{"id":5183,"date":"2007-03-26T00:00:00","date_gmt":"2007-03-26T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/lafundicio.net\/noticia\/resenas-bibliograficas-desde-fedicaria\/"},"modified":"2007-03-26T00:00:00","modified_gmt":"2007-03-26T00:00:00","slug":"resenas-bibliograficas-desde-fedicaria","status":"publish","type":"noticia","link":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/noticia\/resenas-bibliograficas-desde-fedicaria\/","title":{"rendered":"Ressenyes bibliogr\u00e0fiques des de FedIcaria"},"content":{"rendered":"

Ens ha arribat a trav\u00e9s de la llista de correu de FedIcaria<\/a> un parell de ressenyes bibliogr\u00e0fiques que potser resultin interessants. D’una banda, molt en la l\u00ednia ortodoxament foucaultiana a la qual ens t\u00e9 acostumats la gent de FedIcaria, Genealogia de l’educaci\u00f3 sexual a l’Espanya contempor\u00e0nia. Or\u00edgens (1800-1920) <\/em> de Jos\u00e9 B. Seoane i publicat per Octaedro, se suma als discursos que indaguen en la invenci\u00f3 de la inf\u00e0ncia i dels dispositius de control que han modelat la subjectivitat infantil, centrant-se en el moment en qu\u00e8 la sexualitat infantil passa a ser un objecte d’estudi i problematitzaci\u00f3 diferenciat de la sexualitat adulta. D’altra banda, en Educar la mirada. Pol\u00edtiques i pedagogia de la imatge <\/em> compilat per In\u00e9s Dussel i Daniela Guti\u00e9rrez i editat per Manantial, FLACSO i OSDE a l’Argentina, es poden trobar estudis sobre les representacions i l’imaginari social o la cultura visual, entenent la mirada, tal com es diu en la ressenya, tant com un acte de coneixement com un acte pol\u00edtic. En aix\u00f2 estem d’acord. <\/p>\n

Les ressenyes completes despr\u00e9s de l’enlla\u00e7:<\/p>\n

Seoane, Jos\u00e9 B.
\n Genealogia de l’educaci\u00f3 sexual a l’Espanya contempor\u00e0nia. Or\u00edgens (1800-1920) <\/em>, Octaedro, Barcelona, 2006.<\/p>\n

Amb un cert retard sobre la data prevista, acaba de veure la llum p\u00fablica un llibre que resumeix excel\u00b7lentment una excel\u00b7lent tesi doctoral, dirigida en el seu dia per Francisco J. V\u00e1zquez Garc\u00eda, un dels adaptadors m\u00e9s reputats a Espanya del m\u00e8tode geneal\u00f2gic foucaulti\u00e0. Tant l’un com l’altre prenen com a veta tem\u00e0tica la sexualitat, i expliquen la ra\u00f3 (les raons) que s’oculta darrere la passi\u00f3.
\nEl llibre de Seoane s’inscriu, a m\u00e9s, en el context de producci\u00f3 intel\u00b7lectual de la col\u00b7lecci\u00f3 Educaci\u00f3n historia y cr\u00edtica<\/em>, que dirigida per Juan Mainer i emparada en el Projecte Nebraska de Fedicaria, est\u00e0 molt oberta i \u00e9s molt sensible als plantejaments d’estirp cr\u00edtica i arrel geneal\u00f2gica.
\nEs diria que aquesta nova obra de la col\u00b7lecci\u00f3 forma part d’una cadena cr\u00edtica que prosseguir\u00e0 amb un dels seus pr\u00f2xims t\u00edtols (em refereixo al llibre de Rafael Huertas, Los laboratorios de la norma: medicina y regulaci\u00f3n social en el Estado liberal<\/em>), i els esglaons de la qual s\u00f3n tantes altres peces de cr\u00edtica hist\u00f2rica de les raons de la ra\u00f3 liberal en l’era del capitalisme. Sigui l’escola, la sexualitat o la medicina, es posen en q\u00fcesti\u00f3, s’assenyalen a la vista com a creacions humanes contingents, els aparells de control social tant en la biopol\u00edtica del liberalisme cl\u00e0ssic com en les m\u00e9s subtils i renovades biopol\u00edtiques del nostre temps.<\/x>En el cas de Seoane la seva prospecci\u00f3 geneal\u00f2gica, si b\u00e9 parteix de problemes del present (la infantesa infantilizada i les pol\u00edtiques toves del nostre temps), se centra en l’esbrinament dels principis reguladors d’un nou dispositiu sexual de la inf\u00e0ncia vinculat a sabers-poders com la medicina, la psicologia, la pediatria, la pedagogia i altres. Tal assumpte comen\u00e7a a mer\u00e8ixer l’encreuament de mirades i discurs a partir del segle XVIII, quan la inf\u00e0ncia adv\u00e9 a la condici\u00f3 d’objecte separat de problematitzaci\u00f3, quan la sexualitat infantil adquireix la categoria de problema diferent de la sexualitat adulta.<\/x>En el llibre es reconstrueix la trama de discursos amb pretensions de veritat cient\u00edfica i de versemblan\u00e7a \u00e8tica que acoten la nova subjectivitat infantil, principalment en l’etapa constitutiva dels sistemes educatius nacionals, en aquesta fase que acostumo a anomenar de la manera d’educaci\u00f3 tradicional-elitista. A tal fi, l’autor secciona la seva obra en diversos cap\u00edtols: el primer \u00e9s el m\u00e9s gen\u00e8ric (Or\u00edgenes del dispositivo sexual de la infancia<\/g>); mentre que els restants desenvolupen concrecions d’aquest dispositiu en diversos \u00e0mbits educatius (La urbanidad y los nuevos c\u00f3digos de pudor e intimidad<\/g>; La higiene escolar: el debate sobre la instrucci\u00f3n sexual<\/g>; La sexualidad infantil en los tratados de Pedagog\u00eda<\/g>; La educaci\u00f3n f\u00edsica: c\u00f3mo corregir en los ni\u00f1o<\/g>s). Un \u00faltim cap\u00edtol (Una genealog\u00eda del presente: viejos y nuevos problemas de la educaci\u00f3n sexual<\/g>) serveix, a tall de recapitulaci\u00f3 problematitzadora de tot el tema abordat.<\/x>Aquesta recapitulaci\u00f3 \u00faltima em sembla el menys aconseguit del text. Aquest brilla amb intensitat i informaci\u00f3 extraordin\u00e0ria en la part hist\u00f2rica de cadascun dels cap\u00edtols (el tram temporal va de 1800 a 1920). Encara que, en la meva opini\u00f3, aquesta perioditzaci\u00f3 no obeeixi a motius massa rigorosos, \u00e9s, en canvi, indisputable l’enorme inter\u00e8s de tots i cadascun dels temes tractats i de les fonts emprades (m\u00e8diques, jur\u00eddiques, pedag\u00f2giques, liter\u00e0ries, religioses i altres). Aqu\u00ed l’historiador de l’educaci\u00f3 pot gaudir del descobriment d’un aut\u00e8ntic jaciment de recursos discursius i ret\u00f2riques legitimadores allotjats en manuals i altres artefactes culturals que circulen o ronden al voltant de l’espai escolar. \u00c9s el llibre, doncs, fins a cert punt, una dissecci\u00f3 hist\u00f2rica d’una faceta del coneixement escolar, tan sovint oblidada en la hist\u00f2ria de l’escola. Tan oblidada i tan obliquament present, ja que la negaci\u00f3 del desig esdev\u00e9, despr\u00e9s de la ra\u00f3 il\u00b7lustrada, en categoria axial de tots els sistemes de transmissi\u00f3 de coneixements i pautes de comportament. La sexualitat, la seva abs\u00e8ncia i pres\u00e8ncia, constitueixen, conformats com a discursos i pr\u00e0ctiques de socialitzaci\u00f3, un assumpte transversal que permet fer hist\u00f2ria de nosaltres mateixos i de les institucions que han configurat la nostra subjectivitat. Sempre, \u00e9s clar, que es desterri o es posi entre par\u00e8ntesis un cert i freq\u00fcent prejudici antifoucaulti\u00e0 d’alguns investigadors, els historiadors de l’educaci\u00f3 i especialment els de la inf\u00e0ncia han de trobar en un llibre com aquest un tresor de suggeriments, idees i dades emp\u00edriques\n<\/p>\n

