{"id":5117,"date":"2007-07-02T00:00:00","date_gmt":"2007-07-02T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/lafundicio.net\/noticia\/el-trabajo-de-politicas-y-pedagogias\/"},"modified":"2007-07-02T00:00:00","modified_gmt":"2007-07-02T00:00:00","slug":"el-trabajo-de-politicas-y-pedagogias","status":"publish","type":"noticia","link":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/noticia\/el-trabajo-de-politicas-y-pedagogias\/","title":{"rendered":"El treball de pol\u00edtiques i pedagogies"},"content":{"rendered":"

Public\u00e0vem fa uns dies la incisiva entrevista<\/a> que li vam fer a Antonio Collados<\/strong> sobre la seva experi\u00e8ncia a Aulabierta<\/a> com a avan\u00e7ament del fanzine que estem preparant a prop\u00f2sit de projecte3*<\/a>. Avui us oferim un altre avan\u00e7ament amb aquest text de Javier Rodrigo<\/strong> entorn a les implicacions pol\u00edtiques de les pr\u00e0ctiques pedag\u00f2giques col\u00b7laboratives, com \u00e9s el cas de projecte3* (ho tenim tot molt ben lligat…). <\/p>\n

Ve a tomb mencionar que hi ha qui opina que les nostres ‘classes’ s\u00f3n massa ‘ideol\u00f2giques’. El cas \u00e9s que sempre hem partit de la base fonamental que cap sistema educatiu o pr\u00e0ctica pedag\u00f2gica \u00e9s neutral; de fet, les pr\u00e0ctiques educatives que es declaren ‘neutrals’ exerceixen una acci\u00f3 extremadament pol\u00edtica: la d’establir quin \u00e9s el barem que permet diferenciar i separar aquells valors que es consideren ‘neutrals’ o ‘normals’ dels que no. M\u00e9s encara, entenem que l’educaci\u00f3 \u00e9s un proc\u00e9s profundament pol\u00edtic d’una manera que treu a la superf\u00edcie l’\u00fas incorrecte, quan no malintencionat, de l’adjectiu ‘ideol\u00f2giques’… per\u00f2 no ens encallem. <\/p>\n

Javier Rodrigo assenyala en el seu text que el treball pol\u00edtic en general i en la pedagogia en particular, t\u00e9 a veure amb la manera en qu\u00e8 articulem les estructures i els discursos dins de cada instituci\u00f3, de cada identitat i cada espai i de com una pedagogia cr\u00edtica vindria a transgredir o subvertir les ‘maneres de fer’ normativitzades per a cada una d’elles. En aquest sentit podem entendre que el treball col\u00b7laboratiu est\u00e0 fortament impregnat de pol\u00edtica per com implica creuar les fronteres entre diferents identitats, institucions, usos del llenguatge, pr\u00e0ctiques culturals, etc. \u00c9s a dir, implica, en alguna mesura, una transgressi\u00f3 dels valors tinguts per ‘neutrals’ o ‘normals’ per cada un dels agents involucrats. <\/p>\n

Un dels punts m\u00e9s interessants del text de Javier i amb el qual coincidim plenament, \u00e9s aquell en qu\u00e8 argumenta com la pedagogia cr\u00edtica, entesa com a treball pol\u00edtic sota aquestes coordenades, es transforma en un proc\u00e9s continu de negociaci\u00f3 en qu\u00e8 l’objectiu ja no \u00e9s “donar veu” o “apoderar” a determinats individus o col\u00b7lectius, sin\u00f3 proporcionar mecanismes i eines mitjan\u00e7ant els quals cadasc\u00fa pugui dissenyar i distribuir la seva autonomia i amb aix\u00f2 negociar i discutir quina idea d’autonomia, de democr\u00e0cia, de poder o de capacitat de canvi (ag\u00e8ncia), tenim cadasc\u00fa en les nostres realitats<\/em>. Aquest enfocament ens sembla molt proper al de Iris Marion Young<\/a> quan defineix la just\u00edcia social no com una distribuci\u00f3 equitativa dels b\u00e9ns que un ‘t\u00e9’ (siguin materials, socials o de qualsevol tipus) sin\u00f3 com un repartiment m\u00e9s igualitari de les possibilitats de ‘fer’, inclosa la possibilitat de modificar les institucions i els discursos que encarnem, que travessem i pels quals som travessats. <\/p>\n

