Jornades DELTA 2022 (ECOLOGIA—CULTURA—ECONOMIA) | 9 i 10 juny 2022


[CAT]

En castellano abajo

DELTA (ECOLOGIA — CULTURA — ECONOMIA)

Cultures i economies rururbanes per la transició ecosocial

9 i 10 de juny de 2022

Lloc: 

Espai Pomezia (c. Pins, 10, l’Hospitalet. <M> L1 La Florida)

Les Cabasses (camí Ferran Puig s/n, Sant Boi https://goo.gl/maps/KJkehbhj7zQC9Dqg7)

Inscripción: hola@lafundicio.net

 

PROGRAMA:

DIJOUS 9 JUNY — ESPAI POMEZIA

18 a 20.30 h

CULTURA, ECONOMIA I ECOLOGIA AL MEDI RURAL

XERRADA I DEBAT AMB:

Luis Martínez: Músic, artista i educador. Produeix, realitza i col·labora en projectes artístics i educatius en què aborda allò sonor des d’una visió expandida i transdisciplinar, cobrant especial importància els processos creatius col·laboratius. Actualment és responsable de l’àrea de so i escolta a la Fundación Cerezales Antonino y Cinia.

La Fundación Cerezales Antonino y Cinia és una institució de caràcter privat, situada a Cerezales del Condado (León), orientada al desenvolupament del territori i a la transferència de coneixement a la societat mitjançant dues vies d’acció: la producció cultural i l’etnoeducació. Aquestes vies d’acció s’articulen al voltant de l’art, els registres del present, la música, el medi ambient, la sociologia i l’economia, entre altres disciplines transversals.

IG: @antoninoycinia

TW: @antoninoycinia

María Montesino: Llicenciada en Sociologia per la Universitat del País Basc on actualment es troba fent la seva tesi doctoral sobre noves ruralitats, cultura i sobirania alimentària. Forma part de La Ortiga Colectiva on codirigeix la revista d’art, literatura i pensament La Ortiga. Desenvolupa la seva activitat al medi rural des de l’any 2005 coordinant tallers itinerants sobre antropologia, feminismes i agroecologia, així com edicions i trobades. Col·labora amb diverses institucions culturals als àmbits de la formació en ciències socials, la cultura i l’agroecologia. És productora agroecològica a Dehesa La Lejuca, una ramaderia d’alta muntanya a la vall de Campoo a Cantàbria. 

IG: @maria_montesino_ 

TW: @mar_montesino

TW: @ortigacolectiva

  

DIVENDRES 10 JUNY

11 a 14 h — LES CABASSES

*Sortida en grup a las 10 h en bicicleta des de Prado 11 – Espai LaFundició (c. Prat, 11, Bellvitge, l’Hospitalet) a las 10 h

VISITA

A la finca de Les Cabasses (Parc Agrari del Baix Llobregat) amb Jonas Abreu (L’Hort de l’Eriçó).

TALLER “El HURMIENTO: PAS 1. FANG MARE” AMB

Julieta Dentone:Artista i ceramista argentina. Combina el seu treball amb la docència, l’investigació en projectes d’educació artística i l’ensenyament de l’ofici. El seu treball es centra en la investigació, experimentació i creació a partir de la recuperació i reinterpretació de les tècniques i maneres de fer tradicionals.
Aquest serà el primer pas per, en successius tallers, fer un recipient ceràmic per contenir hurmiento. Fins a l’aparició dels forns industrials, a moltes zones rurals era habitual pastar el pa a les cases i coure’l a forns comunals. El hurmiento era la massa fermentada del dia anterior (el que avui coneixem com a massa mare) que passava de casa a casa en un recipient de fang. Continent i contingut eren coneguts com el hurmiento a diferents comarques de Castella-Lleó. Aquest sistema podria ser un exemple de pràctica cultural i gestió comunal dels recursos per satisfer una necessitat: el pa.
A partir de l’exploració de l’entorn més pròxim, el Delta del Llobregat, i en diàleg amb les possibilitats que aquest paisatge ens ofereix, aprendrem els primers passos per a identificar, obtenir, i preparar el fang mare per a la nostra futura peça ceràmica. 

IG: @julieta.dentone.ceramics

TW: @ju_dentone

DINAR

Pizzes cuites al forn de fang de Les Cabasses.

