Districtes portada

Portada / Archive by category "Districtes portada"
La Florida-Les Planes

La Florida-Les Planes

Centre Municipal Ana Díaz Rico

El treball als barris de Les Planes i La Florida es desenvolupa prenent com a punt de referència el Centre Municipal Ana Díaz Rico a on LaFundició portem treballant un any en el projecte “Des dels blocs”.

http://lafundicio.net/desdelsblocs/ca/

Des dels blocs planteja treballar entorn a quin és l’imaginari que circula sobre els blocs de la Florida i com podem crear col·lectivament un relat plural, complex i heterogeni del barri. Al seu torn es proposa com un procés de creació col·lectiva de relats, representacions i coneixement sobre un territori específic, de creació de situacions i espais de trobada i diàleg entre els col·lectius diversos que l’habiten.

A partir d’aquesta línia de treball on explorem eines diverses, entre elles la serigrafia i la ràdio, comencem a introduir la possibilitat de tractar sobre els espais en desús del barri. L’espai s’obre tots els dilluns de 16:30 a 20 h.

Activitats desenvolupades al Centre Municipal Ana Díaz Rico:

  • Debats enregistrats en el format de programa de ràdio.
  • Producció d’un mapa tèxtil del barri, que serveix com espai de creació col·lectiva i alhora dinamitza la conversa al voltant del territori.
  • Socialització de materials fruit de la recerca com les propostes que en diferents moments s’han realitzat per aplicar a l’espai de Matacavalls:
  • Projecte d’hort ecològic. Associació cultural La Florida Waslala. (Octubre 2008)

Al 2008 l’associació cultural de la Florida Waslala va treballar en el disseny d’un projecte d’hort ecològic com a eina educativa pel barri assenyalant els terrenys de Matacavall com idonis per la intervenció. Aquesta proposta va establir un espai de diàleg amb tècnics de l’administració per tal de valorar la seva viabilitat i els recursos humans i materials que requeria la seva implementació i sostenibilitat. Les converses no van arribar a fer viable el projecte, que va derivar en un moment cap a la realització d’un hort escolar dins un espai residual de l’Escola Menéndez Pidal.

Render de l’avantprojecte d’hort a l’escola Menendez Pidal signat per la tècnica de medi ambient de l’Ajuntament de L’Hospitalet Antonia Martínez.(2010).

  • Intervenció projecte grafitti amb Creux (2011)

Al 2011 s’impulsa un projecte d’intervenció de l’espai a partir del graffiti sobre el mur de Matacavalls amb la coordinació de Creux i amb la implicació d’alguns joves del barri

Imatge actual, presa durant les passejades amb els alumnes de l’institut Fontserè dins el procés de recerca LLOCS (2016).

Imatge del procés d’intervenció amb el graffiter Creux i joves del barri per tal de revertir la percepció negativa de l’espai.

  • Premis FAD(2012)

L’any 2012 dins el concurs de disseny urbà Racons Públics promogut pel FAD per millorar 12 espais de l’àrea metropolitana de Barcelona es va proposar Matacavalls com a espai per llençar propostes http://fad.cat/raconspublics/2012/?p=167

Van quedar finalistes 4 projectes , però com en el cas de Waslala no es van dur a terme cap de les propostes.

 

“FLORS A LA VIA” Projecte de Jose Xiao Caamaño, David Onieva, Carla Patsí, Anna Altemir, Jasmina Arregui i Llúcia Cabot proposava un espai de cultiu de flors.

“PARC LINEAL” Projecte de Lluís Gotor, Roger Estivill i Enric Gorin.

“JARDINS DE MATACAVALLS” Projecte de Joan Delgado García i Tomás de Castro Borregán.

“PROPERA PARADA: ÈXIT” Anna Cartañà, Martha González i Marta Matamala van proposar un projecte d’habitatge social.

Imatge aèria del pont de Matacavalls l’any 1947 i 2007, extreta del bloc L’Hospitalet de Llobregat imatges retrospectives d’una ciutat.

https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/tag/pont-de-matacavalls/

Espais identificats:

  • Matacavalls.
Propostes/debats:

  • La manca de vincles socials com a factor negatiu en la cura, l’ús i la seguretat de l’espai públic.
  • La recuperació de la memòria dels espais públics; actualització de projectes i iniciatives anteriors.

Institut Eduard Fontserè

12, 13 i 14 de desembre

En col·laboració amb l’equip directiu de l’Institut Fontserè es planifiquen tres sessions de treball intensives durant tres matins de 8:15 a 14:15 amb els tres grups de 2on d’ESO simultàniament.

Adaptem la metodologia i es contrasta amb l’equip docent, finalment queda de la següent manera:

  1. Durant el primer dia es realitza una introducció general al projecte, es presenten els exemples de altres projectes d’intervenció, es prepara i realitza una sortida per a la localització i reconeixement dels espais.
  2. A la segona jornada es realitzen les propostes sobre els llocs seleccionats, es confecciona el mapa amb les localitzacions per compartir amb el barri i es preparen els continguts del programa radiofònic.
  3. Finalment en la tercera se surt de nou a l’espai públic amb els mapes, les propostes i la ràdio com a dispositiu mitjançant el qual conversar amb altres veïnes i veïns.

