{"id":5237,"date":"2012-04-17T00:00:00","date_gmt":"2012-04-17T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/lafundicio.net\/noticia\/como-nos-fue-por-periferies-11-12\/"},"modified":"2012-04-17T00:00:00","modified_gmt":"2012-04-17T00:00:00","slug":"como-nos-fue-por-periferies-11-12","status":"publish","type":"noticia","link":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/noticia\/como-nos-fue-por-periferies-11-12\/","title":{"rendered":"Com ens va anar per PERIF\u00c8RIES 11\/12"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

Fa un parell de setmanes \u2014els dies 30 i 31 de mar\u00e7<\/strong>\u2014 vam ser a Val\u00e8ncia<\/strong> participant a l\u2019esdeveniment
\n PERIF\u00c8RIES<\/strong>
\n<\/em>, que en aquesta edici\u00f3 2011\/2012 t\u00e9 com a lema \u201c
\n Fer d\u2019una pr\u00e0ctica col\u00b7lectiva una experi\u00e8ncia comuna<\/strong>
\n<\/em>\u201d.<\/p>\n

M\u00e9s concretament ens van convidar a actuar com a facilitadorxs en un dels nombrosos grups de treball que durant diverses setmanes han ocupat la Sala Thesaurus del centre cultural La Nau<\/strong> de la Universitat de Val\u00e8ncia<\/strong>. Durant aquest temps i en aquest mateix espai tamb\u00e9 s\u2019hi van fer diverses confer\u00e8ncies i es van mostrar diferents treballs en v\u00eddeo. L\u2019espai roman obert al p\u00fablic i, des d\u2019aquesta mateixa setmana, es poden veure els materials generats pels diferents grups. <\/p>\n

Cadascun d\u2019aquests grups comptava amb unx o varixs facilitadorxs convidadxs per l\u2019organitzaci\u00f3 de PERIF\u00c8RIES i, dins del tema general \u201cFer d\u2019una pr\u00e0ctica col\u00b7lectiva una experi\u00e8ncia comuna\u201d, s\u2019havia de cenyir m\u00e9s o menys a una l\u00ednia de reflexi\u00f3 m\u00e9s espec\u00edfica proposada igualment per l\u2019organitzaci\u00f3. Per al nostre grup \u2014el grup en qu\u00e8 vam fer de facilitadorxs, volem dir\u2014, aquesta l\u00ednia de debat venia marcada pel t\u00edtol: \u201c
\n Amb quines expectatives? Des de quines potencialitats?<\/strong>
\n<\/em>\u201d. <\/p>\n

El mateix grup es va anar encarregant de significar aquestes preguntes: Quines transformacions podem esperar d\u2019una pr\u00e0ctica cultural comunit\u00e0ria? Quin pot ser el producte d\u2019aquestes pr\u00e0ctiques? Quins resultats podem esperar d\u2019una pr\u00e0ctica cultural comunit\u00e0ria i col\u00b7laborativa que no obtindrem amb altres maneres d\u2019organitzar la producci\u00f3 i la circulaci\u00f3 de s\u00edmbols, representacions i rituals? En alguns moments va resultar complicat diferenciar entre les potencialitats de les pr\u00e0ctiques culturals comunit\u00e0ries i les expectatives que hi podem projectar, entre les capacitats que de manera \u201cobjectiva\u201d hi podem trobar i aquelles que el desig hi projecta. En certa manera, moltes vegades top\u00e0vem amb una l\u00f2gica de profecia autocomplerta, per la qual el fet mateix de desitjar o esperar alguna cosa de les pr\u00e0ctiques col\u00b7laboratives i comunit\u00e0ries tindria com a efecte que aquests mateixos desigs i expectatives es facin realitat.<\/p>\n

