Fa anys que des de LaFundició activem una sèrie heterogènia de processos, accions, relats i converses que giren entorn a les maneres en què habitem la ciutat i que s’aglutinen sota l’etiqueta ANTI-Modulor.
Si el Modulor és el nucli del sistema amb què Le Corbusier mesurava el món a partir de les dimensions del cos normatiu d’home adult, ANTI-Modulor són estratègies per reconstruir la vida a les perifèries que resulten d’aquesta manera de construir l’espai urbà.
Si la ciutat contemporània ha estat construïda i planificada sobre la base del productivisme i l’especulació sobre béns que haurien de ser comuns, nosaltres som ANTI-Modulor perquè no volem una ciutat projectada sobre la base d’un fals ideal universalista.
Mirar la ciutat des de la vivència dels infants, la mida dels seus cossos i les possibilitats que hi detecten és una de les pràctiques més senzilles i més plenes de potència que coneixem.