Per\u00f2 ser\u00e0 millor que cadasc\u00fa faci la seva lectura del text que trobareu despr\u00e9s de l’enlla\u00e7.<\/p>\n

Javier Rodrigo \u00e9s educador i investigador d’art, freenlance de l’Observatori dels P\u00fablics, i membre de les xarxes Artibarri<\/a> i Bordergames<\/a><\/p>\n


\nEl treball de pol\u00edtiques i pedagogies: articular les pr\u00e0ctiques col\u00b7laboratives<\/strong><\/span><\/p>\n

\u201cNo es torna sobre una teoria, se’n fan d’altres, n’hi ha d’altres a fer. \u00c9s curi\u00f3s que sigui un autor que passa per un pur intel\u00b7lectual, Proust qui ho hagi dit tan clarament: tracteu el meu llibre com un parell de lents dirigides cap a l’exterior, i b\u00e9, si no us serveixen agafeu-ne d’altres, trobeu vosaltres mateixos el vostre aparell que \u00e9s necess\u00e0riament un aparell de combat. La teoria no es totalitza, es multiplica i multiplica\u201d <\/em>(G. Delueze)<\/p>\n

La Pedagogia cr\u00edtica\u2026. (Treballar pol\u00edticament).
\n<\/strong>
\nSiguem directes: El treball de la pedagogia s’emmarca com una pr\u00e0ctica pol\u00edtica, que inclou tot un conjunt de regles, discursos, estructures pol\u00edtiques, i agendes on se situa l’educaci\u00f3 dins del macro global de la democr\u00e0cia. La pedagogia cr\u00edtica no redueix l’educaci\u00f3 com un camp restringit a la comunicaci\u00f3 i el treball de cara a un grup, siguin aquests estudiants o com se sol dir els famosos\u201d nens\u201d. L’educaci\u00f3 com a pr\u00e0ctica pol\u00edtica deixa de centrar-se nom\u00e9s en la mera transmissi\u00f3 de continguts, el seguiment d’un curr\u00edculum donat per endavant i la finalitzaci\u00f3\/consecuci\u00f3 d’una determinada agenda per part de l’alumnat i professorat i formalitzaci\u00f3 en un determinat material. Agenda i formats normalment imposats que (de)marquen com s’han de comportar, actuar, pensar i regular les identitats de cada agent de la comunitat escolar. No \u00e9s el que explica el professor o el que apr\u00e8n l’alumne l’important, sin\u00f3 quin tipus de ciutadans estem formant i, per tant, quines possibilitats d’acci\u00f3 pol\u00edtica col\u00b7lectiva (ag\u00e8ncia, com es diu de vegades) estem creant a les escoles. I aix\u00f2 \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de democr\u00e0cia participativa <\/p>\n