2on A

Espais identificats:

  1. Sortida del túnel de les vies sota Matacavalls.
  2. Matacavalls.
  3. Parc de Les Planes: zona propera al camp de futbol.
  4. Pl. dels blocs de La Florida.
  5. Avda. Catalunya: espai central.
  6. Espai triangular aprop de la cantonada de l’Avda. Catalunya amb c/ de les Mimoses.
  7. Esplanada al costat del Mercat del Torrent Gornal.

El grup es mostra escèptic davant la possibilitat d’afectar la configuració i els usos de l’espai públic. Principalment l’espai públic és un espai de trànsit i de joc, travessat pel conflicte: els i les alumnes insisteixen en la millora dels comportaments cívics però són incapaços d’imaginar usos col·lectius de l’espai públic que, a més, puguin aplegar grups diversos.

Matacavalls s’apunta com un espai potencial d’intervenció per les seves característiques. Aquesta intervenció es considera positiva per eradicar usos considerats nocius com el consum de drogues.

2on B

En proposar a la classe de segon B identificar espais, els i les alumnes no van mostrar gaire interès per la proposta. La majoria esgrimeix no conèixer llocs “en desús” i es dóna la reiteració d’alguns sobre els quals ja s’havia conversat en la dinàmica com el cas de Matacavalls. Per això es decideix sobre la marxa modificar el projectat i realitzar la sortida al carrer com una deriva en lloc de com un recorregut planificat. Una de les conseqüències d’això va ser el fet que l’àmbit del que pels i les alumnes era considerat com “el seu barri” o el seu territori va passar a estar menys condicionat pel mapa, per la divisió administrativa. D’aquesta modificació, va resultar un recorregut més lliure que va discórrer en bona mesura per carrers pertanyents al barri de Sant Josep i per tant també al Districte I. El principal motiu d’aquest desviament era el pol d’atracció que significava per algunes alumnes l’skatepark situat al Parc de la Cabana. Aquest espai, no és usat estrictament per a la pràctica esportiva sinó també com a lloc de trobada i de”sesioneo”, va ser elegit per dos alumnes com a lloc d’intervenció. La seva motivació no estava tant en què es tractés d’un lloc en desús sinó com a proposta de millora per incloure “més bancs i màquines d’exercici senzilles” que permetin exercitar el cos no només per l’skate o el patinatge sinó també per a altres activitats de carrer tals com el parkour. En contrast, al barri de la Florida, amb prou feina hi ha un espai ressenyat, la fins ara ubicació provisional del mercat, i molts dels carrers que administrativament són part del districte són percebudes pels i les joves com a pertanyents a Collblanc o Pubilla Cases. El llistat finalment és el següent:

  1. Jardins de Matacavalls
  2. Avda. Vilafranca, 16: Aparcament.
  3. Avda. Vilafranca, 28: Nau industrial en estat d’aparent abandó.
  4. Avda. Vilafranca, 30: Parc.
  5. Parc de la Cabana (c/ d’Enric Prat de la Riba): Skate Park.
  6. C/ Llorer: Pati de l’Escola Joaquim Roura.
  7. Pl. Blocs de la Florida.
  8. C/ Sant Francesc Xavier, 22: solar.
  9. C/ Teide, 37: Zona enjardinada a la façana del cementiri municipal.
  10. C/ Subur, 29: Zones enjardinades.
  11. Avda. Primavera: Ubicació provisional del mercat municipal de la Florida.
  12. Parc de la Pau.

Durant la segona sessió es treballa principalment en la confecció del mapa. Encara que tampoc sembla que quedi del tot clara la seva utilitat, el fet de realitzar alguna cosa col·lectivament funciona a la classe. Amb alguns moments d’aparent caos, les alumnes i alumnes s’autoorganitzen i mostren interès per la tasca i per l’aprenentatge que suposa; també dediquen la majoria d’elles i ells bastant cura a la confecció de les propostes, on destaquen dues. D’una banda, el treball coordinat de quatre alumnes per la proposta en Matacavalls; en el que en principi era un “parc per unicorns” acaba per convertir-se en un jardí comunitari amb molta presència de plantes florals on “cada veí porta una”. D’altra la proposta de millora del Skate Park del Parc de la Cabana, que amb bastants dosis de pragmatisme proposa una millora d’un espai que ja fan servir els joves (també altres persones, com bé recullen a la fitxa)

A la tercera jornada el temps compartit a la ràdio és especialment aprofitat per les alumnes i alumnes que han mostrat més interès en la proposta, aquells que han comprès que la seva veu és important per al projecte. Durant la seva intervenció coincideixen amb Bernardino, un veí que recita de memòria diverses poesies que ell mateix ha redactat enaltint el seu barri, La Florida. Es dóna una conversa intergeneracional certament interessant que es recollirà a la web.

2on C

Espais identificats:

  1. C/ Teide, 26: Parking, davant de l’institut.
  2. Avda. Vilafranca, 40: Parc al sortir del pont soterrani del c/ Teide a la dreta.
  3. Avda. Vilafranca, 32: Fàbrica abandonada.
  4. Avda. Vilafranca, 26: Fàbrica abandonada.
  5. Avda. Vilafranca, 10: Parking de cotxes anteriorment pistes esportives.
  6. Espai entre les cases del c/ Ebre i les vies.
  7. Matacavalls.
  8. Places interbloc dels blocs de la Florida. Parterres
  9. Avda. Catalunya: Al mig de l’Avinguda es troba l’espai on hi eren els pals de la llum, aquest espai trenca la barriada i genera un espai indefinit.
  10. C/ de la Primavera, 4 i 70
  11. Avda. del Torrent Gornal 71 davant de l’Institut Pedraforca, triangle urbanitzat amb desnivell entre dos carrers.
  12. C/ Monte, 59: Solar tancat privat.
  13. C/ Juan de Toledo, 5: Solar.
  14. C/ Albiol, 21.