Per cert, encara no hem dit qui componia el grup i cal fer-ho: sense les seves aportacions i implicaci\u00f3 personal no haur\u00edem pogut fer res, per\u00f2, a m\u00e9s, entre tothom vam saber crear un ambient dist\u00e8s, i fins i tot ens atrevir\u00edem a dir que en ocasions jovial, que va fer molt m\u00e9s agradable i enriquidora l\u2019experi\u00e8ncia: Teresa Mar\u00edn<\/g> (professora a la facultat de Belles Arts de la Universitat Miguel Hern\u00e1ndez<\/g>), artista visual i investigadora en creaci\u00f3 col\u00b7lectiva, pr\u00e0ctiques col\u00b7laboratives, art, cultura visual, tecnologia i educaci\u00f3), Sonia Mart\u00ednez<\/strong> (artista i gestora cultural), Adri\u00e1n Torres<\/g> (arquitecte, membre de
\n LAmin\u00fascula<\/a>
\n<\/strong> i del
\n Solar Corona<\/a>
\n<\/strong>), Jordi Orts<\/strong> (t\u00e8cnic especialista en imatge i so, psic\u00f2leg-orientador a l\u2019
\n Escola Gavina<\/a>
\n<\/strong> i impulsor del projecte
\n
\n 400colps<\/g>
\n <\/g>
\n<\/g>), Clara Albero<\/strong>, Sergi<\/strong> Fern\u00e1ndez<\/strong>, Mario<\/g> Garc\u00eda<\/g>, Y\u00e9sica<\/strong> Garc\u00eda<\/strong>, Empar<\/strong> Mart\u00ednez<\/strong>, Arnau<\/strong> Masi\u00e0<\/strong> i Anna<\/strong> Teruel<\/strong> (alumnes de 3r i 4t d\u2019ESO de l\u2019Escola Gavina) i Enrique Sal\u00f3m<\/g> AKA Ryukenichi<\/strong> (bloguer i tuitaire hiperactiu, interessat en comunicaci\u00f3, l\u2019urb\u00e0, els grups i les xarxes difuses), durant uns instants tamb\u00e9 ens va acompanyar Ricardo Ant\u00f3n<\/strong> de l\u2019oficina
\n AMAST\u00c9<\/a>
\n<\/strong>, tot i que tenim la sensaci\u00f3 que la seva pres\u00e8ncia es va fer notar durant totes les jornades\u2026 tamb\u00e9 ens va acompanyar durant un mat\u00ed Joan Vilapuig<\/strong> del col\u00b7lectiu
\n Sitesize<\/a>
\n<\/strong>, a qui agra\u00efm especialment que s\u2019acost\u00e9s des de Barcelona<\/strong>.<\/p>\n

La formaci\u00f3 d\u2019aquest grup no \u00e9s aleat\u00f2ria, ja que des de l\u2019organitzaci\u00f3 de PERIF\u00c8RIES se\u2019ns demanava proposar a diverses persones o col\u00b7lectius que participessin i col\u00b7laboressin en el grup de treball. Ens sembla destacable la participaci\u00f3 dels alumnes de l\u2019Escola Gavina, perqu\u00e8 enten\u00edem que la seva pres\u00e8ncia trencava l\u2019homogene\u00eftat d\u2019un grup i un context en qu\u00e8, m\u00e9s o menys, tothom provenia d\u2019un mateix camp proper a la producci\u00f3 cultural. La pres\u00e8ncia de joves o nens en aquest tipus de situacions sol associar-se amb una rebaixa del nivell intel\u00b7lectual del debat; per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s necess\u00e0riament cert: la pres\u00e8ncia de persones que no provenen del camp cultural obliga a expressar idees igualment complexes sense rec\u00f3rrer a l\u2019argot esot\u00e8ric habitual, aix\u00ed com a fer expl\u00edcits aquells llocs comuns que tamb\u00e9 de manera habitual donem per descomptats els qui ens movem en determinats \u00e0mbits. <\/p>\n

Encara no hem mencionat tampoc que l\u2019espai en qu\u00e8 s\u2019organitzaven els grups de treball seguia la metodologia Open-space<\/em>[1]<\/a> proposada per l\u2019organitzaci\u00f3 de PERIF\u00c8RIES; aquest m\u00e8tode no contempla la possibilitat de desenvolupar-se en m\u00faltiples espais o en tr\u00e0nsit entre aquests espais. Aquesta condici\u00f3 va xocar amb la nostra proposta d\u2019organitzar una visita al Solar Corona, un espai urb\u00e0 recuperat per un grup d\u2019arquitectxs, activistes culturals i ve\u00efnat a la ciutat de Val\u00e8ncia. Tampoc no es va entendre, per part de l\u2019organitzaci\u00f3 i d\u2019algun participant, que aquesta era una proposta, \u00e9s a dir, que estava totalment sotmesa a la decisi\u00f3 del grup i que no formava part de cap programa definit per nosaltres per endavant. Aquest desenc\u00eds va generar algunes tensions inicials que aviat es van dissipar. La visita al Solar Corona ens semblava pertinent per diversos motius: en primer lloc, permetia l\u2019observaci\u00f3 directa de molts aspectes tractats durant les primeres sessions de treball i debat; d\u2019altra banda, enten\u00edem que l\u2019Open-space<\/em> de la Sala Thesaurus podia resultar un espai hostil o inc\u00f2mode per a lxs estudiants de secund\u00e0ria i, per \u00faltim, ens interessava, com sempre, la possibilitat de crear tr\u00e0nsits i derivacions entre espais amb graus i modes diversos d\u2019institucionalitat. Aix\u00ed ho van entendre tamb\u00e9 lxs participants del grup i la visita es va poder fer sense m\u00e9s entrebancs, cosa que agra\u00efm a Rafael Tormo i la resta d\u2019organitzadorxs de PERIF\u00c8RIES i, especialment com a amfitrions, a Adri\u00e1n Torres i la resta de membres del col\u00b7lectiu que impulsa el Solar Corona. <\/p>\n