Amb dinar: 6 €

18 a 20 h — ESPAI POMEZIA

ECONOMIES COMUNITÀRIES PER SOSTENIR LA VIDA

TAULA RODONA AMB

Pastora Filigrana: Pastora Filigrana: És advocada especialista en Dret laboral i sindical i en Dret d’estrangeria. Forma part del Sindicato Andaluz de Trabajadores y Trabajadoras (SAT) i també de la Red Antidiscriminatoria Gitana (RAG). Ha escrit El pueblo gitano contra el sistema-mundo. Reflexiones desde una militancia feminista y anticapitalista (Akal, 2020), on reflexiona sobre les alternatives al sistema capitalista partint de les aportacions del poble gitano, del feminisme i del sindicalisme.

Amb la participació de la associació gitana de l’Hospitalet Lacho Baji Cali, CoopHalal i ACAF (Associació de Comunitats Autofinançades).

Organitzada en col·laboració amb la comunalitat urbana La Florida s’aveïna i La Col·lectiva Ateneu Cooperatiu de l’Hospitalet. 

TW: @PastoriFiligran, @Lachobajicali1, @HalalCoop, @Laflori_saveina, @La_Collectiva

IG: @pastorifiligrana, @lachobajicali, @coophalal, @lafloridasaveina, @la_collectiva

 

PRESENTACIÓ:

Les jornades DELTA tenen per objectiu imaginar pràctiques, relacions i processos culturals i metabòlics que contribueixin a construir sociecosistemes per a la cura i el sosteniment de la vida (humana i extrahumana) a l’àrea agropolitana del delta del Llobregat.

Als anys del desarrollismo, una ingent quantitat de població rural i camperola es va desplaçar als grans nuclis urbans per treballar a la indústria. A causa d’aquest èxode, municipis de la perifèria de Barcelona com l’Hospitalet van experimentar un creixement sense precedents. Aquest creixement va ser possible, en bona mesura, gràcies a la urbanització de grans extensions de terrenys agrícoles propers o directament situats a l’àrea deltaica del Llobregat.

Aquests nous habitants es van incorporar massivament al sector industrial i a l’esfera del consum associats als valors de modernitat i desenvolupament. Per això va ser necessari proletaritzar primer tota aquesta massa de població, i classemitjanitzar-la després per tal d’alimentar els cicles de l’acumulació capitalista. Aquests processos d‟assimilació es van fonamentar en la promoció del model patriarcal de família nuclear o l’estigmatització de la cultura i les formes de vida rurals, entre altres coses. No obstant això, atès que els processos d’aculturació mai no són perfectament complets, encara avui perduren a les perifèries urbanes formes de relació i pràctiques culturals que remeten a l’origen rural d’una part significativa dels seus habitants. Dècades més tard, aquest corrent entroncaria amb els fluxos migratoris globals del camp a les ciutats imposats per la completa mundialització neoliberal de l’economia, en què s’inclou, particularment, la producció d’aliments.

D’altra banda, a mesura que Barcelona i la seva àrea metropolitana s’incorporaven progressivament als fluxos econòmics i les cadenes globals de mercaderies —i a les cadenes internacionals de cures, cal destacar-ho—, es van realitzar els arranjaments espacials que aquests requerien, com ara les ampliacions del port i l’aeroport o la construcció de vies ràpides i de centres logístics. La progressiva ampliació del port de Barcelona és paradigmàtica: després d’engolir les platges de llevant del delta i les zones agrícoles de Sants i l’Hospitalet, va exigir desviar cap al sud la desembocadura del riu Llobregat, encarrilant-lo amb murs de formigó. L’impacte d’aquestes actuacions sobre els sociecosistemes del delta és incommensurable.

Tots aquests processos són simultàniament d’ordre econòmic, cultural i ecològic, ja que les pràctiques culturals i els intercanvis econòmics no es donen sobre el rerefons d’una naturalesa preexistent i inerme sinó a través seu, entreteixint-se amb la trama de la vida.

En aquesta segona edició, les jornades segueixen estant estretament vinculades a la posada en marxa de Les Cabasses, una finca de dues hectàrees situada al Parc Agrari del Baix Llobregat dedicada, d’una banda, a la producció agroecològica i de l’altra, de forma interrelacionada, a la producció simbòlica i de sabers rururbans. Així volem situar els debats i el pensament generat durant les jornades en el context específic del delta del Llobregat, un territori característicament agropolità.

En última instància, les jornades volen ser també un instrument per sumar als moviments de defensa del territori, que serveixi per construir noves aliances i incorporar el paper de la cultura tant a la seva comprensió com a la construcció d’alternatives socials i ambientals.