El que podem aprendre de la pedagogia cr\u00edtica \u00e9s que el camp de treball de l’educaci\u00f3 no \u00e9s tan sols la tasca de l’educador de cara a l’alumne o de cara a uns materials, \u00e9s a dir el que fan les persones entre elles i una s\u00e8rie d’elements que treballen. Tamb\u00e9 la tasca educativa \u00e9s pol\u00edtica en aquesta dimensi\u00f3, ja que es treballa de cara als imaginaris i discursos dels alumnes, el tipus d’elements que intervinguin en el camp educatiu, i com tractem i treballem amb els altres. Aquest fet \u00e9s fonamental. El treball pol\u00edtic per tant no es constitueix en treballar uns temes, continguts o materials com a \u201cpotencials\u201d pol\u00edtics (ja siguin aquests la multiculturalitat, o temes de ciutadania, la denominada cultural visual, o gravar v\u00eddeos al carrer amb joves, etc.). M\u00e9s aviat considero que el treball pol\u00edtic \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de com articulem dins de cada instituci\u00f3 les estructures i discursos que s’estableixen, i com apuntem a subvertir-los. El treball pol\u00edtic, i m\u00e9s en pedagogia, \u00e9s una gesti\u00f3 del m\u00e8tode, de com treballem les relacions de poder, i com les intentem subvertir dins de cada identitat, de cada instituci\u00f3, i de cada espai, tot aix\u00f2 al mateix temps, de forma relacional. <\/p>\n

Un treball que s’articula pol\u00edticament \u00e9s aquell que treballa una triple dimensi\u00f3 interrelacionada -i que moltes vegades fins i tot desdibuixa aquestes mateixes dimensions- . Aquestes dimensions serien, primer, la personal i interpersonal, \u00e9s a dir el treball amb la gent amb les seves identitats i els seus processos de construcci\u00f3 de subjectivitat; segon, la discursiva i la posicional, diguem on se situen i des d’on parlen les persones i tercer, el pas m\u00e9s complicat al meu entendre, la dimensi\u00f3 articuladora o d’autonomia. <\/p>\n

La q\u00fcesti\u00f3 pol\u00edtica amb aquest tercer punt ja no \u00e9s nom\u00e9s de seguir \u201cel m\u00e8tode\u201d, sin\u00f3 de construir la nostra pr\u00f2pia caixa d’eines, els nostres propis m\u00e8todes i teories, contextuals, per\u00f2 oberts a la seva apropiaci\u00f3. Donem una caixa d’eines, i que cadasc\u00fa construeixi el seu m\u00e8tode o la seva teoria, la seva forma d’intervenir, per contra, donem una recepta, i esperem que sempre els altres depenguin de nosaltres. Aix\u00f2 \u00e9s el que jo vaig aprendre de Deleuze i Guattari, a trav\u00e9s dels m\u00e8todes d’altres, per cert. Aquest punt pot ser clau en el treball pol\u00edtic \u2013pedag\u00f2gic. <\/p>\n

Les pr\u00e0ctiques col\u00b7laboratives en la seva articulaci\u00f3\u2026 (Educar pol\u00edticament).
\n<\/strong>
\nCom a pr\u00e0ctiques col\u00b7laboratives podr\u00edem definir tota aquella pr\u00e0ctica cultural on en un mateix camp entren a treballar conjuntament, artistes, diversos col\u00b7lectius, estudiants, educadors, treballadors culturals o artistes (moltes vegades aquestes etiquetes es desdibuixen). Com en cada context i cas, la multitud d’agendes i discursos es densifiquen en un lloc i temps determinats, amb objectius molt diferents i fins i tot contraris, el que provoca situacions incontrolades, efectes col\u00b7laterals, i dimensions pol\u00edtiques que s’obren en molts escenaris. Per poder construir un trabo pol\u00edtic en aquestes practiques col\u00b7laboratives penso que \u00e9s necessari poder situar-los respecte a l’articulaci\u00f3 dels projectes: \u00e9s a dir en com poder afectes m\u00faltiples dimensions de treball a llarg termini, a diferents agents, i com transformar-nos dins d’aquestes practiques amb noves coalicions. I aix\u00f2 es produeix en les situacions en qu\u00e8 es creen aquestes caixes d’eines. \u2026<\/p>\n