<\/embed><\/embed><\/object><\/p>\n

Tamb\u00e9 vam proposar al grup generar alguna din\u00e0mica que propici\u00e9s l\u2019\u00fas del v\u00eddeo com a eina per a la reflexi\u00f3 i afavorir aix\u00ed la participaci\u00f3 del grup d\u2019alumnxs de l\u2019Escola Gavina, habituadxs a l\u2019\u00fas del v\u00eddeo gr\u00e0cies a la seva col\u00b7laboraci\u00f3 amb Jordi Orts a 400colps.<\/p>\n

<\/embed><\/embed><\/object><\/p>\n

 <\/p>\n

Dit tot aix\u00f2, intentarem resumir i ordenar alguns dels punts tractats durant les dues jornades de treball. Seguint la metodologia Open-space<\/em> proposada, el grup va formular i anotar una s\u00e8rie de preguntes que en un segon moment es discutirien seguint un timing pr\u00e8viament acordat. Algunes de les preguntes que van sorgir: quines expectatives podem projectar sobre els processos de treball cultural col\u00b7laboratiu? I quines potencialitats hi podem trobar o construir? Vam iniciar un debat per intentar definir altres q\u00fcestions \u201csubordinades\u201d, entre les quals vam recollir les seg\u00fcents: qu\u00e8 \u00e9s com\u00fa? Qu\u00e8 \u00e9s col\u00b7lectiu? Com podem les persones gestionar all\u00f2 que actualment gestionen les institucions? (p. ex., poden lxs alumnxs d\u2019una escola gestionar qu\u00e8 aprenen i com ho aprenen?) Per a qu\u00e8 serveix una acci\u00f3 i un treball col\u00b7laboratiu? Per a qu\u00e8 podria servir una acci\u00f3 col\u00b7laborativa? Com s\u2019organitza una acci\u00f3 col\u00b7laborativa? Per qu\u00e8 \u00e9s desitjable o interessant un proc\u00e9s de treball col\u00b7laboratiu? Qu\u00e8 hi podem aportar com a individus? On passa la col\u00b7laboraci\u00f3 entre les persones? On s\u2019organitza un treball col\u00b7lectiu? En l\u00ednia amb el que apunt\u00e0vem m\u00e9s amunt, es va intentar reduir les preguntes a la seva ess\u00e8ncia conceptual, eliminant girs ret\u00f2rics que en poguessin enterbolir el significat i relacionar-les amb pr\u00e0ctiques espec\u00edfiques, ja fos el mateix Solar Corona o l\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019una festa \u2014l\u2019exemple de les Falles va sortir a col\u00b7laci\u00f3 en diverses ocasions i en relaci\u00f3 amb controv\u00e8rsies diverses\u2014. <\/p>\n

Bona part del debat generat entorn d\u2019aquestes preguntes inicials no es va centrar en unes expectatives i possibilitats sobre les quals semblava haver-hi un cert acord t\u00e0cit, sin\u00f3 en els obstacles i les problem\u00e0tiques que podem trobar en la seva efectuaci\u00f3. Entre aquestes problem\u00e0tiques podr\u00edem destacar la de la sostenibilitat d\u2019aquells projectes o iniciatives que es fonamenten en la gesti\u00f3 col\u00b7lectiva de la cultura o de la ciutat enteses com a recursos d\u2019\u00fas com\u00fa: com fer compatibles la producci\u00f3 (de cultura, de ciutat, de xarxes\u2026) amb els propis processos de reproducci\u00f3 de la vida. Es va apuntar que part de la \u201csoluci\u00f3\u201d a aquest dilema podria passar per la creaci\u00f3 d\u2019economies alternatives, per\u00f2 tamb\u00e9, des d\u2019un enfocament entre ut\u00f2pic i radicalment realista, per una distribuci\u00f3 m\u00e9s justa de les rendes gestionada mitjan\u00e7ant pressupostos participatius i per la instauraci\u00f3 del dret universal a una renda b\u00e0sica. Aquestes demandes sorgeixen, en part, davant la impossibilitat de mesurar en termes dineraris les formes de treball cooperatiu, social i cognitiu caracter\u00edstiques de moltes de les iniciatives tractades, per\u00f2 tamb\u00e9 de les societats contempor\u00e0nies en el seu conjunt. El que sembla clar \u00e9s que l\u2019apel\u00b7laci\u00f3 al voluntariat \u201cmilitant\u201d tout court<\/em> condueix, en l\u2019experi\u00e8ncia de moltxs, a l\u2019abandonament d\u2019iniciatives comunit\u00e0ries davant la impossibilitat de fer-les compatibles amb la vida mateixa (menjar, descansar, estimar, tenir descend\u00e8ncia\u2026 coses aix\u00ed). Des d\u2019un altre punt de vista, es va esmentar la necessitat de trobar un balan\u00e7 entre la il\u00b7lusi\u00f3 i la precarietat. <\/p>\n

