{"id":5163,"date":"2007-09-28T00:00:00","date_gmt":"2007-09-28T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/lafundicio.net\/noticia\/la-educacion-es-tendencia\/"},"modified":"2007-09-28T00:00:00","modified_gmt":"2007-09-28T00:00:00","slug":"la-educacion-es-tendencia","status":"publish","type":"noticia","link":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/noticia\/la-educacion-es-tendencia\/","title":{"rendered":"L’educaci\u00f3, \u00e9s tend\u00e8ncia?"},"content":{"rendered":"

<\/a>
\n<\/strong><\/span><\/p>\n


\n Jovan \u0106irilov<\/strong>
\n<\/span>, director art\u00edstic de la 41a edici\u00f3 del festival Bitef, juntament amb Francisco, mostrant el cat\u00e0leg de la 40a edici\u00f3 (no el de la 41a edici\u00f3)<\/span>
\n<\/span><\/p>\n

Potser el t\u00edtol d’aquesta entrada escandalitzar\u00e0 alg\u00fa, tot i que no sigui aquesta la nostra intenci\u00f3; pot ser que alg\u00fa exclami: com es pot frivolitzar sobre una q\u00fcesti\u00f3 ‘tan seriosa’ com l’educaci\u00f3! Crec que \u00e9s ben sabuda la capacitat de l’art per fagocitar successivament altres \u00e0rees de l’activitat humana, assimilant les seves metodologies i objectes d’estudi com un vampir epistemol\u00f2gic. Una de les conseq\u00fc\u00e8ncies negatives m\u00e9s greus que sol derivar-se d’aquest h\u00e0bit alimentari \u00e9s l’estetitzaci\u00f3 i desactivaci\u00f3 del potencial cr\u00edtic, resistent o transformador de qualsevol que sigui el camp sobre el qual est\u00e9n les seves xarxes l’art. El cas \u00e9s que semblaria haver-li arribat el torn a l’educaci\u00f3. Podr\u00edem assenyalar dos esdeveniments clau en aquest auge de l’educaci\u00f3 en el camp art\u00edstic -de forma bastant aleat\u00f2ria, com gaireb\u00e9 sempre que es fa aquest tipus d”historitzaci\u00f3’-: un seria la ‘<\/span>
\n Cimera d’iniciatives educatives no-alineades<\/a>
\n<\/span>‘ celebrada a finals de maig passat a Berl\u00edn, i l’altre l’atenci\u00f3 prestada per <\/span>
\n Documenta 12<\/strong>
\n<\/span> a l’educaci\u00f3 a trav\u00e9s del seu projecte editorial <\/span>
\n Documenta 12 Magazines<\/strong>
\n<\/span> del qual ja hem parlat bastant extensament. El simposi <\/span>
\n
\n Goat Tracks of Self-education<\/em>
\n <\/strong>
\n<\/span>, organitzat en el marc del festival teatral <\/span>
\n Bitef 07<\/a>
\n<\/span> pel col\u00b7lectiu <\/span>
\n TkH<\/a>
\n<\/span> els passats 21 i 22 de setembre a Belgrad, es pot entendre com una continuaci\u00f3 d’aquest treball de visibilitzaci\u00f3 i reconeixement de l’educaci\u00f3 que s’est\u00e0 produint en ‘el m\u00f3n de l’art’; aquest treball pol\u00edtic en ess\u00e8ncia, t\u00e9 altres capes, potser m\u00e9s \u00fatils, en les quals es problematitza i es proposen nous rols per a l’educaci\u00f3 en les societats contempor\u00e0nies.
\n<\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Fa uns mesos treballava jo en un text que hauria volgut titular ‘<\/span>
\n Per qu\u00e8 l’educaci\u00f3 no \u00e9s <\/em>
\n<\/span>cool<\/span>
\n ?<\/em>
\n<\/span>‘ en el qual reflexionava sobre la total abs\u00e8ncia d’educadors a la llista de personatges que ocupen les p\u00e0gines de les revistes de tend\u00e8ncies, en les quals abunden artistes (pop o no), comiss\u00e0ries, dissenyadores, dj’s… A tot aix\u00f2, si alg\u00fa dubta que l’educaci\u00f3 no sigui <\/span>
\n cool<\/em>
\n<\/span> proposo, a manera d’exercici, que compari els avatars dels membres de <\/span>
\n myspace<\/a>
\n<\/span> i <\/span>
\n eduspaces<\/a>
\n<\/span>… La pregunta entronca directament amb la que dona t\u00edtol a aquesta entrada, i en ambd\u00f3s casos qui interroga ho fa sense un prejudici moral sobre quina hauria de ser la resposta. El que resulta interessant \u00e9s veure com algunes pr\u00e0ctiques i discursos s’integren en determinades esferes de valoraci\u00f3 i reconeixement social, econ\u00f2mic i\/o cultural i altres no, pensar sobre quines conseq\u00fc\u00e8ncies t\u00e9 la seva inclusi\u00f3 o exclusi\u00f3 i tra\u00e7ar l\u00ednies d’actuaci\u00f3 davant d’aquests processos. I aquest era un dels objectius expl\u00edcits del simposi en el qual, com anunci\u00e0vem uns dies enrere, vam participar presentant projecte3*. <\/p>\n

