![\"Espaider\"](\"..\/wp-content\/uploads\/_imported\/32_1656613954.jpg\")
\nEl futur EspaiDer projectat per Cataqsis a partir del treball amb els estudiants<\/p>\n
\nEl futur EspaiDer projectat per Cataqsis a partir del treball amb els estudiants<\/p>\n
Fa temps que hem anat informant puntualment de les diverses presentacions que hem anat fent de projecte3<\/strong>* i en les quals el projecte ha estat rebut majorit\u00e0riament amb inter\u00e8s i, fins i tot, en algun cas, amb entusiasme. Posar aix\u00f2 a col\u00b7laci\u00f3 no \u00e9s ara un exercici d’autocomplaen\u00e7a; al contrari, volem oferir un contrapunt a les dificultats, pr\u00e0cticament insalvables, amb qu\u00e8 ens hem trobat durant la seva realitzaci\u00f3. <\/p>\n Molt resumidament, projecte3* \u00e9s una proposta de LaFundici\u00f3<\/strong> a l’IES Joanot Martorell<\/strong> a Esplugues de Llobregat per establir, juntament amb els estudiants i els docents, un proc\u00e9s d’investigaci\u00f3 i an\u00e0lisi de les disposicions espacials, temporals i curriculars que organitzen la vida quotidiana en un institut, i que s\u00f3n, a efectes de realitat, les que reprodueixen les relacions de poder que es donen entre els individus i que els travessen i organitzen la manera en qu\u00e8 es distribueix la legitimitat del coneixement, la possibilitat de produir-lo i, cosa que \u00e9s igual d’important, la possibilitat de no reproduir-lo. projecte3* proposava, a m\u00e9s, materialitzar i fins i tot es podria dir cosificar, una proposta alternativa a aquestes disposicions, a partir de la reflexi\u00f3 pr\u00e8via i de la consideraci\u00f3 realista sobre les possibilitats de transformar-les. A la pr\u00e0ctica, aix\u00f2 es tradueix en moltes sessions de debat, lectura en grup, cartografiat de l’espai i an\u00e0lisi amb els estudiants, intentant aplicar una metodologia (o gaireb\u00e9 m\u00e9s aviat una actitud) que permet\u00e9s la col\u00b7laboraci\u00f3 i la construcci\u00f3 col\u00b7lectiva de coneixement. La nostra intenci\u00f3 va ser (i \u00e9s) que aquesta proposta alternativa es realitz\u00e9s \u00edntegrament, \u00e9s a dir, que inclogu\u00e9s la construcci\u00f3 f\u00edsica d’un espai nou, que ja no seria m\u00e9s una aula i que estaria agregat i associat a l’edifici principal de l’institut. En aquest apartat vam comptar amb la fant\u00e0stica col\u00b7laboraci\u00f3 del col\u00b7lectiu d’arquitectes Catarqsis<\/a> i de Santiago Cirugeda<\/a>. <\/p>\n <\/p>\n Pens\u00e0vem que aquest era un mode conseq\u00fcent d’actuar, una manera d’anar a l’arrel de l’assumpte. Ens resulta ara evident que, exceptuant Isabel Capdevila<\/strong>, Cap d’Estudis de l’Institut (sense la comprensi\u00f3 i el suport de la qual no hauria estat possible ni tan sols posar el projecte en marxa) la proposta no va ser entesa ni assumida com a pr\u00f2pia per part de la direcci\u00f3 del centre. Ni tan sols tant de temps despr\u00e9s com durant la seva presentaci\u00f3 davant del Consell Escolar en el qual va ser aprovada la instal\u00b7laci\u00f3 de l’habitatge prefabricat de 42 metres quadrats que conformaria l’embri\u00f3 del futur espai (que acabaria sent batejat com EspaiDer3*<\/strong>). Ja durant aquell consell, Jos\u00e9 Mar\u00eda Primi, director de l’institut i principal responsable de la cancel\u00b7laci\u00f3 de projecte3*, va deixar molt clar que el que succe\u00eds en aquell espai hauria de ser gestionat, supervisat i autoritzat per l’equip docent, negant rotundament just el que s’acabava de proposar. Dies despr\u00e9s la direcci\u00f3 del centre denegaria la instal\u00b7laci\u00f3 dels m\u00f2duls al pati de l’institut, tal com es va aprovar en aquell consell escolar. Els