En aquest punt \u00e9s necessari assenyalar quin \u00e9s l’objectiu m\u00faltiple d’aquesta caixa d’eines que suposa el treball col\u00b7laboratiu: transgredir i modificar les pr\u00f2pies identitats, discursos i les pol\u00edtiques impl\u00edcites al nostre treball a trav\u00e9s de les pr\u00e0ctiques culturals. No \u00e9s tenir un \u00fanic objectiu, sin\u00f3 m\u00faltiples, ser una m\u00e0quina de guerra, que obre fronts d’actuaci\u00f3, aquest \u00e9s el punt d’arrencada en una pedagogia cultural. Hem de recordar que col\u00b7laborar \u00e9s negociar, el que implica posicionar-se i acceptar el canvi. Per aix\u00f2 les practiques col\u00b7laboratives comporten sempre una pedagogia transfronterera, una que implica treballar des de i amb les diverses fronteres i cultures (simb\u00f2liques, f\u00edsiques, professionals, de discurs, identit\u00e0ries, de g\u00e8nere, etc.) i, sobretot, amb la cultura de col\u00b7laboraci\u00f3 que portem amb nosaltres. El treball pol\u00edtic de la col\u00b7laboraci\u00f3 llavors rau en com ens articulem i canviem els nostres posicionaments, com podem finalment q\u00fcestionar-nos a nosaltres mateixos, i deixar que altres ens q\u00fcestionin, com canviar d’agendes i en aquest cam\u00ed, promoure altres ag\u00e8ncies. El treball pol\u00edtic-pedag\u00f2gic no versa nom\u00e9s ja sobre el tipus de ciutad\u00e0 i democr\u00e0cia que volem, sin\u00f3 sobre les negociacions m\u00faltiples de quins tipus de mecanisme pol\u00edtic- pedag\u00f2gics que pot portar aix\u00f2 a terme. <\/p>\n

Aqu\u00ed per tant la tasca de la pedagogia com a eina pol\u00edtica es pot identificar amb la constant negociaci\u00f3 de les tres dimensions abans citades, i sobretot en com podem construir espais d’autonomia contagiosa o relacional: educar no nom\u00e9s \u00e9s donar autonomia, sin\u00f3 proveir espais col\u00b7lectius d’autonomia, de tal manera que cada persona pugui crear en el futur aquesta autonomia amb altres. Educar no \u00e9s “donar veu” o “apoderar”, sin\u00f3 proveir mecanismes on cadasc\u00fa dissenyi i distribueixi la seva autonomia, i amb aix\u00f2 negociar i discutir quina idea d’autonomia, de democr\u00e0cia, de poder , o de capacitat de canvi (ag\u00e8ncia), tenim cadasc\u00fa en les nostres realitats(educadors, estudiants, fam\u00edlies, i com no, els mateixos investigadors\/pedagogs). <\/p>\n

Aquesta perspectiva suposa replantejar-nos l’\u00faltima de les transgressions possibles: fer que aquesta negociaci\u00f3 sigui dispersada, que sigui disseminada un n\u00famero infinit de vegades, que pugui ser parasitzada, relacionada, reapropiada\u2026que es multipliqui, vaja. Per aix\u00f2 l’aplicaci\u00f3 de la pedagogia cr\u00edtica en una pr\u00e0ctica col\u00b7laborativa se centra en produir els mecanisme per transgredir i distribuir la cultura amb l’objectiu que aquests mecanismes deixin circular altres cultures, i amb aix\u00f2 altres formes de viure, imaginar, pensar, i -per qu\u00e8 no- canviar o transgredir la nostra societat. L’escola \u00e9s una escola p\u00fablica alternativa, un mecanisme per a la democr\u00e0cia directa i participativa, amb les seves regulacions i les seves formes de resist\u00e8ncia, i \u00e9s en les seves fronteres mateixes on comen\u00e7a aquest treball articulador, no fora d’elles, sin\u00f3 dins de, des de les seves mateixes relacions de poder. <\/p>\n