En veritat, des de l’organitzaci\u00f3 del simposi es llan\u00e7ava una hip\u00f2tesi: donada la preemin\u00e8ncia del coneixement en l’actual model de producci\u00f3 postfordista no \u00e9s d’estranyar que les mirades es tornin cap a l’educaci\u00f3; d’una banda els artistes, com a productors de coneixement, buscarien noves formes de legitimaci\u00f3 dins de la l\u00f2gica mercantil, els mass media i internet, per\u00f2 d’altra banda disposarien, des de les avantguardes, d’una llarga experi\u00e8ncia en la gesti\u00f3 de la pr\u00f2pia formaci\u00f3 al marge de les institucions educatives. No obstant aix\u00f2, si entenem, seguint les idees de Paolo Virno -un autor que va ser bastant citat, no sempre de forma ‘encertada’- que les ind\u00fastries culturals constitueixen per al capitalisme cognitiu un camp de proves en el qual assajar noves formes d’organitzar la producci\u00f3, el treball, el desig i, en general, la vida, no sembla descabellat pensar que ja des d’ara els artistes siguin els m\u00e9s adequats per oferir al capital nous models educatius que substitueixin el d’unes institucions (escola, acad\u00e8mia…) desfasades i pr\u00e0cticament inservibles als seus interessos. En aquest sentit va ser interessant la presentaci\u00f3 de <\/span>
\n Milena Dragi\u0107evi\u0107-\u0160e\u0161i\u0107<\/strong>
\n<\/span>, responsable de pol\u00edtiques de cooperaci\u00f3 cultural europea del govern serbi, qui en un detallad\u00edssim estudi estad\u00edstic va desglossar les maneres d’aprenentatge no convencional utilitzades pels estudiants universitaris que transiten l”espai educatiu europeu’, \u00e9s a dir, que el poder est\u00e0 sobre la nostra pista… m\u00e9s o menys.<\/p>\n

<\/span>
\n Vladimir Jeri\u0107 Vlidi<\/strong>
\n<\/span> de <\/span>
\n slobodnakultura.org<\/a>
\n<\/span> -que venia a parlar del projecte <\/span>
\n One Laptop Per Child<\/a>
\n<\/span> (OLPC), del qual nom\u00e9s va dir que li semblava “molt b\u00e9” (!?)- va dibuixar d’una forma bastant dram\u00e0tica alhora que ajustada a la realitat, la manera en qu\u00e8, en diluir-se els l\u00edmits entre el temps de treball i el d’oci, el sistema capitalista havia posat a produir a temps complet fins a l’\u00faltima capacitat humana. Davant d’aquesta situaci\u00f3 Vladimir Jeri\u0107 Vlidi advocava per la ‘contemplaci\u00f3’ com a possible soluci\u00f3, una sortida que se’ns antulla massa… aristocr\u00e0tica. <\/span>
\n Bojana Cveji\u0107<\/strong>
\n<\/span>, membre tamb\u00e9, entre altres, del col\u00b7lectiu TkH, juntament amb <\/span>
\n Ana Vujanovi\u0107<\/strong>
\n<\/span> i <\/span>
\n Mi\u0161co \u0160uvakovi\u0107<\/a>
\n<\/span> (editors aquests dos \u00faltims del simposi) tampoc va veure molt clara l’alternativa contemplativa i va apostar per l’exercici d’algun tipus de ‘pragmatisme especulatiu’. Sens dubte, la relaci\u00f3 dels diferents projectes i concepcions te\u00f2riques amb ‘les institucions’ va ser un dels temes que va apar\u00e8ixer repetidament durant el simposi i sembla haver-hi una opini\u00f3 generalitzada en certs sectors al respecte: no podem abandonar la instituci\u00f3 perqu\u00e8, dit en termes foucaultians, estem travessats per la instituci\u00f3 que, al seu torn ens constitueix. Ara, com negocia cadasc\u00fa aix\u00f2 \u00e9s un tema que dona molt de si… En aquest sentit, Mi\u0161co \u0160uvakovi\u0107, professor d’est\u00e8tica i teoria de l’art a la Facultat de M\u00fasica de Belgrad, proposava establir vies i mecanismes de col\u00b7laboraci\u00f3 entre col\u00b7lectius i entitats ‘independents’, i la pr\u00f2pia Universitat, com una possible estrat\u00e8gia per superar els ‘models imitatius’ i les relacions jer\u00e0rquiques que encara imperen en aquesta instituci\u00f3, almenys a la facultat d’Arts Visuals (que aqu\u00ed s’anomena encara de les Belles Arts).
\n<\/span><\/p>\n