Una altra de les q\u00fcestions rellevants i recurrents durant el debat va ser com escapar de formes de parasitaci\u00f3 econ\u00f2mica, institucional, partidista, classista, patriarcal, cultural, etc., etc., del treball cooperatiu i dels recursos d\u2019\u00fas com\u00fa que aquest proveeix \u2014aqu\u00ed \u00e9s quan es va treure a col\u00b7laci\u00f3 l\u2019assumpte de les Falles\u2014. En relaci\u00f3 amb aquesta q\u00fcesti\u00f3 va sorgir la pregunta pel tipus d\u2019accions que afavoreixen l\u2019emerg\u00e8ncia de \u201csubjectivitats alegres\u201d, formes d\u2019apropiaci\u00f3 m\u00e9s justes i agenciaments que possibilitin la vida; aqu\u00ed es va apuntar la necessitat d\u2019una pr\u00e0ctica instituent, \u00e9s a dir, la necessitat de modes d\u2019habitar i d\u2019interrelacionar-se que facin possible prendre poder a qui ens ha estat sostret. El poder no \u00e9s alguna cosa que es pugui acumular, sin\u00f3 que nom\u00e9s es pot exercir: travessa els cossos, els objectes, els s\u00edmbols i s\u2019hi inscriu; t\u00e9, per tant, un car\u00e0cter performatiu (com que en Joan sent especial aversi\u00f3 per aquest mot, va encunyar el neologisme proformatiu<\/em>, que va ser adoptat amb joia per la resta del grup i elevat a la categoria d\u2019hit lexicogr\u00e0fic de pacotilla). <\/p>\n

En relaci\u00f3 amb l\u2019anterior tamb\u00e9 es va remarcar la necessitat de superar la dial\u00e8ctica dins-fora que oposa l\u2019acci\u00f3 col\u00b7lectiva distribu\u00efda a la instituci\u00f3 jerarquitzant; pensem que no es tracta de crear noves estructures fora<\/em> de la instituci\u00f3, sin\u00f3 de crear curtcircuits i tensions que en revelin precisament la inconsist\u00e8ncia de les estructures dominants: com s\u2019ha dit moltes vegades, \u00e9s l\u2019acci\u00f3 distribu\u00efda i la cooperaci\u00f3 d\u2019infinitat d\u2019actors socials, humans i no humans, la que produeix la riquesa i el valor. A tomb de les Falles i en relaci\u00f3 amb aix\u00f2 dels curtcircuits i les tensions amb la instituci\u00f3 es van mencionar iniciatives com la mobilitzaci\u00f3 #intifalla<\/a> o les Falles populars i combatives<\/a> en qu\u00e8 va prendre part el col\u00b7lectiu del Solar Corona. <\/p>\n

Al fil d\u2019aquestes reflexions es va destacar la pot\u00e8ncia de la mem\u00f2ria (individual i col\u00b7lectiva) com a ressort per a la transformaci\u00f3 social. Una vegada m\u00e9s, la mem\u00f2ria d\u2019unes Falles populars, anteriors a la instrumentalitzaci\u00f3 partidista i a l\u2019elititzaci\u00f3, es va utilitzar com a exemple. La mem\u00f2ria forma part tamb\u00e9, seguint el raonament d\u2019en Ricardo (AMAST\u00c9) durant el debat posterior a la confer\u00e8ncia de Nekane Aramburu, d\u2019una mena de \u201ccodi font\u201d de les pr\u00e0ctiques col\u00b7lectives i de la producci\u00f3 del com\u00fa. <\/p>\n