Raimundo Cuesta<\/p>\n

Dussel, In\u00e9s; Guti\u00e9rrez, Daniela (comps.), Educar la mirada. Pol\u00edtiques i pedagogia de la imatge <\/em>, Buenos Aires, Manantial – Flacso – OSDE, 2006.<\/p>\n

Com adverteixen les compiladores d’aquest llibre, la imatge \u00e9s avui un dels modes de representaci\u00f3 m\u00e9s estesos<\/em> (\u2026). No obstant aix\u00f2, la reflexi\u00f3 sobre com es forma i qu\u00e8 produeix la mirada t\u00e9 escassa pres\u00e8ncia en la discussi\u00f3 cultural i pedag\u00f2gica, i encara menys en la pr\u00e0ctica educativa<\/em>. Amb la finalitat de reflexionar des de diferents perspectives en la pedagogia de la mirada i en els vincles existents entre les paraules i les imatges es va celebrar el juny de 2005 un seminari internacional, amb el tema que d\u00f3na t\u00edtol al llibre, organitzat per FLACSO\/Argentina i la Fundaci\u00f3 OSDE. El resultat d’aquest seminari s\u00f3n els dinou treballs inclosos en aquest llibre agrupats en tres ep\u00edgrafs: Pol\u00edticas, subjetividad y cultura de la imagen<\/g>, Reflexiones sobre pedagog\u00edas de la imagen e im\u00e1genes de la pedagog\u00eda<\/g> i Experiencias en la educaci\u00f3n de la mirada<\/g>. En les seves p\u00e0gines es podran trobar estudis sobre les representacions i l’imaginari social, la cultura visual, el cinema i la inf\u00e0ncia o el cinema i les imatges en el medi escolar, l’\u00fas del v\u00eddeo etnogr\u00e0fic en educaci\u00f3 i de la fotografia en la investigaci\u00f3 educativa, o la producci\u00f3 audiovisual i la formaci\u00f3 docent entre altres dels molts aspectes que suggereix un tema, el de la mirada, al qual els autors consideren tant un acte de coneixement com un acte pol\u00edtic<\/em>. <\/p>\n

FedIcaria<\/p>\n","protected":false},"featured_media":0,"template":"","categories":[],"class_list":["post-5183","noticia","type-noticia","status-publish","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia\/5183","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia"}],"about":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticia"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5183"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5183"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}