\n
Despr\u00e9s del post anterior ens ha quedat una lleugera picor, una petita mala consci\u00e8ncia, pensant que potser ens vam passar de criticones i que, com als protagonistes de la can\u00e7\u00f3 d’Astrud “tot ens sembla una merda<\/a>“. Per\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed, en realitat el congr\u00e9s i el portal Innova<\/a> dels quals parl\u00e0vem ahir ens semblen iniciatives positives. Est\u00e0 b\u00e9 que docents que treballen a\u00eflladament als seus centres, lluitant contra l’immobilisme, obrin espais f\u00edsics o cibern\u00e8tics on compartir les seves experi\u00e8ncies, ampliar coneixements i capacitats i on es generin aliances que repercuteixin en una major quota d’autoritat i autonomia dels docents “creatius” als seus respectius centres. Ara b\u00e9, tamb\u00e9 s’entendr\u00e0 que cal obrir espais per a la cr\u00edtica i el debat. <\/p>\n Una de les preguntes que cal plantejar-se \u00e9s qu\u00e8 entenem per innovaci\u00f3? Aqu\u00ed trobem que bona part dels projectes per a l’educaci\u00f3 en valors, per a la democr\u00e0cia o la pau no transformen ni un \u00e0pex els dispositius i les estructures d’un sistema educatiu el funcionament del qual no \u00e9s en absolut democr\u00e0tic i perpetua formes de viol\u00e8ncia sist\u00e8mica que han arribat a ser invisibles a for\u00e7a de reproduir-se. <\/p>\n Per rematar la jugada volem portar a col\u00b7laci\u00f3 una experi\u00e8ncia que no sabem si ser\u00e0 innovadora o no, per\u00f2 el que s\u00ed sembla fer \u00e9s abordar l’educaci\u00f3 des d’una perspectiva considerablement diferent de la que trobem a la majoria de les nostres escoles ja que parteix de la transformaci\u00f3 de les estructures mateixes que produeix i sustenta l’escola i que l’escola mateixa s’encarrega de reproduir. Incideix a m\u00e9s en una caracter\u00edstica principal de les institucions educatives com \u00e9s, parafrasejant