Altres espais que recollim durant la passejada són els espais públics/privats que hi ha davant dels blocs a l’inici de l’Avda. Vilafranca com al cas del bloc 4 on hi ha delimitades superfícies de carrer davant els edificis assenyalades com espai privat.

Durant la segona sessió de treball ens concentrem en la confecció d’un mapa tèxtil on poder recollir la informació de la sortida i les primeres propostes, es fa difícil pensar en l’ús d’aquests espais i en el paper dels joves com a dinamitzadors.

Les converses deriven cap a l’imaginari sobre el territori, si la Florida és un barri “chungo” i si els joves són “molt dolents”, la violència i els petits delictes són relats que ens acompanyen durant tot el dia a l’aula.

A l’hora de concretar s’imaginen espais lúdics, amb barbacoa, música, espais per menjar i ballar al carrer.

Jornada de socialització

Durant la tercera jornada els tres grups passen consecutivament pel punt informatiu davant del mercat de La Florida, on es va instal·lar un dels mapes tèxtils i l’equip de ràdio. Els i les joves conversen amb l’equip de LaFundició sobre el treball realitzat i es debaten alguns dels plantejaments del projecte. També s’interpel·la als veïns i veïnes, alguns dels quals intervenen al programa de ràdio i dialoguen amb els joves.

Espais identificats:

  • Veure llistat de cada grup.
Propostes/debats:

  • L’ús de l’espai públic com a font de conflictes i el vincle social com a possible sol·lució.
  • Matacavalls com espai destacat per la seva conflictivitat i alhora potencial de millora.
Collblanc-la Torrassa

Collblanc-la Torrassa

Punt Òmnia
Al barri de la Torrassa iniciem les converses amb el Punt Òmnia, des d’on es treballa la dimensió de barri a diferents nivells, el curs 2015/2016 des de LaFundició vam generar un petit espai de trobada i diàleg entre la feina del grup de dones del Punt Òmnia i el treball amb l’Escola Prat de la Manta.

Sessió 1

Es presenta la proposta i es recullen les primeres impressions.

Des del punt Òmnia es pot veure l’espai adjacent a les vies del tren, part de l’espai com a la resta de la ciutat queda amb un difícil accés i una altra part té un ús peculiar: hi ha un pati amb accés a traves d’un bar que ara està tancat; l’Ajuntament ha autoritzat al Centro Cultural Andaluz Almeriense de L’Hospitalet a fer-ne ús. Un dels punts de tensió que esmentàvem és precisament quan espais públics són gestionats per entitats veïnals per usos privatius, en aquest cas per les activitats i el gaudi dels membres d’aquesta entitat.

El grup enceta la recerca de carrer pel seu compte i ens trobem passades dues setmanes per compartir la informació recollida.

En la recerca es para atenció als immobles buits tant les cases com dels negocis i s’apunta també la necessitat de reactivar els antics refugis antiaeris, les veïnes recorden alguns de petits que havien construït famílies a prop d’on vivien, però també tenen present la ubicació dels més grans al barri de la Torrassa i la necessitat de polítiques públiques per tal de reactivar-los com a espai de memòria.

collblanc1

Llistat d’espais localitzats des del Punt Òmnia

  1. C/ Rafael Campalans, 93-95: Cases tapiades
  2. C/ Rafael Campalans, 180 (a tocar el Pont de la Torrassa): Solar tapiat.
  3. Riera Blanca, 60: Tancament particular amb ferros.
  4. C/ Rosselló, 54-56: Solar tancat.
  5. Passatge Bonvehí: Habitatge tapiat petit.
  6. C/ Llobregat, 124: Solar tancat davant Casa dels Cargols.
  7. C/ Mas (davant del 105): Solar tancat.
  8. C/ Mas, 145 amb Oliveres: Edifici baix tapiat.
  9. Rda de la Torrassa, 18: Solar tancat.
  10. Rda de la Torrassa, 141: Edifici abandonat.
  11. Rda de la Torrassa, 85-87: Solar tapiat, al costat de l’antic Tirsa.
  12. Rda de la Torrassa, 23: Solar tapiat amb mur pintat Mural JIS i Contorno Urbano.
  13. Rda de la Torrassa, 125-9: Casa de la Torrassa-Castell de Bellvís en procés permanent d’obra?.
  14. Rda de la Torrassa, 131: Solar tapiat (Fecsa?).
  15. Rda de la Torrassa, 143-9: Solar tapiat (Fecsa?).
  16. C/ Martí i Julià, 121-5: Solar tapiat (ex Cine Moderno).
  17. Martí i Julià, 111: Solar tapiat.
  18. Martí i Julià, 83-5: Edifici tancat (ex Forn Pirineus, i ex oKupat).
  19. C/ Vallparda amb Pujós: Solar.
  20. C/ Martorell, 22 amb Vallparda: Solar tancat.
  21. C/ Tor amb Vallparda: Solar tancat.
  22. Rda de la Via, 45: Tapiat.
  23. C/ Fortuny, 110-114: Cases tancades.
  24. C/ Progrés, 31-91-98: Cases tapiades.
  25. C/ Joventut amb Pujós: Edifici baix tancat.
  26. C/ Gregorio Marañón, 20: Edifici tapiat.
  27. C/Montseny, 171: Tapiat.
  28. C/ Albereda, 17: Edifici baix tapiat.
  29. C/ Orient, 30 i 20 i escaig: Solar i local tancat.
Espais identificats:

  • Veure llistat.
Propostes/debats:

  • Usos privatius d’espais comunitaris.
  • Reactivació de locals comercial buits.
  • Activació dels refugis antiaeris com a espais de memòria.

