Retomamos la propuesta del urbanista anarquista Colin Ward que hablaba de la escuela que explota y plantea proyectos pedagógicos de escuelas ‘sin paredes’, abiertas a los espacios, recursos y saberes que hay en el barrio, creando vínculos significativos entre les niñes, les jóvenes y su entorno.
Quadern de barri
Escola Diputació:
L’urbanista anarquista anglès Colin Ward parlava de The exploding school (L’escola que explota), i plantejava projectes pedagògics d’escoles ‘sense parets’, obertes als espais, recursos i sabers que hi ha al barri, creant vincles significatius entre els nens, les nenes, i els joves i el seu entorn. Partint d’aquesta premissa, des de LaFundició i en col·laboració amb l’Escola Diputacio, de Barcelona, hem plantejat l’idea de portar l’educació a altres espais i llocs del barri a fi de fomentar l’energia dels i les alumnes aprofitant del seu valuós coneixement de barri, fent de l’escola un motor de recerca i de canvi.
D’aquesta manera al llarg el curs 2019-2020 i encara enguany s’ha format una comunitat de memòria que construeix coneixement de barri des de la infància. Assumint que les geografies, els entorns físics i el pas de temps s’experimenten d’una manera diferent quan es viuen des la infància i la joventut. Així hem anat adaptant plegades les pautes de l’història i la memòria en funció d’aquesta mirada. Es tracta, en definitiva d’una mirada i d’un tipus de coneixement que generalment queda exclosa dels espais i processos que construeixen i narren la ciutat.
Tenint en compte el context actual, la proposta d’e expandir l’escola cap el barri i adaptar els nostres espais perquè acceptin nadons i joves de forma participativa adquireix una nova urgència no només en termes sanitaris a fi d’ampliar els espais físics a l’aire lliure disponibles per a l’educació sinó també cap a barris més saludables i habitables per a tothom.
Diccionari Il·lustrat Romanó:
L’escola ha estat un dels principals dispositius amb què es van dotar els estats moderns per normalitzar les seves poblacions, per produir normes i hàbits i per cribar i separar els subjectes normalitzats dels que no volien o no podien “normalitzar-se”, que es resistien a renunciar a la seva diferència. A més, la construcció de l’estat es fonamenta en el mite de la nació i requereix una normalització cultural que faci emergir un subjecte col·lectiu homogeni. Així el desenvolupament de les institucions educatives estatals corre en paral·lel als processos d’estandardització lingüística.
Pels gitanos i gitanes, com per tants altres grups socials subalternitzats, accedir a l’escola o la universitat comporta enfrontar-se a un procés d’aculturació que té en la disciplina del cos i de les maneres de parlar les seves expressions més evidents. Amb això en ment, des de LaFundició creiem que impulsar la creació d’un diccionari il·lustrat romanó-català-castellà amb alumnes (siguin o no gitanos) de l’Institut Escola Gornal és una proposta per començar a consolidar un procés de restitució i posada en valor de la cosmovisió rom, en un context on una gran part de l’alumnat és gitano.
Perquè si dir el món és, en gran mesura, construir-lo, dir-lo altrament pot contribuir-la a refer-lo de manera més justa i diversa.
Fibres vegetals:
Des de l’Escola Popular Keras Buti s’exploren les maneres en què el coneixement i la cultura poden articular-se amb formes d’economia que posin el sosteniment de la vida al centre. Fibres vegetals és una línia de recerca i creació dins el projecte d’Escola Popular Keras Buti amb la qual es volen iniciar processos per a restituir i desenvolupar col·lectivament un coneixement del medi en relació a les fibres vegetals i els sabers i les pràctiques que hi estan vinculades.
Arrel de l’aprovació d’una moció al ple de l’Ajuntament de l’Hospitalet que, per una banda, permet la recollida de margalló, vímet i altres fibres i fruits silvestres, i per l’altra, promou obrir programes específics dins les escoles que posin sobre la taula els ecosistemes vegetals de la ciutat i els seus treballs, des de l’any 2019 treballem en col·laboració amb diversos centres educatius de la ciutat com l’Escola Pau Vila i l’Institut Escola Gornal.
Es tracta de processos de recerca i creació on s’activen sabers i maneres de fer pròpies de les comunitats gitanes, portadores d’una manera d’estar al territori respectuosa amb els ecosistemes vegetals i transmissora dels oficis tradicionals de la cistelleria.