Bellvitge-el Gornal

Portada / Districtes portada / Bellvitge-el Gornal
Bellvitge-el Gornal
Spread the love

Districte VI: Bellvitge-El Gornal

La presentació al Consell de Districte va obrir l’interès per part de la Fundació La Vinya per tal de cercar maneres de col·laborar amb el projecte LLOCS.

En principi es va pensar amb diferents grups d’adults: el grup d’alfabetització en castellà que s’imparteix a Bellvitge i el Gornal i el Grup de dones que es reuneixen els dimarts al matí a la Parròquia Mare de Déu de Bellvitge.

Després de converses amb la coordinadora de la línia d’acompanyament, formació i promoció de persones adultes, Beatriz Gutiérrez i les persones que condueixen els grups (Mari Ángeles Carpintero i Conxa Gassó) vam realitzar una sessió de discussió amb el grup de dones i vam considerar que el grup d’alfabetització de castellà es sumés a les activitats que es realitzessin al carrer amb un caràcter més lúdic, per poder ajudar a la socialització dels nous veïns i veïnes i facilitar espais de conversa més distesos.

D’altra banda es van encetar converses amb els espais d’educació informal Esclat i Bocins per valorar com treballar amb els nens i nenes i amb l’Institut Bellvitge.

Des del grup Bellvitge50 es fa arribar via mail la proposta a totes les escoles i centres educatius del barri durant el mes d’octubre.

Grup de dones de la parròquia Mare de Déu de Bellvitge

Sessió de treball: Dimarts 18 d’octubre (10-12 h)

La sessió s’articula com a grup de discussió. Una vegada presentada la proposta, s’estableix un debat entorn la consideració d’espai buit, surten definicions com “espai abandonat”, “espai ple d’escombraries”… i apareixen dubtes sobre aquells espais urbanitzats que no acullen gaire activitat: si els podem tractar en aquesta investigació, sota quina categoria i com es podrien donar els processos de millora implicant les comunitats.

Espai darrera l’escola Pare Enric d’Ossó.
Espai darrera l’escola Pare Enric d’Ossó.

Uns dels espais “residuals” que generen més interès són els parterres dels blocs de Bellvitge (igual que als blocs de la Florida). Aquest espai habitualment enjardinat davant de les edificacions aporta una dimensió humana i una peculiaritat al barri. La gent gran de Bellvitge recorda els concursos organitzats per les associacions veïnals per escollir el millor jardí, i la cura que posava cada comunitat en aquest espai. Avui es poden veure parterres amb ciment, altres abandonats i altres que encara es mantenen enjardinats.

Una de les dones del grup comparteix el seu neguit personal pel jardinet del seu edifici, al número 20 de l’Avinguda Europa, i les discussions dins la comunitat amb posicionaments enfrontats amb marcat caràcter de gènere: la majoria d’homes, entre ells el president de la comunitat, opten per la cimentació del parterre, en canvi, la majoria de dones defensen la necessitat del jardí.

S’estableix una petita discussió, sobre les competències públiques/privades sobre aquest espai i es troba interessant explorar possibilitats. Es llença la pregunta per si podria l’Ajuntament sancionar la cimentació dels parterres?

Algunes de les preguntes que apareixen durant les converses i debats són: quin paper té la ciutadania en l’activació de nous imaginaris sobre l’espai públic?què podem fer cadascun/cadascuna i com fer-ho junts/juntes?

Un tercer espai que apareix a la conversa és l’espai on es troben les torres de llum d’Endesa i alguns horts urbans informals, a la Travessera Industrial, el grup manifesta que percep l’espai com un lloc que genera desconfiança, fa por i com es planteja al grup com es podria revertir aquesta sensació.

Espais identificats:

  • Parterres comunitaris.
  • Espais interbloc.
  • Horts urbans de la Travessera Industrial.
Propostes/debats:

  • Enjardinament dels parterres comunitaris.
  • Ús dels espais interbloc.

Institut Bellvitge

El treball a l’institut Bellvitge s’articula d’octubre a desembre dins l’assignatura de plàstica de Primer d’ESO, amb el grup de la professora Ana Recio.

Sessions de treball a l’aula

Les sessions de treball a l’aula parteixen del debat sobre la proposta de LLOCS, la cartografia d’espais que els nens i nenes consideren que es podrien entendre com espais en desús i l’organització d’idees per la seva activació.