 

Institut Margarida Xirgu

S’inicien les converses amb l’Institut Margarida Xirgu, és un centre amb el que no hem treballat abans, malgrat que Manel Domínguez, membre del Centre d’Estudis de L’Hospitalet amb el que hem col·laborat en diferents ocasions, és professor d’història del centre.

Les converses i els temps per treballar es van dilatant i no es pot iniciar el procés fins després de les vacancesNadal.

Una peculiaritat del centre sobre el projecte és que precisament darrera l’institut hi ha un espai residual important, sobre el que els sembla interessant treballar amb una dimensió de barri.

Espais identificats:

  • Solar buit darrera l’institut.
Propostes/debats:

  • Vinculació de la reactivació de buits urbans amb el barri des dels centres educatius.

Associació Benestar i Desenvolupament (ABD)

ABD és una de les organitzacions més actives del territori, encetem les converses al novembre quan s’incorpora una de les treballadores que pot sostenir la proposta. Es manifesta un gran interès per vincular el projecte als grups de persones aturades amb els que treballen i ens convoquem després de les vacances de Nadal per concretar col·laboracions amb el mateix grup.

Clean CSS files are essential for an optimized website. Try the free online tool by HTML Cleaner.

Santa Eulàlia-Gran Via Sud

Santa Eulàlia-Gran Via Sud

Escola Prat de la Manta
Al barri de Santa Eulàlia el treball de recerca es focalitza a l’escola Prat de la Manta. Aquest és el tercer curs consecutiu que treballarem el tema de l’espai públic dins el curriculum del curs de 6è, amb el professor Fermin Chivite.

Al curs 2015/2016 s’havia encetat una línia d’experimentació sobre els espais residuals focalitzada a l’espai que es trobava a la cruïlla entre els carrers Muns i Uva; davant el tancament del solar, primer, i l’actuació urbanística, després, aquesta recerca es va redireccionar i es van produir tres cartografies de Santa Eulàlia.

Les formes de treball en aquest cas, fruit de la confiança i de l’arrelament de maneres de fer i plantejaments pedagògics amb força sinergies entre l’escola i LaFundició, fan possible altres temps, de manera que LLOCS es planteja a l’escola com un projecte a desenvolupar al llarg de tot el curs acadèmic, amb periodicitat setmanal: els dimarts a la tarda es dediquen a les diferents sessions de treball del projecte. Aquesta col·laboració estreta i continuada, que compta amb el suport de l’equip directiu del centre, obre la possibilitat de treballar amb l’escola Prat de la Manta com a un dels agents motors principals en la dinamització de possibles espais en desús al barri de Santa Eulàlia. Proposta que, d’altra banda, encaixaria amb el projecte pedagògic de centre, que posa l’accent en la vinculació entre l’escola i el seu entorn.

Sessions a l’aula

Les primeres sessions serveixen per debatre la proposta i recollir la informació que hi ha a la classe sobre els espais en desús.

Alguns nens entren i surten dels solars que hi ha a la Gran Via, els que han quedat amb construccions aturades o preparats per construir, expliquen per on es pot accedir a aquests espais i fins i tot com han construït cabanes per jugar-hi a dins.

Es debat sobre que és un espai públic i un espai privat i es diferencia la propietat del accés, el Centre comercial Gran Via es un espai privat però amb accés públic, un dels nens assenyala que a ell li han prohibit l’accés remarcant el caràcter privatiu.

Els facilitem el model de fitxa per omplir amb tota la informació que tinguin dels espais sobre els que han estat parlant.

Llistat d’espais assenyalats i seleccionats pels nens i nenes de l’Escola Prat de la Manta:

  1. Avda. Gran Via. Rotonda del pàrquing del Centre Comercial Gran Via 2 i de vegades entra gent.
  2. Espai al costat de l’escola (c/ Castelao, 210, cantonada Gran Via).
  3. Pl. Europa. Vegetació envoltada per una tanca vermella.
  4. C/ Jerusalem, 26. És a prop de la rotonda on es troba el Xaloc, envoltat d’una tanca vermella.
  5. Espai al costat del concessionari de cotxes Audi. Fàbrica a l’Avda. Gran Via.

Zona c/ Amadeu Torner / Herrero

  1. Plaça de Quart. Descampat molt gran, envoltat per una tanca. El terra és tot d’herba i no hi ha rés.
  2. C/ Amadeu Torner. Obres aturades amb una tanca vermella.
  3. C/ Jerusalem, 18 (cantonada amb c/ Herrero). A la cantonada de davant un altre espai amb tanca Pl. Europa 34.
  4. C/ Aprestadora, 119 davant l’escola Paco Candel i el camp de futbol: Obres del metro aturades.

Zona propera a l’escola

  1. C/ Comerç, 10. Solar envoltat per un mur, amb herbes i arbres grans.
  2. C/ Natzaret, 5. Solar al costat de l’Escola Prat de la Manta. Es troba envoltat de murs grisos i plantes. No hi ha rés.