Des de l’organitzaci\u00f3 del simposi s’apel\u00b7lava a la capacitat cr\u00edtica de l’art per subvertir els processos de cooptaci\u00f3 relacionats amb l’educaci\u00f3. En aquest sentit, a excepci\u00f3 de la nostra pr\u00f2pia presentaci\u00f3, tots els projectes pr\u00e0ctics presentats -les sessions es van dividir en exposicions te\u00f2riques al mat\u00ed i presentacions d’experi\u00e8ncies pr\u00e0ctiques a la tarda (!)- partien de la voluntat expressa dels participants en els respectius projectes d’aprendre, creant per a aix\u00f2 estructures horitzontals que els permetin produir coneixement i fer-lo circular sense les restriccions i duanes que imposa la burocr\u00e0cia acad\u00e8mica: <\/span>PAF<\/a><\/span> (PerformingArtsForum), Nomad Dance Academy (programa educatiu encara en ciernes de la <\/span>Balkan Dance Network<\/a><\/span>, -l’adjectiu ‘Balkan’ va aixecar butllofes entre els locals a prop\u00f2sit de les identitats nacionals-) <\/span><illegal_cinema><\/a><\/span> o el <\/span>s-o-s project<\/a><\/span> del qual ja hem parlat amb una mica de detall en <\/span>aquesta entrada<\/a><\/span> anterior.<\/p>\n

Per\u00f2, com deia, si alguna cosa diferenciava a <\/span>
\n projecte3*<\/a>
\n<\/span> de la resta de propostes \u00e9s que parteix d’un col\u00b7lectiu (concretament <\/span>
\n La<\/strong>
\n<\/span>
\n
\n Fundici\u00f3<\/em>
\n <\/strong>
\n<\/span>, una Societat Cooperativa) que proposa a una instituci\u00f3 p\u00fablica (l’institut <\/span>
\n Joanot Martorell<\/strong>
\n<\/span>) emprendre un proc\u00e9s de treball que, d’alguna manera, en major o menor mesura, modificar\u00e0 les maneres de producci\u00f3 d’aquesta instituci\u00f3, en aquest cas les maneres en qu\u00e8 ‘es produeix’ educaci\u00f3. Aquesta transformaci\u00f3 de la instituci\u00f3 passa, en l\u00ednia amb el que s’ha dit m\u00e9s amunt, per habilitar espais per a l’emancipaci\u00f3 dels individus que ‘encarnen’ la pr\u00f2pia instituci\u00f3 (i aix\u00f2 en el cas de projecte3* es dona de forma potser massa literal…). Existeix, per descomptat, un problema amb el terme ‘emancipaci\u00f3’ perqu\u00e8 sustenta la il\u00b7lusi\u00f3 d’un ‘afora’, d’un espai aut\u00f2nom; a m\u00e9s, aquesta voluntat ‘emancipadora’ ens situaria a nosaltres com a “educadors” en una posici\u00f3 insostenible, massa propera al mestre il\u00b7lustrat, l’educador de veritat, qui sostreu l’alumne de la seva ignor\u00e0ncia per apropar-lo als dominis de la saviesa. No obstant aix\u00f2 pensem que \u00e9s necessari resignificar la paraula o trobar-ne una que la substitueixi satisfact\u00f2riament, per designar aquelles iniciatives que intenten canviar determinades relacions de poder que es tradueixen en infinitat de fen\u00f2mens socials, culturals i econ\u00f2mics. <\/p>\n

El simposi va tenir lloc a <\/span>Magazine MKM<\/strong><\/span>, un nou centre dedicat a la producci\u00f3 i investigaci\u00f3 cultural a Belgrad, habilitat per l’ajuntament de la ciutat, en el qual s’ubicaran diversos col\u00b7lectius independents. El p\u00fablic assistent va ser m\u00e9s aviat esc\u00e0s, tot i que aix\u00f2 no semblava importar a l’organitzaci\u00f3 del simposi. Podeu veure algunes fotos a <\/span>
\n la nostra p\u00e0gina del flickr<\/a>
\n<\/span>.
\n<\/span><\/p>\n","protected":false},"featured_media":0,"template":"","categories":[],"class_list":["post-5163","noticia","type-noticia","status-publish","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia\/5163","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia"}],"about":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticia"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5163"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5163"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}