D\u2019altra banda, tamb\u00e9 es van abordar les formes d\u2019organitzaci\u00f3 del treball col\u00b7lectiu i els criteris que l\u2019han de guiar. S\u2019argumenta habitualment que les formes d\u2019organitzaci\u00f3 fonamentades en la jerarquia, el lideratge i la representaci\u00f3 s\u00f3n m\u00e9s eficaces que aquelles m\u00e9s horitzontals fonamentades en la participaci\u00f3 directa; en contra d\u2019aquesta opini\u00f3 es va assenyalar, en primer lloc, la necessitat de revisar els criteris pels quals es mesura l\u2019efic\u00e0cia d\u2019una acci\u00f3 o d\u2019una organitzaci\u00f3, ja que aquests criteris no nom\u00e9s no estan exempts d\u2019ideologia sin\u00f3 que, de manera performativa (o \u201cproformativa\u201d, segons els gustos), articulen una ideologia determinada inscrivint-la en els individus i en les seves interrelacions. Una altra part del grup va insistir en el fet que, en termes generals, no existeix un aprenentatge en modes participatius d\u2019organitzaci\u00f3 i presa de decisions; sobre aquest darrer aspecte es va tornar a mencionar la q\u00fcesti\u00f3 de la mem\u00f2ria i la necessitat de revisar formes pret\u00e8rites d\u2019organitzaci\u00f3 col\u00b7lectiva. Tamb\u00e9 es va fer refer\u00e8ncia a les normes (quines normes han de regir una comunitat? Com es decideixen? Qu\u00e8 passa si no es compleixen?). <\/p>\n

Tamb\u00e9 vam parlar sobre el grau \u00f2ptim d\u2019obertura i permeabilitat de les comunitats per a la seva superviv\u00e8ncia, i en relaci\u00f3 amb aix\u00f2 es va esmentar la figura del sereno, que al seu torn es va relacionar amb la dels keyholders<\/a> del Mess Hall<\/a> de Chicago: persones que disposen d\u2019un joc de claus i tenen acc\u00e9s en tot moment i sense restriccions a un espai d\u2019\u00fas com\u00fa, cosa que implica al seu torn una s\u00e8rie de responsabilitats. Tamb\u00e9 es va parlar de la xarxa com una manera d\u2019escalar l\u2019organitzaci\u00f3 en comunitats i el treball col\u00b7laboratiu, una q\u00fcesti\u00f3 sobre la qual tamb\u00e9 va passar de puntetes en Jordi Claramonte en la seva intervenci\u00f3 de la tarda\u2026 <\/p>\n

En fi, com se sol dir, van ser moltes i variades les q\u00fcestions sobre les quals vam parlar durant aquestes dues jornades; per\u00f2 es va parlar com de passada d\u2019una que les envolta totes, i \u00e9s com, un cop de tornada al nostre entorn quotidi\u00e0, podem activar totes aquestes paraules. Aix\u00f2 ens condueix a reflexionar sobre la utilitat \u2014i la necessitat\u2014 de trobades com PERIF\u00c8RIES. Resulta evident que unx va construint progressivament el seu quefer, la seva pr\u00e0ctica i el seu pensament a partir d\u2019infinitat de refer\u00e8ncies i relacions, i que les que vam teixir durant aquests dos dies tindran el seu reflex en futures accions concretes, possiblement en actes molt petits i no sempre evidents, en noves converses i relacions; tanmateix, no deixa de preocupar-nos l\u2019estetitzaci\u00f3 del di\u00e0leg, d\u2019una banda, i, de l\u2019altra, la utilitzaci\u00f3 de la trobada com a posada en escena per al reconeixement mutu i el posicionament de cadasc\u00fa dins del camp cultural. Coses que se\u2019ns acudeixen, que ens passen pel cap\u2026 no ens feu cas. <\/p>\n

Una vegada m\u00e9s aprofitem per agrair a tothom que ens ha acompanyat durant les jornades la seva implicaci\u00f3, generositat i cures. Esperem tornar-nos a trobar i pensar i fer coses juntxs, perqu\u00e8, com es va dir en m\u00e9s d\u2019una ocasi\u00f3: \u201csol no pots, amb amics s\u00ed<\/em>\u201d. <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\n

 <\/p>\n

\n
\n

[1]<\/a> Per saber-ne m\u00e9s sobre aquest m\u00e8tode, vegeu l\u2019entrada corresponent a la Viquip\u00e8dia: http:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Open-space_technology<\/a> o el lloc web www.openspaceworld.org<\/a>.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"featured_media":538,"template":"","categories":[],"class_list":["post-5237","noticia","type-noticia","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia\/5237","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia"}],"about":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticia"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/538"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5237"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5237"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}