Los procesos que se resisten a una visión de la ciudad adultocèntrica y aceptan a niñes y jóvenes de manera participativa generan ciudades que son más habitables, sociables y sostenibles para todos. Extendiendo nuestros imaginarios de lo que podría significar La ciudad compartida, nos encontramos con el concepto de los comunes: a medio camino entre lo ‘público’ y lo ‘privado’, pero irreductible a una u otra categoría, la idea de los comunes expresa una concepción más amplia de la propiedad.
Como afirma Silvia Federici, «los bienes comunes no son cosas, son relaciones sociales». Entendidos de este modo, detrás de los espacios de juego efímeros, los columpios y los toboganes están las conversaciones, las comidas compartidas y los vínculos comunales que los sostienen.
Open-roulotte:
Entre 2008 i 2011 des de LaFundició, en col·laboració amb CatarQsis, l’escola El Martinet, l’IES Can Mas i l’Associació de Veïns i Veïnes de Can mas es va dur a terme Open-roulotte. Es tractava d’un procés per dissenyar, construir i gestionar de manera col·lectiva una infraestructura lleugera i mòbil que facilités a aquells individus i col·lectius que ho requerissin, l’organització d’esdeveniments als espais públics del barri de Can Mas, a Ripollet. Les tasques de disseny i construcció d’aquesta infraestructura lleugera i mòbil així com el procés de formació d’un organisme ciutadà encarregat de gestionar-la, s’entrellaçaven amb un procés de recerca-acció col·laborativa sobre els usos presents i/o possibles dels espais públics.
Open-roulotte aglutinava diversos processos realitzats en col·laboració amb diversos col·lectius i grups d’acció amb qui es van explorar diferents formes de col·laboració. En el marc dels centres educatius, els processos de treball es van estructurar en diversos moments que es solapaven i es contaminaven constantment: 1. Exploració: el territori com a objecte d’estudi, lloc comú i “aula sense parets”; la deriva com a manera de procedir o tècnica. 2. Cartografiat: la cartografia com a mitjà no objectiu de representació col·lectiva del territori. La representació com a pretext i vehicle del debat sobre les qüestions que afecten al territori. 3. Diàleg: el diàleg sobre el coneixement produït i la negociació de les accions a emprendre en cada punt/moment.
De l’experiència d’Open-roulotte en van sorgir molts aprenentatges respecte de la riquesa dels processos de treball sostinguts en el temps, la importància de la conformació de mecanismes de governança dels recursos comuns i del risc de totemització dels dispositius d’arquitectura efímera. Tots aquestes aprenentatges els hem anat incorporant en forma de preguntes que ens plantegem de manera constant en tots els nostres processos de recerca i creació.
Xarxa de Suport Veïnal
La crisi sanitària, econòmica i social derivada de la pandèmia de la COVID-19 està tenint un gran impacte a l’Hospitalet. Les dificultats que han emergit amb la crisi sociosanitària s’assemblen molt a les dificultats de sempre i han afectat més als sectors de la població més empobrits, especialment a les persones que vivien de l’economia informal. El confinament ha impedit l’entrada de qualsevol mena d’ingrés diari a casa de moltes veïnes i veïns de l’Hospitalet: des de la gent que es dedica a recollir ferralla, fins a treballadores de la neteja i la llar sense contracte, passant per persones sense dret a prestació per atur o petits autònoms sense capacitat de realitzar la seva feina quotidiana.
Des de la Xarxa d’Economia Social de l’Hospitalet s’ha activat el teixit social de la ciutat format per una gran diversitat de col·lectius, entitats i individus, per posar-lo al servei del suport mutu i assegurant que malgrat l’excepcionalitat de les circumstàncies, no es perdi de vista la prioritat d’assegurar el bon viure per tothom. Així, en ple estat d’alarma hem vist com empreses de l’economia social de l’Hospitalet han reconvertit o ampliat la seva activitat per a donar resposta a l’emergència social: emprant excedents de teixit per cosir mascaretes i regalar-les a qui les necessités, enfortint, facilitant l’accés al consum d’aliments de producció agroecològica, dedicant els excedents agraris a la xarxa d’aliments, acompanyant els processos d’aprenentatge de molts nens i nenes, facilitant l’accés a connexions wifi gratuïtes, etc.
En un moment de crisi sistèmica global, hem posat en funcionament una pràctica instituent col·lectiva a partir de la qual revaloritzar els treballs de cures i del camp, posant la vida en el centre i promovent les formes cooperatives de relació. Quan als nostres barris el sosteniment de la vida és un problema en comú, la xarxa de relacions que posa en contacte a les nostres veïnes, esdevé un bé comú.