m\u00f2duls es van ubicar en un descampat adjacent, suposadament propietat de l’institut (punt que ning\u00fa enlloc ha estat capa\u00e7 de confirmar) amb la condici\u00f3 de ser retirats en el menor termini de temps possible; dies despr\u00e9s el director denegava l’entrada a l’institut a Santiago Cirugeda, al\u00b7legant que si l’arquitecte era una persona important \u201cell ho era m\u00e9s\u201d. <\/p>\n S\u00f3n molts els aprenentatges que, d’aquesta forma emp\u00edrica, per no dir traum\u00e0tica, hem fet sobre el funcionament i l’organitzaci\u00f3 de l’educaci\u00f3 durant aquests mesos de treball, negociaci\u00f3 i \u201cresist\u00e8ncia\u201d. I tamb\u00e9 sobre la manera en qu\u00e8 les pol\u00edtiques educatives s’insereixen en la vida p\u00fablica en general. Possiblement calgui destacar-ne dos: d’una banda, que l’organitzaci\u00f3 democr\u00e0tica dels centres educatius no passa de ser un exercici ret\u00f2ric i una posada en escena, com demostra el fet que la voluntat d’unes poques persones pot imposar-se contra la dels propis estudiants i fins i tot dels pares que donaven suport al projecte \u2014malgrat els esfor\u00e7os de la direcci\u00f3 del centre per \u201cocultar\u201d la situaci\u00f3 de conflicte en qu\u00e8 havia desembocat\u2014; m\u00e9s encara hem pogut comprovar com l’administraci\u00f3 p\u00fablica, lluny d’intentar mediar i buscar solucions, d’una forma irreflexiva i automatitzada ha posat en marxa tota una s\u00e8rie de dispositius burocr\u00e0tics que han refor\u00e7at la posici\u00f3 i la decisi\u00f3 olig\u00e0rquica d’una facci\u00f3 de la junta directiva del centre. D’altra banda, hem apr\u00e8s que la ‘innovaci\u00f3’, tan sol\u00b7licitada i cacarejada des dels plans i les pol\u00edtiques generals d’educaci\u00f3, \u00e9s inaplicable als centres educatius quan suposa una aut\u00e8ntica transformaci\u00f3 de les estructures que regeixen el seu funcionament, encara que aquesta es faci de manera experimental i com a experi\u00e8ncia pilot. <\/p>\n Com diem, seria molt llarga d’explicar la successi\u00f3 de situacions delirants en qu\u00e8 ens hem vist embolicats en el nostre esfor\u00e7 per replantejar el projecte al marge de l’institut com un espai cultural i educatiu gestionat per l’associaci\u00f3 juvenil EspaiDer3*, fundada per un grup dels estudiants que van participar en projecte3*. Depenem ara de l’autoritzaci\u00f3 de l’ajuntament de L’Hospitalet per instal\u00b7lar els m\u00f2duls en uns terrenys de propietat privada, punt que per ara no est\u00e0 gens clar. <\/p>\n Com ja vam anunciar fa uns dies, us pengem aqu\u00ed<\/a> la versi\u00f3 en castell\u00e0 del text publicat originalment en angl\u00e8s al n\u00famero 15 del TkH Journal<\/a>, una versi\u00f3 en castell\u00e0 que apareixer\u00e0 pr\u00f2ximament en una publicaci\u00f3 monogr\u00e0fica de l’associaci\u00f3 Aulabierta dedicada a les pedagogies col\u00b7lectives. Aulabierta \u00e9s un projecte del qual ja hem parlat extensament en aquest blog i l’exist\u00e8ncia del qual, pensem, reafirma la nostra convicci\u00f3 que projecte3* no \u00e9s una iniciativa ut\u00f2pica, absurda ni negligent. <\/p>\n","protected":false},"featured_media":653,"template":"","categories":[],"class_list":["post-5274","noticia","type-noticia","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia\/5274","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia"}],"about":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticia"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/653"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5274"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5274"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}