Zona propera a les vies

  1. Pl. de la Unicef. Solar en obres.
  2. Zona vies de tren al costat pont de Santa Eulàlia.

Altres espais que van ser assenyalats però que van ser descartats com a espasi per treballar les propostes:

  1. C/ de la Fortuna, 31 al costat del supermercat Bon preu.
  2. Avda. Carrilet, 141 (aproximadament): espai residual que es fa servir com a pàrquing de cotxes.

Preparació dels espais de socialitzazió i els materials per dur a terme aquesta tasca.

Paral·lelament a la recerca es treballa en la preparació dels materials per la seva socialització amb la resta de l’escola, la comunitat educativa, pares, mares, avis, àvies i famílies i la resta del veïnat.

A l’Escola Prat de la Manta també fem servir el suport téxtil com als altres contextos per tal d’unificar els treballs tot i dotant autonomia a cada procés

Passejades

La planificació de les passejades es planteja inicialment amb una divisió per grups en 4 zones del territori, la dificultad logística per portar a terme una sortida així fa que ens dividim en dos grups amb dos recorreguts que abarquen les quatre zones localitzades.

Grup 1 zona c/ Amadeu Torner i Herrero i zona de les vies.

Grup 2 COPISA i propera a l’escola

Als espai que havíem assenyalat inicialment afegim altres que trobem durant la sortida

  1. C/ Amadeu Torner 48-52: pàrquing en solar.
  2. Cruïlla Avda. Gran Via amb c/ Bacardí: solar gran amb tanca.
  3. Cruïlla c/ Transversal, 13 amb c/ Bacardí, 48: solar amb mur i anunci de Nuñez i Navarro.
  4. C/ Bacardí, 23-25: Solar on hi havia antiga escola d’adults.
  5. C/ Bacardí, 12: nau d’una planta entre edificis, amb aparença de ser abandonada.
  6. C/ de l’Aprestadora, 70 cantonada amb el c/ Comerç: edifici en obres abandonat.
  7. C/ Comerç 69: solar amb tanca metàl·lica i mur.
  8. C/ Comerç 61: solar amb la façana d’un antic bar, porta i finestres.
Espais identificats:

  • Avda. Gran Via. Rotonda del pàrquing del Centre Comercial Gran Via 2
  • Espai al costat de l’escola (c/ Castelao, 210, cantonada Gran Via).
  • Pl. Europa. Vegetació envoltada per una tanca vermella.
  • C/ Jerusalem, 26. És a prop de la rotonda on es troba el Xaloc, envoltat d’una tanca vermella.
  • Espai al costat del concessionari de cotxes Audi. Fàbrica a l’Avda. Gran Via.

Zona c/ Amadeu Torner / Herrero

  • Plaça de Quart. Descampat molt gran, envoltat per una tanca.
  • C/ Amadeu Torner. Obres aturades amb una tanca vermella.
  • C/ Jerusalem, 18 (cantonada amb c/ Herrero). A la cantonada de davant un altre espai amb tanca Pl. Europa 34.
  • C/ Aprestadora. Obres del metro aturades.

Zona propera a l’escola

  • C/ Comerç, 10. Solar envoltat per un mur, amb herbes i arbres grans.
  • C/ Natzaret, 5. Solar al costat de l’Escola Prat de la Manta. Es troba envoltat de murs grisos i plantes. No hi ha rés.

Zona propera a les vies

  • Pl. de la Unicef. Solar en obres.
  • Zona vies de tren al costat pont de Santa Eulàlia.

Varis

  • C/ Amadeu Torner 48-52: pàrquing en solar.
  • Cruïlla Avda. Gran Via amb c/ Bacardí: solar gran amb tanca.
  • Cruïlla c/ Transversal, 13 amb c/ Bacardí, 48: solar amb mur i anunci de Nuñez i Navarro.
  • C/ Bacardí, 23-25: Solar on hi havia antiga escola d’adults.
  • C/ Bacardí, 12: nau d’una planta entre edificis, amb aparença de ser abandonada.
  • C/ de l’Aprestadora, 70 cantonada amb el c/ Comerç: edifici en obres abandonat.
  • C/ Comerç 69: solar amb tanca metàl·lica i mur.
  • C/ Comerç 61: solar amb la façana d’un antic bar, porta i finestres.
Propostes/debats:

  • Propietat privada i propietat pública, accés lliure i accés restringit en els espais urbans en desús.

Bellvitge-el Gornal

Bellvitge-el Gornal

Districte VI: Bellvitge-El Gornal

La presentació al Consell de Districte va obrir l’interès per part de la Fundació La Vinya per tal de cercar maneres de col·laborar amb el projecte LLOCS.

En principi es va pensar amb diferents grups d’adults: el grup d’alfabetització en castellà que s’imparteix a Bellvitge i el Gornal i el Grup de dones que es reuneixen els dimarts al matí a la Parròquia Mare de Déu de Bellvitge.

Després de converses amb la coordinadora de la línia d’acompanyament, formació i promoció de persones adultes, Beatriz Gutiérrez i les persones que condueixen els grups (Mari Ángeles Carpintero i Conxa Gassó) vam realitzar una sessió de discussió amb el grup de dones i vam considerar que el grup d’alfabetització de castellà es sumés a les activitats que es realitzessin al carrer amb un caràcter més lúdic, per poder ajudar a la socialització dels nous veïns i veïnes i facilitar espais de conversa més distesos.

