{"id":5316,"date":"2008-03-27T00:00:00","date_gmt":"2008-03-27T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/lafundicio.net\/noticia\/showbar-manchester-vs-mess-hall\/"},"modified":"2008-03-27T00:00:00","modified_gmt":"2008-03-27T00:00:00","slug":"showbar-manchester-vs-mess-hall","status":"publish","type":"noticia","link":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/noticia\/showbar-manchester-vs-mess-hall\/","title":{"rendered":"Showbar Manchester vs. Mess Hall"},"content":{"rendered":"

<\/a><\/p>\n

\n

Al post anterior esment\u00e0vem de passada, com qui no vol la cosa, un projecte de
\n Funky Projects<\/a>
\n<\/strong> <\/strong>(Asier P\u00e9rez<\/strong>) anomenat \u201c
\n
\n Showbar Manchester<\/g>
\n <\/g>
\n<\/g>\u201d. Si no vam entendre malament al mateix Asier P\u00e9rez durant la seva xerrada al taller sobre disseny i comunicaci\u00f3 de projectes culturals \u201c Identitat m\u00e9s Diversi\u00f3 m\u00e9s Innovaci\u00f3<\/g>\u201d, al qual casualment vam assistir fa alguns mesos a Aulabierta, \u201cShowbar Manchester<\/g>\u201d pret\u00e9n ser una mena de \u201crevista de tend\u00e8ncies en tres dimensions\u201d, \u00e9s a dir, un espai f\u00edsic de relaci\u00f3 social per a la creative class<\/g> que el govern local vol atraure al suposadament degradat
\n Northern Quarter<\/g>
\n<\/g> de Manchester<\/g>, un espai temporal en qu\u00e8 usuaris i empreses anunciants es retroalimentarien m\u00fatuament en la producci\u00f3 de tend\u00e8ncies de consum cultural, de moda, oci, etc. La col\u00b7locaci\u00f3 de publicitat al Showbar<\/em> asseguraria, segons Asier P\u00e9rez, una r\u00e0pida injecci\u00f3 de capital que permetria la posada en marxa d’altres projectes culturals a m\u00e9s llarg termini, incl\u00f2s un espai cultural i de trobada permanent. <\/p>\n

Sens dubte, qui avui dia, despr\u00e9s de d\u00e8cades de minuci\u00f3s desvetllament de les relacions entre la cultura i l’economia, defensi la possibilitat d’un art aut\u00f2nom \u00e9s un hippy o un c\u00ednic, o ambdues coses alhora. El plantejament art\u00edstic de Funky Projects persegueix fugir del cinisme desempallegant-se de qualsevol pretensi\u00f3 d’autonomia i abra\u00e7ant sense embuts el paper de la cultura en l’actual sistema de producci\u00f3 post-fordista. Asier P\u00e9rez refor\u00e7a aquesta postura recordant-nos la tesi dels professors Joseph Heath<\/strong> i Andrew Potter<\/strong> segons la qual la contracultura s’ha convertit en un negoci i, en general, \u201c
\n rebel\u00b7lar-se ven<\/a>
\n<\/em>\u201d. <\/p>\n

De fet, Funky Projects ja no es defineixen com un col\u00b7lectiu art\u00edstic, sin\u00f3 com una \u201cempresa d’ideaci\u00f3\u201d. Parl\u00e0vem fa unes setmanes, a prop\u00f2sit d’aquest text<\/a> d’Andrea Fraser<\/strong>, de les conseq\u00fc\u00e8ncies que ha tingut per al camp art\u00edstic el fet que els artistes hagin deixat de ser productors d’objectes a prove\u00efdors de serveis art\u00edstics. Andrea Fraser reclamava la necessitat d’obrir espais i protocols de negociaci\u00f3 amb les institucions que permetessin als artistes continuar embarcats en \u201cactivitats controvertides\u201d. Per a Funky Projects aquesta possibilitat no existeix, i la seva activitat es plega a les necessitats i requeriments de les institucions p\u00fabliques, estretament imbricats amb els interessos de l’empresa privada. <\/p>\n

La idea inicial d’aquest post era posar en relaci\u00f3 (que no contraposar, el t\u00edtol \u00e9s de broma) el Showbar Manchester<\/em> de Funky Projects amb un altre projecte amb el qual t\u00e9 molts punts en com\u00fa, tot i que des d’una l\u00f2gica radicalment oposada: ens referim al
\n Mess Hall<\/a>
\n<\/strong> de Chicago<\/strong>. Es tracta tamb\u00e9 d’un espai cultural i de relaci\u00f3 social, d’una iniciativa d’un col\u00b7lectiu art\u00edstic (
\n Temporary Services<\/a>
\n<\/strong> -entre d’altres-) i l’economia del qual es regeix tamb\u00e9 per unes pautes molt clares predeterminades pels seus organitzadors. <\/p>\n

