{"id":5273,"date":"2008-01-23T00:00:00","date_gmt":"2008-01-23T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/lafundicio.net\/noticia\/como-brindar-un-servicio-artistico\/"},"modified":"2008-01-23T00:00:00","modified_gmt":"2008-01-23T00:00:00","slug":"como-brindar-un-servicio-artistico","status":"publish","type":"noticia","link":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/noticia\/como-brindar-un-servicio-artistico\/","title":{"rendered":"Com oferir un servei art\u00edstic"},"content":{"rendered":"

I com ve a tomb, ara ens despengem amb un text d’aquells que han quedat un temps oblidats als Favorits del nostre navegador. El text \u00e9s de mitjans dels 90 per\u00f2 no ha estat tradu\u00eft al castell\u00e0 fins fa nom\u00e9s un parell o tres d’anys per la gent del projecte Trama<\/a>, a qui hem d’agrair-ho. Sota el t\u00edtol “
\n Com oferir un servei art\u00edstic: Una introducci\u00f3<\/a>
\n<\/em>“, Andrea Fraser<\/strong> analitza les conseq\u00fc\u00e8ncies, tant econ\u00f2miques com pol\u00edtiques, que t\u00e9 per als artistes la pr\u00e0ctica del que s’ha caracteritzat com a “projectes art\u00edstics”. Donant per fet que no existeixen trets tem\u00e0tics, ideol\u00f2gics o processals comuns a aquest tipus de pr\u00e0ctiques, Andrea Fraser arriba a la conclusi\u00f3 que el que semblen compartir \u00e9s el fet que totes “impliquen el consum d’una quantitat de treball que, o \u00e9s superior a, o independent de, qualsevol producci\u00f3 material espec\u00edfica, i que no pot ser dut a terme com, o juntament amb, un producte<\/em>“. \u00c9s a dir, el que caracteritza el treball en “projectes art\u00edstics” podria reduir-se a un model econ\u00f2mic: la provisi\u00f3 de serveis (com a oposat a la producci\u00f3 de b\u00e9ns). <\/p>\n

Aquesta tipologitzaci\u00f3 serviria d’una banda per establir una pauta en les relacions professionals dels artistes amb les institucions; tanmateix, d’altra banda posa de manifest una controv\u00e8rsia no sempre evident. En paraules d’Andrea Fraser: ” La l\u00f2gica de la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s bastant clara. Estem demanant honoraris com a compensaci\u00f3 per treballar dins d’organitzacions. Els honoraris s\u00f3n, per definici\u00f3, el pagament per serveis. Si estem, doncs, acceptant un pagament a canvi dels nostres serveis, aix\u00f2 significa que estem servint aquells que ens paguen? Si no, a qui estem servint i sobre quina base demanem el pagament (i l’haur\u00edem de demanar)? O, si \u00e9s aix\u00ed, com estem servint (i qu\u00e8 estem servint)? <\/em>“. \u00c9s a dir, el que est\u00e0 aqu\u00ed en joc \u00e9s l'”autonomia” de l’artista per “expressar opinions cr\u00edtiques i compromeses en activitats controvertides”. <\/em>Per la nostra banda ens preguntem si el dels artistes no \u00e9s en certa mesura un servei p\u00fablic i fins i tot fins a quin punt els museus i centres d’art no proveeixen al seu torn de certs serveis als artistes: la provisi\u00f3 de recursos i mitjans de producci\u00f3 sigui potser el m\u00e9s evident, per\u00f2 tamb\u00e9 ens referim a la provisi\u00f3 d’un context de difusi\u00f3, consum i de lectura.<\/p>\n

Andrea Fraser distingeix la pr\u00e0ctica art\u00edstica entesa com a provisi\u00f3 de serveis, d’un altre tipus d’activitats que designa com a producci\u00f3 de “continguts” (posa com a exemple “l’educaci\u00f3 o la seguretat en un museu<\/em>“). D’entrada podem estar d’acord en aquesta categoritzaci\u00f3, per\u00f2 qu\u00e8 succeeix quan la provisi\u00f3 de “continguts educatius” es converteix en un exercici de cr\u00edtica institucional (i en una pr\u00e0ctica col\u00b7laborativa per a un lloc espec\u00edfic)? No s’ha de concedir el mateix grau d’autonomia a aquest tipus d’activitats que a la pr\u00e0ctica art\u00edstica?<\/p>\n

Fa unes setmanes, durant la taula rodona de les jornades per a T\u00e8cnics Municipals d’Arts Visuals organitzades per la Diputaci\u00f3 de Barcelona<\/strong> i despr\u00e9s de la nostra narraci\u00f3 de tots els conflictes i traves amb qu\u00e8 ens hem trobat en la realitzaci\u00f3 de projecte3*<\/a>, Lidia Dalmau<\/strong>, del col\u00b7lectiu Sinapsis<\/strong>, ens feia aquesta pregunta: Fins a quin punt no \u00e9rem nosaltres mateixos els “culpables” (fent \u00e8mfasi en l’entrecomillat) d’aquesta situaci\u00f3 de conflicte i desacord? Per descomptat, la pregunta \u00e9s absolutament pertinent i mereix una resposta extensa i complexa, per\u00f2 una de les claus per respondre-la potser rau en el fet que no entenem l’educaci\u00f3 tant com la provisi\u00f3 d’uns continguts educatius que respondrien a uns objectius prefixats sin\u00f3 com una pr\u00e0ctica cultural en tota regla, la qual cosa inclou comprometre’s en “activitats controvertides”, o si no, per a qu\u00e8 serveix la cultura? i per a qu\u00e8 hauria de servir l’educaci\u00f3? <\/p>\n","protected":false},"featured_media":0,"template":"","categories":[],"class_list":["post-5273","noticia","type-noticia","status-publish","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia\/5273","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia"}],"about":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticia"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5273"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5273"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}