En el cas d’aquest text la transgressi\u00f3 no existeix per la seva voluntat pol\u00edtica, els seus continguts aqu\u00ed escrits per part meva com \u201cun gran educador cr\u00edtic\u201d, tampoc per la meva vinculaci\u00f3 personal i pol\u00edtica amb el camp i el treball de les persones que coordinen aquestes l\u00ednies, sin\u00f3 sobretot per com sigui distribu\u00eft, rearticulat i reapropiat per altres persones.
\n\u00c9s en el seu \u00fas, en la seva traducci\u00f3 al nivell pr\u00e0ctic i el que li serveix a cadasc\u00fa on estaria la seva veritat funcionalitat pol\u00edtica- per aix\u00f2 aquest text hauria de ser acompanyat de discussions, de m\u00e9s tallers, o de feedback- (aqu\u00ed la limitaci\u00f3 i les possibilitat del text com a pr\u00e0ctica col\u00b7laborativa en la seva circulaci\u00f3 com a fanzine i text d’acc\u00e9s gratu\u00eft).<\/p>\n

En el cas de projectes col\u00b7laboratius en escoles, les dimensions de la col\u00b7laboraci\u00f3 i la capacitat de treball comporten una m\u00faltiple dimensi\u00f3 que acompanya el dia a dia dels escolars, dels educadors, de les fam\u00edlies, del claustre escolar i les estructures pol\u00edtiques del centre educatiu, i del grup d’arquitectes, artistes o treballadors culturals amb el qual han treballat. El risc i les conseq\u00fc\u00e8ncies s\u00f3n directament proporcionals, perqu\u00e8 el treball pol\u00edtic se centra en investigar i transgredir les fronteres dels espais discursius dins del sistema escola (o sigui les lleis, imaginaris i normes que conformen aquesta instituci\u00f3). L’interessant per a mi \u00e9s si aquest treball s’ha pogut articular a trav\u00e9s de les persones, les seves posicions, i , sobretot, com finalment es q\u00fcestiona, com tot treball de pedagogia cr\u00edtica, la mateixa concepci\u00f3 del mateix centre educatiu .Aix\u00f2 \u00e9s com treballa articulant-se dins d’un sistema amb els conceptes de col\u00b7laboraci\u00f3 i cultura que es treballaven en el dia a dia d’una aula qualsevol. Aqu\u00ed l’articulaci\u00f3 es posaria en moviment, conscient o inconscientment, i el fet de poder re-articular-se comporta la seva multiplicaci\u00f3.<\/p>\n

Aquesta pedagogia col\u00b7lectiva suposa un nou concepte d’acci\u00f3 pol\u00edtica, ja que obre m\u00faltiples fronts d’actuaci\u00f3 en la mateixa col\u00b7laboraci\u00f3. Aquest \u00e9s el risc de l’articulaci\u00f3 en pr\u00e0ctiques col\u00b7laboratives: col\u00b7laborar suposa treballar amb les difer\u00e8ncies, treballar a partir de petits intersticis on aquesta resist\u00e8ncia aflora com una intervenci\u00f3 dins de casa sistema. \u00c9s llavors quan la col\u00b7laboraci\u00f3 emergeix com a espai de transgressi\u00f3, com a mecanisme d’intervencions cr\u00edtiques, m\u00e9s que com a mer mirall celebratori de la instituci\u00f3. Aquest \u00e9s el repte d’una articulaci\u00f3, proveir de noves formes de re-pensar i de re-actuar dins dels sistemes, i usar la intervenci\u00f3 cultural (ja sigui representativa, o f\u00edsica, simb\u00f2lica o material), com aquest motor de canvi per seguir transgredint o reprenent la introducci\u00f3 d’aquest text, per multiplicar-se.\n<\/p>\n

Javier Rodrigo
\n<\/strong><\/p>\n

\"Creative<\/a>
\n<\/a>
\nAquesta obra est\u00e0 sota una
\nllic\u00e8ncia de Creative Commons<\/a>.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":435,"template":"","categories":[],"class_list":["post-5117","noticia","type-noticia","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia\/5117","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia"}],"about":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticia"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/435"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5117"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5117"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}