Ava Bromberg<\/strong> explica en aquesta entrevista<\/a> (que val la pena ser llegida \u00edntegrament) alguns dels plantejaments de base del Mess Hall i el seu funcionament. Durant l’entrevista, Ava Bromberg reflexiona sobre unes quantes q\u00fcestions que podrien relacionar-se directament amb el que hem estat parlant, per\u00f2, en termes globals, volem pensar que el que distingeix essencialment l’activitat del Mess Hall respecte al Showbar Manchester <\/em>\u00e9s la voluntat de generar un espai el significat del qual pugui ser transformat pels mateixos usuaris. En aquest sentit, Ava Bromberg ent\u00e9n que l’espai p\u00fablic \u00e9s quelcom produ\u00eft i reprodu\u00eft constantment mitjan\u00e7ant interaccions socials i que no est\u00e0 mai donat d’antuvi. La producci\u00f3 cultural, entesa com el resultat d’interaccions socials, pot ser, seguint els raonaments d’Ava Bromberg, un instrument per contestar les \u201cestructures\u201d (espacials, epistemol\u00f2giques, institucionals…) heretades i obrir l’espectre del que considerem com a ‘possible’. Quelcom que ens sembla destacable d’aquest posicionament \u00e9s que, igual que el d’Asier P\u00e9rez, fa que la possibilitat d’un art aut\u00f2nom no sigui ja nom\u00e9s impensable, sin\u00f3 ni tan sols desitjable. <\/p>\n

No obstant aix\u00f2, hem de pensar que les estructures mitjan\u00e7ant les quals la producci\u00f3 cultural i social \u00e9s \u201cposada a treballar\u201d al servei de determinats interessos privats s\u00f3n cada vegada menys r\u00edgides, m\u00e9s esmunyedisses i invisibles. El Showbar Manchester<\/g> \u00e9s en realitat un dispositiu que imita, d’una manera una mica grollera tot sigui dit, els mecanismes mitjan\u00e7ant els quals la cultura i els estils de vida \u201ccontraculturals\u201d s\u00f3n utilitzats pels poders p\u00fablics en coalici\u00f3 amb l’empresa privada per atraure inversions i capital hum\u00e0 a les ciutats. En el seu article sobre el proc\u00e9s de regeneraci\u00f3 i branditzaci\u00f3<\/em> de la ciutat d’Amsterdam<\/strong> com a \u201cCiutat Creativa\u201d, \u00abBack to the Future of the Creative City\u00bb<\/a> (article que tampoc t\u00e9 desperdici) Merijn Oudenampsen<\/strong> cita Bart van Ratingen<\/strong>, promotor immobiliari, qui diu: \u00abIt\u2019s about creating space! The thing not to do is to publicly announce you\u2019re going to haul in artists; instead, give them the feeling they\u2019ve thought of it themselves. If it arises organically, levels will rise organically\u00bb<\/em>. Uf! a aix\u00f2 ens refer\u00edem amb estructures ‘esmunyedisses’ i ‘invisibles’. Merijn Oudenampsen assenyala com les promotores immobili\u00e0ries han arribat a la conclusi\u00f3 que per produir amb \u00e8xit el \u201chardware\u201d urb\u00e0 \u00e9s necessari un \u201csoftware\u201d que el faci funcionar i en aquest sentit les institucions culturals i els projectes art\u00edstics m\u00e9s o menys temporals (per molt contraculturals que siguin) generen un \u201ctr\u00e0fic\u201d que permet als promotors \u201cposar a punt\u201d la propietat. <\/p>\n

El projecte de Funky Projects es fonamenta en el convenciment que aquests processos de regeneraci\u00f3 urbana a trav\u00e9s de la cultura, que tamb\u00e9 coneixem molt b\u00e9 aqu\u00ed a Barcelona, s\u00f3n beneficiosos, a llarg termini, per al conjunt de la societat, quelcom que se’ns antulla for\u00e7a dubt\u00f3s, tot i que aix\u00f2 donaria per a un altre post igual d’inacabable que aquest. No obstant aix\u00f2, qu\u00e8 ens fa pensar que el Mess Hall est\u00e0 exempt de participar involunt\u00e0riament, atrapat en les din\u00e0miques ocultes assenyalades per Merij Oudenampsen, en un proc\u00e9s de regeneraci\u00f3 urbana com el que vol catalitzar de manera expl\u00edcita el Showbar Manchester<\/g>? El cert \u00e9s que, d’entrada, el Mess Hall \u00e9s un espai que, per ara, es troba als afores de Chicago (50 minuts en metro) lluny dels objectius \u201cregeneradors\u201d dels planificadors urbans i les promotores (tamb\u00e9 \u00e9s cert que les ciutats americanes s’organitzen d’una manera diferent de les europees i caldria reflexionar sobre aquest fet) per\u00f2, el que \u00e9s m\u00e9s important, i al contrari que la gran majoria d’espais culturals \u201cunderground\u201d o no que s’instal\u00b7len en barris com el Northern Quarter de Manchester o el Raval<\/strong> de Barcelona<\/strong>, el Mess Hall \u00e9s un espai obert a la comunitat local del barri i no nom\u00e9s a la comunitat art\u00edstica i activista. Seguint l’analogia de Merij Oudenampsen al final del seu article, el Mess Hall \u00e9s un espai de \u201ccodi obert\u201d que ofereix als seus usuaris el dret a intervenir en la xarxa i en els circuits de comunicaci\u00f3, informaci\u00f3 i intercanvi que el travessen, i expandeix les possibilitats d’imaginar com seria una ciutat realment creativa. <\/p>\n","protected":false},"featured_media":0,"template":"","categories":[],"class_list":["post-5316","noticia","type-noticia","status-publish","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia\/5316","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia"}],"about":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticia"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5316"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5316"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}