{"id":5420,"date":"2014-02-13T00:00:00","date_gmt":"2014-02-13T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/lafundicio.net\/noticia\/sobre-el-relato-epico-de-las-luchas-vecinales\/"},"modified":"2014-02-13T00:00:00","modified_gmt":"2014-02-13T00:00:00","slug":"sobre-el-relato-epico-de-las-luchas-vecinales","status":"publish","type":"noticia","link":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/noticia\/sobre-el-relato-epico-de-las-luchas-vecinales\/","title":{"rendered":"Sobre el relat \u00e8pic de les lluites ve\u00efnals"},"content":{"rendered":"
\"Aquesta<\/a>
Aquesta imatge \u00e9s un primer esb\u00f3s\/intent de diagrama cronol\u00f2gic de les organitzacions i actors socials sorgits a Bellvitge des de finals de 1968 fins a 1977. Per descomptat, el dibuix \u00e9s incomplet i est\u00e0 obert a les aportacions de qui vulgui ampliar-lo i millorar-lo.<\/figcaption><\/figure>\n

Desconfiem de l’\u00e8pica: sospitem que el relat \u00e8pic ens escamoteja alguna cosa.<\/p>\n

D’una banda la narraci\u00f3 \u00e8pica oculta les tasques de producci\u00f3 social necess\u00e0ries per sostenir la vida i el treball dels seus protagonistes (assistir, cuinar, netejar, cuidar els xiquets, estimar, consolar, escoltar\u2026) Tasques feminitzades en molts casos, que rarament apareixen en el relat \u00e8pic; rarament es menciona la intend\u00e8ncia o la rereguarda de la batalla. Per\u00f2 sobre aix\u00f2 parlarem m\u00e9s extensament en un altre moment. <\/p>\n

De l’altra, el relat \u00e8pic torna invisible all\u00f2 que es perd en la vict\u00f2ria. Sobre aix\u00f2 ens estendrem aqu\u00ed a prop\u00f2sit de la segona escena de “Bellvitge rol en viu” que hem titulat “El boicot a les obres”. <\/p>\n

Des que ens interessem per la commemoraci\u00f3 del 50 aniversari del barri de Bellvitge, pels modes en qu\u00e8 es construeix la seva mem\u00f2ria, hem tingut aquesta sospita. A Bellvitge, com en tants altres barris obrers constru\u00efts a l’escalfor del desenvolupisme a finals dels anys 60 i principis dels 70, es comparteix una visi\u00f3 hegem\u00f2nica del barri, un relat sense fissures que corre de boca en boca, que podeu escoltar tan bon punt pregunteu a qualsevol ve\u00ed per la seva mem\u00f2ria: quan van arribar no hi havia res, ni serveis, ni equipaments, ni asfalt als carrers, ni parcs, ni clavegueres\u2026 nom\u00e9s hi havia blocs, fang i rates; va ser gr\u00e0cies a la lluita tena\u00e7 dels ve\u00efns, a les accions de protesta \u2014com la que inspira “El boicot a les obres”\u2014 que van aconseguir dignificar les seves condicions de vida. <\/p>\n

Compte! no es tracta que aquest relat \u2014que, d’altra banda, les veus institu\u00efdes del barri tamb\u00e9 s’encarreguen d’amplificar i disseminar\u2014 sigui fals ni molt menys!: les persones que van lluitar per millorar els barris, que van dedicar les seves forces i la seva creativitat que es van jugar veritablement el tipus! mereixen tot el nostre respecte i reconeixement.<\/p>\n

El problema \u00e9s un altre, la q\u00fcesti\u00f3 no \u00e9s de l’ordre de la veritat, sin\u00f3 del que es fa visible o no, d’all\u00f2 sobre el que es posa el focus o no: podem dir que el final del r\u00e8gim franquista va venir acompanyat de la desmovilitzaci\u00f3 de l’associacionisme ve\u00efnal; els partits d’esquerra, que en la clandestinitat havien recolzat i impulsat les lluites ve\u00efnals, van emprendre una pol\u00edtica de pacte social per tal de no desestabilitzar la incipient i fr\u00e0gil democr\u00e0cia. Els moviments ve\u00efnals van quedar supeditats a les l\u00f2giques electoralistes dels partits \u2014i de fet, no pocs l\u00edders ve\u00efnals van passar a integrar-se en els seus quadres de comandament primer i a ocupar c\u00e0rrecs p\u00fablics despr\u00e9s\u2014. <\/p>\n

