{"id":5155,"date":"2012-12-26T00:00:00","date_gmt":"2012-12-26T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/lafundicio.net\/noticia\/lmdm-las-mujeres-de-millones\/"},"modified":"2012-12-26T00:00:00","modified_gmt":"2012-12-26T00:00:00","slug":"lmdm-las-mujeres-de-millones","status":"publish","type":"noticia","link":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/noticia\/lmdm-las-mujeres-de-millones\/","title":{"rendered":"LMDM Les dones de Millones"},"content":{"rendered":"
\n

<\/embed><\/embed><\/object><\/p>\n

Maril\u00f3 Fern\u00e1ndez<\/strong>, membre de LaFundici\u00f3, va comen\u00e7ar a Bellvitge <\/strong>(L’Hospitalet<\/strong>) fa 12 anys a donar classes de pintura a un grup de ve\u00efns i ve\u00efnes del barri.<\/p>\n


\n Les Dones de Millones<\/em>
\n<\/strong> \u00e9s una publicaci\u00f3 que articula un proc\u00e9s de reflexi\u00f3 i que s’ensambla amb l’audiovisual produ\u00eft juntament amb Mar\u00eda Garc\u00eda<\/strong>.<\/p>\n

Les Dones de Millones<\/em> intenta establir un lloc de trobada, di\u00e0leg i construcci\u00f3 de discurs de forma col\u00b7laborativa, sobre una pr\u00e0ctica molt comuna que \u00e9s la pintura en centres c\u00edvics, culturals o associacions de barris centrada en la c\u00f2pia com a proc\u00e9s d’aprenentatge.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abLa pres\u00e8ncia i la circulaci\u00f3 d’una representaci\u00f3 (ensenyada com el codi de la promoci\u00f3 socioecon\u00f2mica per predicadors, educadors o vulgaritzadors) no indiquen gens el que aquesta representaci\u00f3 \u00e9s per als usuaris. Cal analitzar-ne la manipulaci\u00f3 per part dels practicants que no en s\u00f3n els fabricants.\u00bb<\/em><\/p>\n

La invenci\u00f3 del quotidi\u00e0 1. Arts de fer<\/em><\/p>\n

 Michel De Certeau<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

Aquest treball intenta aprehendre d’alguna manera com s’articulen alguns dels mecanismes que es posen en joc quan es copien quadres. L’objecte del plagi que es d\u00f3na en el context de Bellvitge es podria classificar en tres grans grups: el primer englobaria els que anomenem “grans mestres de la pintura” (Van Gogh, Gauguin, Monet…) entre els quals hi ha una especial predilecci\u00f3 pels impressionistes, pre i post. El contacte amb aquests referents no ve pels canals propis del camp de l’art: museus, galeries, cat\u00e0legs… sin\u00f3 pel que Eloy Fern\u00e1ndez Porta<\/strong> descriu en el seu llibre
\n Homo Sampler<\/em>
\n<\/strong> com \u00abidentificaci\u00f3 per resson\u00e0ncia\u00bb<\/em> , \u00e9s a dir \u00abl’aprenentatge d’un referent art\u00edstic i tradicional per analogia amb un altre comercial i modern- i.e., associar <\/em>Les Quatre Estacions de Vivaldi amb l’anunci de la Mel Granja San Francisco.\u00bb<\/em> o El Dormitori de Van Gogh a Arles<\/em>, La Mona Lisa<\/em> de Da Vinci o Les dones de Tahit\u00ed<\/em> de Gauguin, amb les cortinetes televisives de La 2 durant els noranta \u00abper a una immensa minoria\u00bb (aquest era el lema de la cadena).<\/p>\n

El segon bloc seria el dels quadres que es distribueixen a trav\u00e9s de les botigues de mobles amb tot el ventall de modes i estils canviants que va marcant el mercat en aquest sector, les imatges dels almanacs tamb\u00e9 s\u00f3n motiu de plagi, paisatges buc\u00f2lics, prats amb caseta i ramat d’ovelles, cascada amb muntanya, caseta i cervatells, cavalls o gossos…<\/p>\n

Al tercer bloc entrarien els pintors contemporanis reconeguts com a \u201cfigures\u201d en aquest context. Aquest sector escapa a moltes de les l\u00f2giques que des de la teoria cultural s’apliquen per entendre per qu\u00e8 s\u00f3n valorats determinats objectes classificats com a kitsch o populars.  Podem aventurar qu\u00e8 fa que en el grup de pintores i pintors de Bellvitge es disparin les reproduccions de l’obra d’un pintor i no un altre, resulta dif\u00edcil entendre sota quins criteris uns es consoliden i els altres no.<\/p>\n

Eduardo Millones<\/strong> \u00e9s un d’aquests casos: un pintor peru\u00e0 de vuitanta anys l’obra del qual \u00e9s una mena de remake<\/em> dels treballs primerencs de Diego de Rivera<\/strong>. El “reconeixement” de Millones ha arribat a convertir un dels seus quadres en imatge de la col\u00b7lecci\u00f3
\n Art<\/em>
\n<\/strong> de Puzzles Educa<\/strong> juntament amb Klimt<\/strong>, Gauguin<\/strong> i Vel\u00e1zquez<\/strong>.<\/p>\n

Sota aquestes consideracions, hem intentat amb la revista establir algunes converses que ens ajudin a entreveure els llocs on assentar la nostra deriva. Esperem que aquest sigui el primer de moltes trobades per compartir.<\/p>\n

<\/div>\n


\n<\/em><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"featured_media":523,"template":"","categories":[],"class_list":["post-5155","noticia","type-noticia","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia\/5155","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia"}],"about":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticia"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/523"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5155"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5155"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}