D’altra banda es van encetar converses amb els espais d’educació informal Esclat i Bocins per valorar com treballar amb els nens i nenes i amb l’Institut Bellvitge.

Des del grup Bellvitge50 es fa arribar via mail la proposta a totes les escoles i centres educatius del barri durant el mes d’octubre.

Grup de dones de la parròquia Mare de Déu de Bellvitge

Sessió de treball: Dimarts 18 d’octubre (10-12 h)

La sessió s’articula com a grup de discussió. Una vegada presentada la proposta, s’estableix un debat entorn la consideració d’espai buit, surten definicions com “espai abandonat”, “espai ple d’escombraries”… i apareixen dubtes sobre aquells espais urbanitzats que no acullen gaire activitat: si els podem tractar en aquesta investigació, sota quina categoria i com es podrien donar els processos de millora implicant les comunitats.

Espai darrera l’escola Pare Enric d’Ossó.
Espai darrera l’escola Pare Enric d’Ossó.

Uns dels espais “residuals” que generen més interès són els parterres dels blocs de Bellvitge (igual que als blocs de la Florida). Aquest espai habitualment enjardinat davant de les edificacions aporta una dimensió humana i una peculiaritat al barri. La gent gran de Bellvitge recorda els concursos organitzats per les associacions veïnals per escollir el millor jardí, i la cura que posava cada comunitat en aquest espai. Avui es poden veure parterres amb ciment, altres abandonats i altres que encara es mantenen enjardinats.

Una de les dones del grup comparteix el seu neguit personal pel jardinet del seu edifici, al número 20 de l’Avinguda Europa, i les discussions dins la comunitat amb posicionaments enfrontats amb marcat caràcter de gènere: la majoria d’homes, entre ells el president de la comunitat, opten per la cimentació del parterre, en canvi, la majoria de dones defensen la necessitat del jardí.

S’estableix una petita discussió, sobre les competències públiques/privades sobre aquest espai i es troba interessant explorar possibilitats. Es llença la pregunta per si podria l’Ajuntament sancionar la cimentació dels parterres?

Algunes de les preguntes que apareixen durant les converses i debats són: quin paper té la ciutadania en l’activació de nous imaginaris sobre l’espai públic?què podem fer cadascun/cadascuna i com fer-ho junts/juntes?

Un tercer espai que apareix a la conversa és l’espai on es troben les torres de llum d’Endesa i alguns horts urbans informals, a la Travessera Industrial, el grup manifesta que percep l’espai com un lloc que genera desconfiança, fa por i com es planteja al grup com es podria revertir aquesta sensació.

Espais identificats:

  • Parterres comunitaris.
  • Espais interbloc.
  • Horts urbans de la Travessera Industrial.
Propostes/debats:

  • Enjardinament dels parterres comunitaris.
  • Ús dels espais interbloc.

Institut Bellvitge

El treball a l’institut Bellvitge s’articula d’octubre a desembre dins l’assignatura de plàstica de Primer d’ESO, amb el grup de la professora Ana Recio.

Sessions de treball a l’aula

Les sessions de treball a l’aula parteixen del debat sobre la proposta de LLOCS, la cartografia d’espais que els nens i nenes consideren que es podrien entendre com espais en desús i l’organització d’idees per la seva activació.

Relat del primer dia de LLOCS a l’Institut Bellvitge

Comencem la proposta LLOCS a l’Institut Bellvitge, són les 12 i és la darrera hora del matí, això fa que l’aula estigui inquieta, cansada, aburrida…

Aaron entra a classe manifestant aquest malestar: —Me aburro, me aburro, me aburro…me aburro todo el día.

La proposta de LLOCS pretén convidar al grup a compartir els seus sabers al voltant dels espais del barri i repensar què suposa anomenar-los com espais en desús, espais residuals o espais lliures…

Comencem a localitzar en un mapa del barri aquells llocs que creuen que podrien tenir un ús més ric i plural; aviat apareixen solars i descampats, però entre les propostes del grup es parla de dos espais amb altres peculiaritats: Aaron proposa els centres educatius com espais en desús durant moltes hores del dia, exposa que estan tancats pel barri i que podrien oferir altres usos. Ja existeix en alguns centres de la ciutat la proposta de patis oberts, però entendre el centre com a un espai amb més possibilitats que el pati per oferir al veïnat sembla interessant.

Un altre nen proposa la Plaça de la Cultura, que descriu com una esplanada de ciment que la gent només travessa per anar d’una banda a l’altra.

Per parelles ens posem a treballar en els espais que han sortit, com són? Que succeeix en aquests espais? Com ens els imaginem? Així acaba el matí neguitosos amb ganes de sortir al carrer.

Camp de futbol a l’emplaçament de l’actual Plaça de la Cultura. Font: Foto de Josep Maria Crespo Pérez al Flickr del grup Bellvitge50.
Camp de futbol a l’emplaçament de l’actual Plaça de la Cultura. Font: Foto de Josep Maria Crespo Pérez al Flickr del grup Bellvitge50.

 

Imatge de la Plaça de la Cultura, després de ser un camp de futbol va convertir-se en un espai ple de runes que va servir com a pista de motocross. Font: Facebook del grup Bellvitge50.
Imatge de la Plaça de la Cultura, després de ser un camp de futbol va convertir-se en un espai ple de runes que va servir com a pista de motocross. Font: Facebook del grup Bellvitge50.