M\u00e9s endavant, ja en els anys 80 i sota mandat socialista, les pol\u00edtiques culturals van democratitzar l’acc\u00e9s a la cultura, per\u00f2 de rebot van tenir l’efecte pernici\u00f3s de neutralitzar aquelles experi\u00e8ncies d’autoorganitzaci\u00f3 ciutadana en la gesti\u00f3 de la vida social i cultural dels barris, i a la fi, convertirien la cultura en un producte de consum.<\/p>\n

Les conquestes socials es van assolir reclamant drets a l’administraci\u00f3, reclamant equipaments i serveis, per\u00f2 tamb\u00e9 es van assolir prenent-los: mitjan\u00e7ant formes aut\u00f2nomes d’organitzaci\u00f3 es van crear espais socials, culturals i serveis p\u00fablics on no hi havia res.<\/p>\n

Aquestes s\u00f3n q\u00fcestions que tot just emergeixen en el relat de la hist\u00f2ria del barri i que no tenen una pres\u00e8ncia substancial en l’imaginari col\u00b7lectiu. De fet, en moltes ocasions, parlant amb ve\u00efns i ve\u00efnes, la hist\u00f2ria del barri sembla acabar a finals dels anys 70. Semblaria que en aquell moment s’hagu\u00e9s assolit el gruix de les conquestes socials i que tot el que va venir despr\u00e9s no fos digne de menci\u00f3, que no mereix\u00e9s ser narrat perqu\u00e8 manca de l’\u00e8pica necess\u00e0ria per crear consens social. <\/p>\n

La democr\u00e0cia es va instaurar al preu d’un consens que no era tal: a Bellvitge, de nou com en tants altres barris de les perif\u00e8ries urbanes i obreres de l’estat espanyol, es sentien aleshores veus divergents, grups i moviments “radicals” que no acceptaven el preu a pagar per la democr\u00e0cia; entre altres motius perqu\u00e8 el canvi de r\u00e8gim no va comportar una millora immediata i substancial en les condicions de vida de les classes m\u00e9s empobrides. El nou “espai de conviv\u00e8ncia i llibertat” que obria la democr\u00e0cia, oposat a la polaritzaci\u00f3 ideol\u00f2gica que havia portat el pa\u00eds a la confrontaci\u00f3, es sustentava \u2014i s’ha sustentat fins avui\u2014 en un r\u00e8gim espec\u00edfic de representaci\u00f3 que demarca all\u00f2 que \u00e9s visible, dible i pensable. <\/p>\n

No es tracta de “reobrir ferides”, fent \u00fas d’una expressi\u00f3 habitualment emprada per sostenir aquest r\u00e8gim de representaci\u00f3 del qual parl\u00e0vem, sin\u00f3 d’incorporar la difer\u00e8ncia i la multiplicitat al relat o, millor dit, als relats.<\/p>\n

Els fets en qu\u00e8 s’inspira “El boicot a les obres” constitueixen un dels majors assoliments de les lluites ve\u00efnals a Bellvitge: gr\u00e0cies a les accions de protesta es va aconseguir paralitzar la construcci\u00f3 de 29 dels 32 edificis projectats; tanmateix, aquests tres edificis que finalment s\u00ed van ser constru\u00efts van posar de relleu les difer\u00e8ncies entre els sectors del barri que van acceptar la seva construcci\u00f3 per no posar en risc les conquestes assolides, i qui advocaven per no cedir ni un \u00e0pex en el compliment del lema \u00abNi un bloc m\u00e9s\u00bb, que havia encap\u00e7alat fins aleshores les protestes.<\/p>\n

El passat no \u00e9s alguna cosa que nom\u00e9s recordem (per repetir-ho o per no repetir-ho); el passat \u00e9s alguna cosa que constru\u00efm i que actua en el present, que ens afecta ara i que forma part del nostre esdevenir.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":1025,"template":"","categories":[],"class_list":["post-5420","noticia","type-noticia","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia\/5420","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia"}],"about":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticia"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1025"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5420"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5420"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}