{"id":5366,"date":"2008-05-19T00:00:00","date_gmt":"2008-05-19T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/lafundicio.net\/noticia\/informe-de-la-ocde-sobre-la-educacion-terciaria\/"},"modified":"2008-05-19T00:00:00","modified_gmt":"2008-05-19T00:00:00","slug":"informe-de-la-ocde-sobre-la-educacion-terciaria","status":"publish","type":"noticia","link":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/noticia\/informe-de-la-ocde-sobre-la-educacion-terciaria\/","title":{"rendered":"Informe de l’OCDE sobre l’Educaci\u00f3 Terci\u00e0ria"},"content":{"rendered":"

El passat mes d’abril l’
\n OCDE<\/a>
\n<\/strong> (Organitzaci\u00f3 per a la Cooperaci\u00f3 i el Desenvolupament Econ\u00f2mic<\/strong>) publicava el seu “
\n
\n Thematic Review of Tertiary Education<\/a>
\n <\/em>
\n<\/strong>” sota el t\u00edtol “
\n Educaci\u00f3 Terci\u00e0ria per a la Societat del Coneixement<\/em>
\n<\/strong>“. Al contrari que altres estudis d’aquesta organitzaci\u00f3, com l’infame
\n
\n Informe PISA<\/g>
\n <\/g>
\n<\/g> (disculpeu l’al\u00b7literaci\u00f3), aquest document ha aixecat molt poca polseguera als mitjans i, tanmateix, intu\u00efm que tindr\u00e0 una gran influ\u00e8ncia en les pol\u00edtiques educatives internacionals. \u00c9s per aquest motiu que ens hem llan\u00e7at, amb gran atreviment, a escriure un petit comentari sobre el resum del document original publicat per la mateixa OCDE (no hem tingut temps ni coratge per llegir-nos l’informe complet :P). <\/p>\n

No obstant aix\u00f2, llegint aquesta versi\u00f3 redu\u00efda podem fer-nos una idea for\u00e7a clara dels objectius de l’informe. L’OCDE proposa, basant-se en un estudi preliminar realitzat principalment a Xina<\/g>, Corea<\/strong>, Cro\u00e0cia<\/strong>, Espanya<\/g>, Est\u00f2nia<\/g>, Finl\u00e0ndia<\/g>, Holanda<\/strong>, Isl\u00e0ndia<\/g>, Jap\u00f3<\/strong>, M\u00e8xic<\/g>, Noruega<\/g>, Nova<\/strong> Zelanda<\/strong>, Pol\u00f2nia<\/strong>, Regne<\/strong> Unit<\/strong> i Rep\u00fablica<\/strong> Txeca<\/strong> una s\u00e8rie de directrius que els governs estatals haurien de seguir a l’hora d’aplicar determinades reformes, encaminades a adaptar els sistemes educatius terciaris a l’actual societat del coneixement. Com \u00e9s l\u00f2gic pensar, l’OCDE posa tot l’\u00e8mfasi en el paper que l’educaci\u00f3 terci\u00e0ria juga en l’escenari global de l’economia del coneixement, i en aquest sentit proposa dues vies d’actuaci\u00f3 principals: <\/p>\n

<\/p>\n

En primer lloc, la connexi\u00f3 directa de l’educaci\u00f3 terci\u00e0ria amb el sistema productiu, sobretot pel que fa a recerca i desenvolupament, arribant a suggerir la inclusi\u00f3 de representants empresarials en els \u00f2rgans de planificaci\u00f3 de les institucions educatives, i especialment a l’hora de dissenyar els curr\u00edculums.<\/p>\n

I en segon lloc, la internacionalitzaci\u00f3 del sistema educatiu terciari, fent especial \u00e8mfasi de nou en l’R+D, i assenyalant el paper preponderant de les empreses multinacionals en aquest apartat. Aquesta internacionalitzaci\u00f3 hauria d’anar acompanyada de la mobilitat tant de docents com d’estudiants. <\/p>\n

Sense tenir m\u00e9s dades que les que aporta el mateix informe, dedu\u00efm que les reformes a les quals al\u00b7ludeix van encaminades a una certa liberalitzaci\u00f3 del sector. En aquest proc\u00e9s l’estat no deixa de jugar un paper important; com respecte d’altres sectors econ\u00f2mics, s’espera dels estats nacionals que, per dir-ho aix\u00ed, “modulin” i “lubrifiquin” el proc\u00e9s de pseudo-liberalitzaci\u00f3 mitjan\u00e7ant l’aplicaci\u00f3 de determinades pol\u00edtiques. <\/p>\n