Els espais per debatre dins la recerca que apareixen en aquestes sessions són:

  1. Espai al costat del camp de beisbol.
  2. Espai entre l’Institut Europa i la llar d’infants del passeig.
  3. Espai al costat del camp de rugby.
  4. Espai entre l’escola Ramon Muntaner i l’ambulatori.
  5. Espai al costat de les vies entre Bellvitge i el Gornal.
  6. La plaça de la cultura.
  7. Les escoles.

Primeres propostes

Les primeres propostes que motiven als joves estan vinculades a l’esport: un camp de futbol, un camp de tennis, una pista d’skate… Problematitzem el fet de com dinamitzar aquests espais i el seu ús esportiu, preservant el caràcter lliure dels espais, és a dir sense intervencions constructives que impossibilitin altres usos.

També es qüestiona que totes les propostes responguin a desitjos individuals, sense tenir en consideració els d’altres persones i col·lectius, és a dir sense, una visió comunitària i plural.

Per últim es fa difícil pesar en el rol de l’Administració més enllà de demanar-li que faci aquests espais i en un rol més proactiu dels propis joves en la seva construcció.

Com a referents que poden ajudar a obrir imaginaris presentem el projectes “Quito Être Fort” i “SK8+U Arbúcies”.

Quito Être Fort: Grup de joves autoorganitzat per a la pràctica del parkour a la ciutat de Quito. Rep el suport del Centro de Arte Contemporáneo de Quito. Organitzen formacions i rutes caminades a la ciutat per a tots els nivells i edats. L’espai residual que envoltava el Centre d’art Contemporani va ser intervingut amb el disseny d’estructures lleugeres per l’entrenament obert i públic que el grup dinamitza setmanalment per diferents nivells.

https://www.facebook.com/quitoetrefort/
https://www.facebook.com/quitoetrefort/

SK8+U Arbúcies: Parc d’skate construït per un grup de joves d’Arbúcies en col·laboració amb el col·lectiu d’arquitectura Straddle3 i amb el suport de l’Ajuntament d’Arbúcies.

arbucies1

arbucies2

Ruta i deriva (24 de novembre)

Sortim al carrer amb la ruta preestablerta en relació als llocs assenyalats pels nens i nenes, durant la passejada recollim altres espais que a priori no havíem localitzat i parlem amb veïns i veïnes recollint les seves impressions.

bellvitge6

L’espai residual que queda al costat de les vies del tren crida l’atenció. Des de fa cinc anys es desenvolupen tornejos d’un esport conegut com a “Piki voley” o “futvoley” amb una forta presència de persones vingudes de Panamà i en connexió amb altres espais: de la ciutat (al barri de Pubillas Cases) i d’altres zones de l’àrea metropolitana.

Parlem amb un dels nois que s’encarrega d’habilitar el terreny, com que ha plogut està intentant treure l’aigua, ens explica que divendres i dissabtes a la tarda és quan es concentra l’activitat més pública i que en les converses amb l’administració no han estat fructíferes, però que els agradaria trobar formes per millorar aquest espai.

bellvitge 7

https://www.facebook.com/Piki-Voley-Barcelona-Bellvitge-927779177299259/?fref=ts

Socialització de la recerca i el·laboració del punt d’informació al Centre Cultural de Bellvitge-el Gornal (1 i 15 de desembre)

Finalment, les dues últimes sessions de treball es dediquen a formalitzar un punt d’informació al Centre Cultural Bellvitge-el Gornal al que els joves expliquen la seva recerca i les propostes d’actuació que han pensat per als diferents espais.

bellvitge 8

bellvitge 9

Espais identificats:

  • Espai al costat del camp de beisbol.
  • Espai entre l’Institut Europa i la llar d’infants del passeig.
  • Espai al costat del camp de rugby.
  • Espai entre l’escola Ramon Muntaner i l’ambulatori.
  • Espai al costat de les vies entre Bellvitge i el Gornal.
  • La plaça de la cultura.
  • Centres educatius.
Propostes/debats:

  • Ús dels equipaments educatius fora de l’horari lectiu.
  • Desitjos i interessos individuals vs. col·lectius/comunitaris.
  • Ús esportiu informal i autoorganitzat de l’espai al costat de les vies.
  • Nous imaginaris en l’us del barri. Ruta de parkour per Bellvitge.
  • Co-responsabilitat administració/ciutadania.

Centre Obert i d’Esplai Bocins

Treball amb el grup jove de Bocins que es troba totes les tardes a l’espai de la Fundació La Vinya del carrer dels Desemparats al Gornal.

Es planteja treballar en 5 sessions, durant els mesos de novembre i desembre, els divendres a la tarda de 18 a 20 h.

Durant la primera sessió, com amb els altres grups, es presenta la proposta i es recullen les primeres impressions, s’assenyalen sobre el mapa els espais que els joves consideren pertinents per treballar.

El primer tema que ocupa la conversa és: Què succeeix si assenyalen espais residuals on si que hi ha activitats, precisament aquelles formes excloses d’altres espais més urbanitzats? Talia comenta: «No, estos espacios no, que les vendran a cortar el rollo.»

Llistat d’espais

  • Espai al costat de les vies entre Bellvitge i el Gornal
  • Espai residual a un costat de l’Escola El Gornal, espai urbanitzat de baix ús a la cruïlla entre el c/ Aprestadora i l’Avda. Carmen Amaya.
  • Solar amb tanca vermella, c/ Jerusalem, 26.
  • C/ Primer de Maig, aprop del número 31: dos solars, un davant l’altre.

