Search

L’ESCOLA QUE EXPLOTA

Tal com expliquen Julia Varela i Fernando Álvarez Uría a “Arqueología de la escuela”, la segregació de nens i nenes de la resta d’esferes de la vida, tant del treball productiu com de les cures, es produeix amb la implementació i el desenvolupament de la modernitat. És amb la Il·lustració que apareix l’escola tal com la coneixem actualment: com una institució encarregada de diferenciar nens i nenes dels altres grups de població, d’aïllar-los de la vida en comú i de disciplinar-ne els cossos a fi de fer-los productius. És aleshores que apareix la infància com a categoria, com una institució en sí mateixa.
Reprenem la proposta de l’urbanista anarquista Colin Ward que parlava de l’escola que explota i planteja projectes pedagògics d’escoles ‘sense parets’, obertes als espais, recursos i sabers que hi ha al barri, creant vincles significatius entre els nens, les nenes, i els joves i el seu entorn.
 

Quadern de barri


 

Una de les certeses subjacents en la manera que des de LaFundició treballem amb allò educatiu és l’aposta per enfortir i posar en relació les comunitats a partir dels processos de recerca i creació, parant especial atenció en aquells i aquelles a qui es sol excloure de la conversa sobre el benestar comú. Així, una part primordial de la nostra tasca passa per sostenir la presència, aveïnar-nos i estar a l’escolta de tot allò que passa al marge de les formalitats, durant els temps morts, al voltant de la taula i al replà de l’escala.

Enguany, la crisi sanitària, social, econòmica i en bona part educativa que s’ha derivat de la pandèmia de la COVID-19 ha suposat un gran repte. El repte respondre a l’aïllament social al qual s’ha sotmès a la infància i l’adolescència de la nostra ciutat, acompanyant-los en els seus procesos de recerca i aprenentatge parant atenció a les seves necessitats i preocupacions.

És d’aquí d’on neix el Quadern de barri, pensat per ser una eina que mantingui vius els processos endegats des de la presencialitat i que activi la capacitat de generar entorns educatius rics i diversos fins tot quan ens veiem forçades a estar tancades a casa amb o sense accés a internet.

Escola Diputació:


L’urbanista anarquista anglès Colin Ward parlava de The exploding school (L’escola que explota), i plantejava projectes pedagògics d’escoles ‘sense parets’, obertes als espais, recursos i sabers que hi ha al barri, creant vincles significatius entre els nens, les nenes, i els joves i el seu entorn. Partint d’aquesta premissa, des de LaFundició i en col·laboració amb l’Escola Diputacio, de Barcelona, hem plantejat l’idea de portar l’educació a altres espais i llocs del barri a fi de fomentar l’energia dels i les alumnes aprofitant del seu valuós coneixement de barri, fent de l’escola un motor de recerca i de canvi.

D’aquesta manera al llarg el curs 2019-2020 i encara enguany s’ha format una comunitat de memòria que construeix coneixement de barri des de la infància. Assumint que les geografies, els entorns físics i el pas de temps s’experimenten d’una manera diferent quan es viuen des la infància i la joventut. Així hem anat adaptant plegades les pautes de l’història i la memòria en funció d’aquesta mirada. Es tracta, en definitiva d’una mirada i d’un tipus de coneixement que generalment queda exclosa dels espais i processos que construeixen i narren la ciutat.

Tenint en compte el context actual, la proposta d’e expandir l’escola cap el barri i adaptar els nostres espais perquè acceptin nadons i joves de forma participativa adquireix una nova urgència no només en termes sanitaris a fi d’ampliar els espais físics a l’aire lliure disponibles per a l’educació sinó també cap a barris més saludables i habitables per a tothom.

Diccionari Il·lustrat Romanó:


L’escola ha estat un dels principals dispositius amb què es van dotar els estats moderns per normalitzar les seves poblacions, per produir normes i hàbits i per cribar i separar els subjectes normalitzats dels que no volien o no podien “normalitzar-se”, que es resistien a renunciar a la seva diferència. A més, la construcció de l’estat es fonamenta en el mite de la nació i requereix una normalització cultural que faci emergir un subjecte col·lectiu homogeni. Així el desenvolupament de les institucions educatives estatals corre en paral·lel als processos d’estandardització lingüística.

Pels gitanos i gitanes, com per tants altres grups socials subalternitzats, accedir a l’escola o la universitat comporta enfrontar-se a un procés d’aculturació que té en la disciplina del cos i de les maneres de parlar les seves expressions més evidents. Amb això en ment, des de LaFundició creiem que impulsar la creació d’un diccionari il·lustrat romanó-català-castellà amb alumnes (siguin o no gitanos) de l’Institut Escola Gornal és una proposta per començar a consolidar un procés de restitució i posada en valor de la cosmovisió rom, en un context on una gran part de l’alumnat és gitano.

Perquè si dir el món és, en gran mesura, construir-lo, dir-lo altrament pot contribuir-la a refer-lo de manera més justa i diversa.

Fibres vegetals:


Des de l’Escola Popular Keras Buti s’exploren les maneres en què el coneixement i la cultura poden articular-se amb formes d’economia que posin el sosteniment de la vida al centre. Fibres vegetals és una línia de recerca i creació dins el projecte d’Escola Popular Keras Buti amb la qual es volen iniciar processos per a restituir i desenvolupar col·lectivament un coneixement del medi en relació a les fibres vegetals i els sabers i les pràctiques que hi estan vinculades.

Arrel de l’aprovació d’una moció al ple de l’Ajuntament de l’Hospitalet que, per una banda, permet la recollida de margalló, vímet i altres fibres i fruits silvestres, i per l’altra, promou obrir programes específics dins les escoles que posin sobre la taula els ecosistemes vegetals de la ciutat i els seus treballs, des de l’any 2019 treballem en col·laboració amb diversos centres educatius de la ciutat com l’Escola Pau Vila i l’Institut Escola Gornal.

Es tracta de processos de recerca i creació on s’activen sabers i maneres de fer pròpies de les comunitats gitanes, portadores d’una manera d’estar al territori respectuosa amb els ecosistemes vegetals i transmissora dels oficis tradicionals de la cistelleria.