{"id":5372,"date":"2008-07-14T00:00:00","date_gmt":"2008-07-14T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/lafundicio.net\/noticia\/jane-jacobs-y-la-educacion\/"},"modified":"2008-07-14T00:00:00","modified_gmt":"2008-07-14T00:00:00","slug":"jane-jacobs-y-la-educacion","status":"publish","type":"noticia","link":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/noticia\/jane-jacobs-y-la-educacion\/","title":{"rendered":"Jane Jacobs i l’educaci\u00f3"},"content":{"rendered":"

Fa poc descobr\u00edem, gr\u00e0cies al del.icio.us<\/strong> dels amics d’
\n Straddle3<\/a>
\n<\/strong>, la ‘vida i obra’ de Jane Jacobs<\/strong>. El lloc com\u00fa est\u00e0 ben emprat, perqu\u00e8 vida i obra semblen dos elements inseparables en la figura de Jane Jacobs: urbanista, escriptora i activista americana d’origen canadenc coneguda, entre altres coses, per la publicaci\u00f3 el 1961 de
\n
\n The Death and Life of Great American Cities<\/a>
\n <\/em>
\n<\/strong>, una cr\u00edtica al racionalisme de les pol\u00edtiques americanes de renovaci\u00f3 urbana dels anys 50, tant com un al\u00b7legat per una ciutat densa, complexa i oberta a la participaci\u00f3 efectiva de les comunitats i la ciutadania en el seu govern i la seva gesti\u00f3. <\/p>\n

A principis d’aquest any,
\n The Municipal Art Society<\/a>
\n<\/strong> de Nova York<\/strong> va organitzar una exposici\u00f3 titulada
\n
\n Jane Jacobs and the future of New York<\/a>
\n <\/em>
\n<\/strong> amb la qual es volia actualitzar el seu llegat en un moment hist\u00f2ric que guarda importants similituds amb el que ella mateixa va viure pel volum i la import\u00e0ncia de les operacions urban\u00edstiques que s’estan realitzant a ‘la gran poma’. Per\u00f2 els processos de gentrificaci\u00f3 i els plans urban\u00edstics abusius no s\u00f3n exclusius de Nova York i semblen donar-se en totes les grans ciutats que competeixen en el mercat global; Josep Maria Montaner<\/strong>, publicava a
\n El Pa\u00eds<\/em>
\n<\/strong> aquest article<\/a> en el qual parla sobre l’exposici\u00f3 dedicada a Jane Jacobs i establia algun paral\u00b7lelisme entre la hist\u00f2ria de Nova York i Barcelona<\/strong>, des dels disbarats porciolistes fins a les actuals lluites ve\u00efnals al Poblenou<\/strong>, Ciutat Vella<\/strong> o la Barceloneta<\/strong>. <\/p>\n

El lloc web de l’expo cont\u00e9 una quantitat ingent d’informaci\u00f3 entre la qual destaquen els v\u00eddeos de les diferents confer\u00e8ncies que es van organitzar; tanmateix, una de les seccions que m\u00e9s ens ha cridat l’atenci\u00f3 \u00e9s la del servei educatiu<\/a>, que planteja, entre altres coses, que els estudiants cre\u00efn mapes subjectius dels seus barris, analitzin els mapes oficials i la informaci\u00f3 que proporcionen, comparant-la amb la que ells mateixos han generat o que surtin als carrers a observar, registrar i analitzar qu\u00e8 hi passa o convidar membres d’associacions i moviments ve\u00efnals i activistes a la classe.<\/p>\n

<\/p>\n

Gaireb\u00e9 de manera autom\u00e0tica ens assalta el dubte de si una proposta pedag\u00f2gica d’aquest tipus seria tan sols “pensable” en molts dels centres escolars de les nostres ciutats, en un moment en qu\u00e8 les escoles semblen cada cop m\u00e9s tancades sobre si mateixes a causa de les restriccions legals i la “demonitzaci\u00f3” (en gran part medi\u00e0tica) dels col\u00b7lectius d’estudiants, pares i mares (d’altra banda la pol\u00edtica de “Centres Oberts” que cedeixen els seus equipaments durant els caps de setmana per al seu \u00fas ciutad\u00e0 poc t\u00e9 a veure amb un projecte de centre realment integrat en el teixit social d’un barri i sensible a les seves problem\u00e0tiques i a la vida urbana). Molt menys factible encara ens sembla la possibilitat de fomentar des de les escoles la participaci\u00f3 dels estudiants en les reivindicacions ve\u00efnals o, simplement que aquests s’impliquin en q\u00fcestions urban\u00edstiques (per molt paradoxal que resulti el fet que els estudiants siguin tamb\u00e9 un col\u00b7lectiu directament afectat per les decisions d’urbanistes, pol\u00edtics i planificadors). En aquest aspecte ens ve sempre a la ment la negativa del director de l’IES Joanot Martorell<\/g> a abordar ni tan sols des d’una perspectiva anal\u00edtica, les transformacions que el Pla Caufec<\/g> tindria per als estudiants que van participar en el
\n projecte3*<\/g>
\n<\/g> i per al propi centre, que es troba enmig d’aquesta operaci\u00f3 urban\u00edstica, una de les m\u00e9s importants de l’\u00e0rea metropolitana de Barcelona i de les m\u00e9s pol\u00e8miques. Veient com els centres educatius s’atrinxeren en la seva funci\u00f3 de mers administradors del coneixement oficial (una tasca que es pret\u00e9n de manera err\u00f2nia encara que no desinteressada “pol\u00edticament neutral”), rebutjant qualsevol implicaci\u00f3 en els aspectes que afecten directament els estudiants en la seva vida quotidiana, sembla que l’esperit comprom\u00e8s de Jane Jacobs cau actualment molt lluny de les nostres escoles… <\/p>\n","protected":false},"featured_media":0,"template":"","categories":[],"class_list":["post-5372","noticia","type-noticia","status-publish","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia\/5372","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia"}],"about":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticia"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5372"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5372"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}