Inscripció enviant un correu a: hola@lafundicio.net

Organitza: LaFundició i associació Keras Buti

—————————————

[CAST]

DELTA (ECOLOGÍA — CULTURA — ECONOMÍA)

Culturas y economías rururbanas para la transición ecosocial

9 y 10 de junio de 2022

 

Lugar: 

Espai Pomezia (Pins, 10, l’Hospitalet. <M> L1 La Florida) 

Les Cabasses (Ferran Puig s/n, Sant Boi https://goo.gl/maps/KJkehbhj7zQC9Dqg7)

 

Inscripción: hola@lafundicio.net

 

PROGRAMA:

JUEVES 9 JUNIO — ESPAI POMEZIA

18 a 20.30 h

 

CULTURA, ECONOMÍA Y ECOLOGÍA EN EL MEDIO RURAL

CHARLA Y DEBATE CON

Luis Martínez: Músico, artista y educador. Produce, realiza y colabora en proyectos artísticos y educativos en los que aborda lo sonoro desde una visión expandida y transdisciplinar, cobrando especial importancia los procesos creativos colaborativos. Actualmente es responsable del área de sonido y escucha en la Fundación Cerezales Antonino y Cinia.

La Fundación Cerezales Antonino y Cinia es una institución de carácter privado, situada en Cerezales del Condado (León), orientada al desarrollo del territorio y a la transferencia de conocimiento a la sociedad mediante dos vías de acción: la producción cultural y la etnoeducación. Dichas vías de acción se articulan alrededor del arte, en sus registros del presente, la música, el medioambiente, la sociología y la economía, entre otras disciplinas transversales.

IG: @antoninoycinia

TW: @antoninoycinia

María Montesino: Licenciada en Sociología por la Universidad del País Vasco donde actualmente se encuentra realizando su tesis doctoral sobre nuevas ruralidades, cultura y soberanía alimentaria. Forma parte de La Ortiga Colectiva donde codirige la revista de arte, literatura y pensamiento La Ortiga. Desarrolla su actividad en el medio rural desde el año 2005 coordinando talleres itinerantes sobre antropología, feminismos y agroecología, así como ediciones y encuentros. Colabora con diversas instituciones culturales en los ámbitos de la formación en ciencias sociales, la cultura y la agroecología. Es productora agroecológica en Dehesa La Lejuca, una ganadería de alta montaña en el valle de Campoo en Cantabria. 

IG: @maria_montesino_ 

TW: @mar_montesino

TW: @ortigacolectiva

  

VIERNES 10 JUNIO

11 a 14 h — LES CABASSES

*Salida en grupo a las 10 h en bicicleta desde Prado 11 – Espai LaFundició (c. Prat, 11, Bellvitge, l’Hospitalet) a las 10 h

VISITA

A la finca de Les Cabasses (Parc Agrari del Baix Llobregat) con Jonas Abreu (L’Hort de l’Eriçó).

 

TALLER “El HURMIENTO: PASO 1. BARRO SITUADO” CON

Julieta Dentone:Artista y ceramista argentina. Combina su trabajo con la docencia, la investigación en proyectos de educación artística y la enseñanza del oficio. Su trabajo se centra en la investigación, experimentación y creación a partir de la recuperación y reinterpretación de las técnicas y modos de hacer tradicionales.
Este será el primer paso para, en sucesivos talleres, hacer un recipiente cerámico para contener hurmiento. Hasta la aparición de los hornos industriales, en muchas zonas rurales era habitual amasar el pan en las casas y cocerlo en hornos comunales. El hurmiento era la masa fermentada del día anterior (lo que hoy conocemos como masa madre) que pasaba de casa en casa en un recipiente de barro. Continente y contenido eran conocidos como el hurmiento en distintas comarcas de Castilla-León. Este sistema podría ser un ejemplo de práctica cultural y gestión comunal de los recursos para satisfacer una necesidad: el pan.
A partir de la exploración del entorno más cercano, el delta del Llobregat, y en diálogo con las posibilidades que este paisaje nos ofrece, aprenderemos los primeros pasos para identificar, obtener y preparar el barro madre para nuestra futura pieza cerámica.

IG: @julieta.dentone.ceramics

TW: @ju_dentone

 

COMIDA

Pizzas cocidas en el horno de barro de Les Cabasses.

