{"id":5463,"date":"2013-06-18T00:00:00","date_gmt":"2013-06-18T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/lafundicio.net\/noticia\/anti-modulor\/"},"modified":"2013-06-18T00:00:00","modified_gmt":"2013-06-18T00:00:00","slug":"anti-modulor","status":"publish","type":"noticia","link":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/noticia\/anti-modulor\/","title":{"rendered":"+++ANTI-MODULOR+++"},"content":{"rendered":"

\"psico-modulor\"<\/a><\/p>\n

ANTI-MODULOR<\/strong> no \u00e9s un projecte. ANTI-MODULOR \u00e9s una etiqueta amb la qual pretenem aglutinar una s\u00e8rie heterog\u00e8nia de processos, accions, relats i converses que giren entorn als modes en qu\u00e8 habitem la ciutat. <\/p>\n

La ciutat contempor\u00e0nia \u00e9s ANTI-MODULOR perqu\u00e8 ha estat constru\u00efda i planificada en base al productivisme i l’especulaci\u00f3 sobre b\u00e9ns que haurien de ser comuns. Nosaltres som ANTI-MODULOR perqu\u00e8 no volem una ciutat projectada sobre la base d’un fals ideal universalista. <\/p>\n

Al febrer d’aquest any vam comen\u00e7ar a habitar un espai situat als baixos d’un dels blocs de pisos del barri de Bellvitge<\/strong>, al Districte VI de L’Hospitalet<\/strong>, transsumpte desenvolupista de la Ville Contemporaine<\/strong>. L’atzar (o almenys no la nostra voluntat) va voler que aquest espai estigu\u00e9s situat al n\u00famero 11 del carrer Prat<\/strong>, una escala on nombroses persones, moltes d’elles migrants o gitanes, reben assist\u00e8ncia social. No vam anar a parar all\u00e0 buscant l’exotisme de la marginalitat; als nostres ulls, ni Bellvitge ni els nostres ve\u00efns s\u00f3n ex\u00f2tics ni marginals. <\/p>\n

\"ville_contemporain-bellvitge\"<\/a>
A l’esquerra, la Ville Contemporaine de Le Corbusier; a la dreta, vista a\u00e8ria de Bellvitge.<\/figcaption><\/figure>\n

Els nostres ve\u00efns gitanos fan un \u00fas intensiu de l’espai p\u00fablic, fan la seva vida di\u00e0ria al carrer, a les voreres i a les zones verdes davant de la porteria, especialment els nens. Per a ells, el nostre espai \u00e9s gaireb\u00e9 una extensi\u00f3 de l’espai p\u00fablic: baixen, truquen a la porta, entren, deambulen, surten, tornen a entrar, pinten a la paret de pissarra, es tiren pel terra, juguen… al seu torn nosaltres hem comen\u00e7at a sortir amb ells al carrer: a pintar, a prendre mesures, a fer entrevistes, ens creuem a la porteria, a la cantonada… Anem negociant aquests usos espacials, m\u00e0xim quan els espais s\u00f3n compartits amb altres persones, i arribant a poc a poc a acords, a enteniments. <\/p>\n

Potser les quatre o cinc fam\u00edlies de la nostra escala i de l’adjacent n\u00famero 13 siguin de les poques fam\u00edlies gitanes que viuen a Bellvitge, un barri amb m\u00e9s de 25.000 habitants. En canvi, el barri del Gornal presenta un percentatge de poblaci\u00f3 gitana molt m\u00e9s gran, proper al 15% d’un total de 7.200 habitants. Paradoxalment l’escola p\u00fablica Gornal compta amb un percentatge d’alumnat gitano del 99%. Molts dels nens i nenes gitanos de la nostra escala assisteixen a aquesta escola, alhora que molts nens i nenes payos del Gornal assisteixen a escoles a Bellvitge. <\/p>\n