Passejada pels espais residuals

El passeig s’inicia amb la ruta que marquen els espais que havíem assenyalat a la sessió anterior; els joves saben com accedir al solar del carrer Jerusalem i ens expliquen com passen temps allà. Després, el camí ens porta cap a la zona de Plaça Europa, molts dels hotels i edificis tenen grans espais al seu voltant, algunes zones verdes, parlem dels seus usos i alguns joves comenten com veuen gent de les oficines fent-les servir per picnics al migdia i com ells i elles també en fan ús per les seves sessions fotogràfiques, l’hotel de les palmeres és un els emplaçaments que més els hi agrada.

El grup de Bocins està força atabalat pel tema de l’escola, les notes i el seu futur acadèmic. Durant una de les sessions de treball el seu neguit omple l’espai de diàleg, en concloure es planteja la possibilitat de que algun d’aquests espais es pogués fer servir a mode d’àgora per parlar aquests temes i poder imaginar altres formes d’aprendre.

 

Imatge dels joves dins els solar del c/ Jerusalem.
Imatge dels joves dins els solar del c/ Jerusalem.
Espais identificats:

  • Espai al costat de les vies entre Bellvitge i el Gornal
  • Espai residual a un costat de l’Escola El Gornal, espai urbanitzat de baix ús a la cruïlla entre el c/ Aprestadora i l’Avda. Carmen Amaya.
  • Solar amb tanca vermella, c/ Jerusalem, 26.
Propostes/debats:

  • Els usos informals dels espais no urbanitzats i la seva relació amb l’administració com a reguladora de l’espai públic.
  • Espai d’experimentació i debat entorn a l’aprenentatge i el sistema educatiu.

Centre Educatiu Esclat

L’actuació al parterre de Prat 11 té la seva línia genealògica prèvia al treball realitzat dins el projecte LLOCS. Des que es constitueix LaFundició el 2006 el treball de la cooperativa discorre impulsant processos educatius i culturals sensibles a l’especificitat dels territoris en els quals es desenvolupaven en col·laboració amb agents locals -persones, grups informals, institucions i col·lectius. El 2013 el col·lectiu decideix  explorar les possibilitats que pot oferir el fet de disposar d’un espai propi, un espai físic, localitzat en un territori específic, i investigar de quins processos i col·laboracions podem formar part en la construcció del seu teixit cultural i social; pel que lloga el baix 2 del número 11 de carrer Prat a Bellvitge. L’especial context del baix, va fer que a poc a poc tota la dinàmica de l’espai hagués d’anar adaptant-se a un fet ineludible: els números 11 i 13 de carrer Prat són habitatges socials i conformen una mena de “mini-gueto” dins del barri.

L’ús intensiu que fan els veïns del bloc i la descurança de l’espai davant l’aspecte cuidat que presenten molts altres dels parterres de Bellvitge van portar a pensar que la modificació dels mateixos amb els veïns podria ser una oportunitat per articular la comunitat. Després d’unes llargues negociacions amb diferents estaments i interlocutors de la regidoria d’urbanisme es van aconseguir els permisos necessaris per intervenir en ells.

L’aparició en paral·lel de l’oportunitat del projecte LLOCS ens va dur a buscar sinergies incorporant “l’arranjament dels parterres de Prat 11” com una mena d’iniciativa pilot, un lloc en què assajar les formes de treball amb la comunitat que podrien donar-se a l’hora d’activar els espais en desús seleccionats en els diferents barris. El treball s’està duent a terme amb la col·laboració de Raquel Jiménez, ambientòloga i “hortolana urbana”, segons les seves pròpies paraules, i amb les i els joves usuaris del Centre Educatiu Esclat. A més es convoca obertament a la participació fent difusió mitjançant cartelleria i en les xarxes socials i això fa que es sumin tant altres nens i joves com alguns altres veïns i veïnes del barri.

El procés s’està desenvolupant combinant dues esferes d’actuació. D’una banda, la realització des de l’inici de diferents treballs concrets de petita escala. Aquestes intervencions van puntuant un treball de disseny global que inclou el disseny i la dinamització de l’ús i la gestió de l’espai. Fins ara s’han desenvolupat les següents activitats i actuacions:

  • Reunions de veïns per informar de l’inici i de l’avanç del projecte.
  • La realització d’un banc. Les veïnes i veïns fan ús dels pedrissos de maó per seure a la porteria, una mínima intervenció en l’espai incorporant un tauler de fusta per a aquest ús informal i en principi no previst pel disseny de l’espai.
  • Un hotel d’insectes. Que entre altres coses funciona com a metàfora de la intervenció dels parterres com a ecosistema de col·laboracions i agenciaments.
  • Un taller de confecció d’ungüents amb plantes aromàtiques. Amb això es fa visible un ús concret de les possibles plantes del parterre i es comença a pensar en la seva selecció.
  • Sessions de discussió col·lectiva de disseny i dels rols necessaris per al sosteniment de l’espai com una cosa viva.
  • Una visita al Jardí botànic de Barcelona, on la pròpia Raquel Jiménez va treballar amb anterioritat, per recollir idees sobre possibles plantes i per conèixer l’hotel d’insectes que allà existeix.
Espais identificats:

  • Parterre c/ Prat, 11, Bellvitge
Propostes/debats:

  • Usos comunitaris de l’espai públic.