Con comida: 6 €

 

18 a 20 h — ESPAI POMEZIA

ECONOMÍAS COMUNITARIAS PARA SOSTENER LA VIDA

MESA REDONDA CON

Pastora Filigrana: Es abogada especialista en Derecho laboral y sindical y en Derecho de extranjería. Forma parte del Sindicato Andaluz de Trabajadores y Trabajadoras (SAT) y también de la Red Antidiscriminatoria Gitana (RAG). Ha escrito El pueblo gitano contra el sistema-mundo. Reflexiones desde una militancia feminista y anticapitalista (Akal, 2020), donde reflexiona sobre las alternativas al sistema capitalista partiendo de las aportaciones del pueblo gitano, del feminismo y del sindicalismo.

Con la participación de la asociación gitana de l’Hospitalet Lacho Baji Cali, CoopHalal y ACAF (Asociación de Comunidades Autofinanciadas).

Organizada en colaboración con la comunalidad urbana La Florida s’aveïna y La Col·lectiva Ateneu Cooperatiu de l’Hospitalet. 

TW: @PastoriFiligran, @Lachobajicali1, @HalalCoop, @Laflori_saveina, @La_Collectiva

IG: @pastorifiligrana, @lachobajicali, @coophalal, @lafloridasaveina, @la_collectiva

 

PRESENTACIÓN:

Las jornadas DELTA tienen por objetivo imaginar prácticas, relaciones y procesos culturales y metabólicos que contribuyan a construir sociecosistemas para el cuidado y sostenimiento la vida (humana y extrahumana) en el área agropolitana del delta del Llobregat.

En los años del desarrollismo, una ingente cantidad de población rural y campesina se desplazó a los grandes núcleos urbanos para trabajar en la industria. A causa de este éxodo, municipios de la periferia de Barcelona cómo l’Hospitalet experimentaron un crecimiento sin precedentes. Dicho crecimiento fue posible, en buena medida, gracias a la urbanización de grandes extensiones de terrenos agrícolas próximos o directamente situados en el área deltaica del Llobregat.

Estos nuevos habitantes se incorporaron de manera masiva al sector industrial y a la esfera del consumo asociados a los valores de modernidad y desarrollo. Para ello fue necesario proletarizar primero a toda esta masa de población, y clasemedianizarla después a fin de alimentar los ciclos de la acumulación capitalista. Estos procesos de asimilación se fundamentaron en la promoción del modelo patriarcal de familia nuclear o la estigmatización de la cultura y las formas de vida rurales, entre otras cosas. No obstante, dado que los procesos de aculturación nunca son perfectamente completos, aún hoy perduran en las periferias urbanas formas de relación y prácticas culturales que remiten al origen rural de una parte significativa de sus habitantes. Décadas más tarde, esta corriente entroncaría con los flujos migratorios globales del campo a las ciudades impuestos por la completa mundialización neoliberal de la economía, en la que se incluye, particularmente, la producción de alimentos.

Por otro lado, a medida que Barcelona y su área metropolitana se incorporaban progresivamente a los flujos económicos y las cadenas globales de mercancías —y a las cadenas internacionales de cuidados, cabe destacarlo—, se realizaron los arreglos espaciales que estos requerían, tales como las ampliaciones del puerto y el aeropuerto o la construcción de vías rápidas y centros logísticos. La progresiva ampliación del puerto de Barcelona es paradigmática: tras engullir las playas de levante del delta y las zonas agrícolas de Sants y l’Hospitalet, exigió desviar hacia el sur la desembocadura del río Llobregat, encauzándolo con muros de hormigón. El impacto de estas actuaciones sobre los sociecosistemas del delta es inconmensurable.

Todos estos procesos son simultáneamente de orden económico, cultural y ecológico, ya que las prácticas culturales y los intercambios económicos no se dan sobre el trasfondo de una naturaleza preexistente e inerme, sino a través suyo, entretejiéndose con la trama de la vida. 

En última instancia, las jornadas quieren ser también un instrumento para sumar a los movimientos de defensa del territorio, que sirva para construir nuevas alianzas e incorporar el papel de la cultura tanto a su comprensión como a la construcción de alternativas sociales y ambientales.

 

Inscripción enviando un correo a: hola@lafundicio.net

Organiza: LaFundició y asociación Keras Buti

Leave A Comment


Licencia Creative Commons · Excepto donde se indique lo contrario, esta obra está bajo una licencia Creative Commons Reconocimiento-CompartirIgual 3.0 Unported 2022 LaFundició · RSS Feed · Acceder