint dins d’una societat capitalista”, E.P. Thompson, “The Long Revolution\u2013II”, a New Left Review <\/i>I\/10, juliol-agost 1961, pp. 34-39, p. 36. <\/p>\n<\/div>\n

\n

30<\/a> Williams havia estudiat all\u00e0 sota F.R. Leavies. El context es descriu de forma fascinant a The Moment of <\/i> \u00abScrutiny\u00bb <\/i>de Francis Mulhern (NLB, 1979) el seu Culture\/Metaculture <\/i>(Routledge, 2000) ofereix una magistral introducci\u00f3 al pes d’aquestes discussions en el context de la new left <\/i>brit\u00e0nica. <\/p>\n<\/div>\n

\n

31<\/a> Raymond Williams, Politics and Letters. Interviews with New Left Review <\/i>, London, NLB, 1979, p. 87.<\/p>\n<\/div>\n

\n

32<\/a> Sobretot a Culture and Society<\/i>, New York, Columbia University Press, 1983, pp. 328-334. Cal dir que aquesta tampoc no est\u00e0 exempta de problemes, des de la seva versi\u00f3 simplistament pragm\u00e0tica i power-blind<\/i> en Rorty, a l’assistencialisme que acabem de rebutjar fa unes l\u00ednies. Desenvolupo aquesta idea (en relaci\u00f3 al que podr\u00edem anomenar el seu contrapunt d\u00f2xic, la idea d’art aut\u00f2nom en Adorno) a Toler\u00e0ncia repressiva<\/i>, 2014. Un bon comentari a la idea de “solidaritat” de Williams que la relaciona amb el pensament de Deleuze i Guattari, apareix a Kenneth Surin, “On producing (the concept of) solidarity”, a Rethinking Marxism: A Journal of Economics, Culture and Society<\/i>, 22:3, 2010, pp. 446-457.<\/p>\n<\/div>\n

 <\/p>\n","protected":false},"featured_media":954,"template":"","categories":[],"class_list":["post-5466","noticia","type-noticia","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia\/5466","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia"}],"about":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticia"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/954"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5466"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5466"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}