Els barris de Bellvitge i el Gornal estan completament separats per una enorme cicatriu urbana: les vies de tren que connecten el centre de Barcelona<\/strong> amb l’aeroport de El Prat<\/strong>. Nom\u00e9s tres ponts per a vianants salven aquesta gegantina barrera. Alguns dels nostres ve\u00efns i ve\u00efnes creuen literalment o metaf\u00f2ricament aquests ponts per assistir a l’escola Gornal, al mateix temps que altres nens i nenes payos del barri del Gornal els creuen en sentit contrari per assistir a escoles de Bellvitge. Entenem que aix\u00f2 \u00e9s una forma de segregaci\u00f3 espacial. <\/p>\n

\"ginesa_ortega-manolito\"<\/a>
Ginesa Ortega al cant i Manolito a la guitarra (13 i 12 anys respectivament) actuen a la terrassa d’un dels blocs de Bellvitge en el documental ‘Bellvitge, Bellvitge’ (1978) de Juli\u00e1n \u00c1lvarez<\/figcaption><\/figure>\n

 Fa unes setmanes Mar\u00eda Mu\u00f1oz-Duyos<\/strong> ens va convidar a participar en unes jornades que tenen per t\u00edtol
\n
\n Inf\u00e0ncia i espai p\u00fablic: un di\u00e0leg entre art, educaci\u00f3 i espai urb\u00e0<\/strong>
\n <\/em>
\n<\/a>, organitzades pel col\u00b7lectiu
\n Urbanitas-Berlin Barcelona<\/strong>
\n<\/a> (del qual Mar\u00eda \u00e9s membre) i l’
\n Associaci\u00f3 de Mestres Rosa Sensat<\/strong>
\n<\/a>, i ens va oferir dirigir un dels tallers. La nostra proposta consisteix a convidar els participants en el taller a acompanyar-nos, juntament amb els nens i nenes de la nostra escala, a rec\u00f3rrer aquest mateix trajecte entre el n\u00famero 11 del carrer Prat a Bellvitge i l’escola Gornal, creuant els ponts que uneixen ambd\u00f3s barris. <\/p>\n

Aquest taller-caminada tindr\u00e0 lloc el 7 de juliol<\/strong>. Cinc dies abans, el 2 de juliol<\/strong>, organitzem a l’
\n espai f\u00edsic de LaFundici\u00f3<\/strong>
\n<\/a> un taller de construcci\u00f3 de microfonia binaural<\/a>. Convidarem els participants en aquest \u00faltim taller a acompanyar-nos durant el passeig, i registrar amb els seus recentment constru\u00efts micr\u00f2fons all\u00f2 que els sembli pertinent. Intu\u00efm que observar el paisatge des del cos i des de l’escolta, relegant a un segon ordre els actes de veure, pot ajudar-nos a construir un relat no hegem\u00f2nic sobre la ciutat. <\/p>\n

Aquest passeig no t\u00e9 un objectiu definit, m\u00e9s enll\u00e0 d’observar el paisatge i el territori, i reflexionar sobre els modes en qu\u00e8 aquests condicionen el nostre horitz\u00f3 de possibilitats, i al mateix temps, experimentar si l’acci\u00f3 de travessar-los i rec\u00f3rrer-los, pot o no alterar la seva configuraci\u00f3 ordin\u00e0ria. Una cosa ens sembla clara: els esmentats recorreguts quotidians dels nens i nenes de Bellvitge i el Gornal s\u00f3n, en l’agenciament que formen amb el propi territori, un dispositiu pol\u00edtic que articula relacions de poder vinculades al seu torn a q\u00fcestions de ra\u00e7a, edat i classe social. <\/p>\n

Aix\u00ed doncs la nostra idea \u00e9s anar-nos de passeig en companyia d’un grup de nens i nenes, educadors, arquitectes, urbanistes, frikis del so, docents, artistes… persones de diverses condicions socials, culturals i racials amb el prop\u00f2sit de situar-nos dins, entre i a trav\u00e9s de les fronteres i jerarquies que separen totes aquestes identitats; generar friccions que desbordin les seves respectives zones de confort<\/em> i construir col\u00b7lectivament un coneixement monstru\u00f3s<\/em>.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"featured_media":946,"template":"","categories":[],"class_list":["post-5463","noticia","type-noticia","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia\/5463","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia"}],"about":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticia"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/946"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5463"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5463"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}