Un indicador for\u00e7a cridaner d’aquesta proposta encoberta de mercantilitzaci\u00f3 de l’educaci\u00f3 superior que creiem trobar en l’informe de l’OCDE, el trobem ja en el t\u00edtol del mateix document. Es fa aqu\u00ed esment a l'”Educaci\u00f3 Terci\u00e0ria<\/em>” i les seves “institucions<\/em>” en lloc de l'”Educaci\u00f3 Superior” i la “Instituci\u00f3” que fins ara l’ha gestionada: la Universitat. Amb “Institucions d’Educaci\u00f3 Terci\u00e0ria<\/em>” l’OCDE es refereix (i ho fa de manera expl\u00edcita) a un tipus d’institucions que s’han creat “per desenvolupar una relaci\u00f3 m\u00e9s propera entre l’educaci\u00f3 terci\u00e0ria i el m\u00f3n exterior, incloent una major sensibilitat i capacitat de resposta a les necessitats del mercat laboral<\/em>“. En aquesta tipologia l’OCDE inclou “institucions com ara polit\u00e8cnics, col\u00b7legis universitaris o instituts tecnol\u00f2gics. <\/p>\n

Una de les l\u00ednies d’actuaci\u00f3 que segons l’OCDE podrien seguir els estats \u00e9s el foment de la competitivitat entre les institucions, i arriba a proposar que els governs incentivin econ\u00f2micament aquelles institucions amb millors resultats. Tot i que aquesta mesura tan dr\u00e0stica es deixa caure com de passada, l’informe dedica un extens apartat al control de la qualitat, tant intra-institucional com externa mitjan\u00e7ant auditories. Aix\u00ed doncs resulta f\u00e0cil veure que el control i la inspecci\u00f3 burocr\u00e0tica per part de l’Estat s\u00f3n substitu\u00efts per la compet\u00e8ncia entre les mateixes institucions d’educaci\u00f3 terci\u00e0ria com a forma d’assegurar i millorar la qualitat de l’educaci\u00f3, un mecanisme en qu\u00e8 la lliure elecci\u00f3 dels estudiants tamb\u00e9 juga un paper decisiu. <\/p>\n

En aquest escenari de pseudo-mercantilitzaci\u00f3 de l’educaci\u00f3 superior, o terci\u00e0ria, encaixa a la perfecci\u00f3 l’aposta decidida de l’OCDE per un sistema educatiu terciari cofinan\u00e7at per l’Estat i els mateixos estudiants. Una de les principals raons que l’OCDE esgrimeix en defensa del cofinan\u00e7ament \u00e9s que aquest sistema permet redistribuir la riquesa individual que els estudiants obtindrien gr\u00e0cies a un t\u00edtol finan\u00e7at en part amb diners p\u00fablics. \u00c9s cert que l’informe ofereix mesures per corregir les desigualtats que, ben segur, aquest sistema accentua i tamb\u00e9 produeix, per\u00f2 comencen a ser for\u00e7a conegudes les desastroses conseq\u00fc\u00e8ncies que el deute estudiantil est\u00e0 tenint en pa\u00efsos com el Regne Unit (un fenomen del qual parl\u00e0vem aqu\u00ed mateix<\/a>). <\/p>\n

Veient els plantejaments i el desenvolupament del
\n Proc\u00e9s de Bolonya<\/a>
\n<\/strong> es veu clarament com les pol\u00edtiques per a la creaci\u00f3 d’un
\n Espai Europeu d’Educaci\u00f3 Superior<\/a>
\n<\/strong> s’alineen perfectament amb les propostes de l’OCDE i condueixen a la completa integraci\u00f3 en el mercat del sistema educatiu. Fins ara les veus cr\u00edtiques contra aquest proc\u00e9s han centrat el seu discurs en la defensa de la universitat p\u00fablica. Aquesta defensa \u00e9s a totes llums necess\u00e0ria i perempt\u00f2ria; est\u00e0 clar que l’educaci\u00f3 superior hauria de revertir efectivament en benefici de tothom (i que no ens vingui ning\u00fa a dir que el benefici del sector empresarial traspassa, per “degoteig”, al conjunt de la societat i aquest tipus de sofismes), tanmateix ens sembla necessari exercir una cr\u00edtica radical i pensar quina difer\u00e8ncia substancial existeix entre un sistema educatiu controlat pel Mercat i un controlat per l’Estat, i si cal pensar en formes d’organitzaci\u00f3 aut\u00f2nomes i col\u00b7lectives de construcci\u00f3 de coneixement, que \u00e9s del que haur\u00edem de parlar, en definitiva, quan parlem de l’educaci\u00f3. <\/p>\n","protected":false},"featured_media":0,"template":"","categories":[],"class_list":["post-5366","noticia","type-noticia","status-publish","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia\/5366","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia"}],"about":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticia"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5366"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5366"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}