Relat del primer dia de LLOCS a l’Institut Bellvitge

Comencem la proposta LLOCS a l’Institut Bellvitge, són les 12 i és la darrera hora del matí, això fa que l’aula estigui inquieta, cansada, aburrida…

Aaron entra a classe manifestant aquest malestar: —Me aburro, me aburro, me aburro…me aburro todo el día.

La proposta de LLOCS pretén convidar al grup a compartir els seus sabers al voltant dels espais del barri i repensar què suposa anomenar-los com espais en desús, espais residuals o espais lliures…

Comencem a localitzar en un mapa del barri aquells llocs que creuen que podrien tenir un ús més ric i plural; aviat apareixen solars i descampats, però entre les propostes del grup es parla de dos espais amb altres peculiaritats: Aaron proposa els centres educatius com espais en desús durant moltes hores del dia, exposa que estan tancats pel barri i que podrien oferir altres usos. Ja existeix en alguns centres de la ciutat la proposta de patis oberts, però entendre el centre com a un espai amb més possibilitats que el pati per oferir al veïnat sembla interessant.

Un altre nen proposa la Plaça de la Cultura, que descriu com una esplanada de ciment que la gent només travessa per anar d’una banda a l’altra.

Per parelles ens posem a treballar en els espais que han sortit, com són? Que succeeix en aquests espais? Com ens els imaginem? Així acaba el matí neguitosos amb ganes de sortir al carrer.

Camp de futbol a l’emplaçament de l’actual Plaça de la Cultura. Font: Foto de Josep Maria Crespo Pérez al Flickr del grup Bellvitge50.
Camp de futbol a l’emplaçament de l’actual Plaça de la Cultura. Font: Foto de Josep Maria Crespo Pérez al Flickr del grup Bellvitge50.

 

Imatge de la Plaça de la Cultura, després de ser un camp de futbol va convertir-se en un espai ple de runes que va servir com a pista de motocross. Font: Facebook del grup Bellvitge50.
Imatge de la Plaça de la Cultura, després de ser un camp de futbol va convertir-se en un espai ple de runes que va servir com a pista de motocross. Font: Facebook del grup Bellvitge50.

Els espais per debatre dins la recerca que apareixen en aquestes sessions són:

  1. Espai al costat del camp de beisbol.
  2. Espai entre l’Institut Europa i la llar d’infants del passeig.
  3. Espai al costat del camp de rugby.
  4. Espai entre l’escola Ramon Muntaner i l’ambulatori.
  5. Espai al costat de les vies entre Bellvitge i el Gornal.
  6. La plaça de la cultura.
  7. Les escoles.

Primeres propostes

Les primeres propostes que motiven als joves estan vinculades a l’esport: un camp de futbol, un camp de tennis, una pista d’skate… Problematitzem el fet de com dinamitzar aquests espais i el seu ús esportiu, preservant el caràcter lliure dels espais, és a dir sense intervencions constructives que impossibilitin altres usos.

També es qüestiona que totes les propostes responguin a desitjos individuals, sense tenir en consideració els d’altres persones i col·lectius, és a dir sense, una visió comunitària i plural.

Per últim es fa difícil pesar en el rol de l’Administració més enllà de demanar-li que faci aquests espais i en un rol més proactiu dels propis joves en la seva construcció.

Com a referents que poden ajudar a obrir imaginaris presentem el projectes “Quito Être Fort” i “SK8+U Arbúcies”.

Quito Être Fort: Grup de joves autoorganitzat per a la pràctica del parkour a la ciutat de Quito. Rep el suport del Centro de Arte Contemporáneo de Quito. Organitzen formacions i rutes caminades a la ciutat per a tots els nivells i edats. L’espai residual que envoltava el Centre d’art Contemporani va ser intervingut amb el disseny d’estructures lleugeres per l’entrenament obert i públic que el grup dinamitza setmanalment per diferents nivells.

https://www.facebook.com/quitoetrefort/
https://www.facebook.com/quitoetrefort/

SK8+U Arbúcies: Parc d’skate construït per un grup de joves d’Arbúcies en col·laboració amb el col·lectiu d’arquitectura Straddle3 i amb el suport de l’Ajuntament d’Arbúcies.

arbucies1

arbucies2

Ruta i deriva (24 de novembre)

Sortim al carrer amb la ruta preestablerta en relació als llocs assenyalats pels nens i nenes, durant la passejada recollim altres espais que a priori no havíem localitzat i parlem amb veïns i veïnes recollint les seves impressions.

bellvitge6

L’espai residual que queda al costat de les vies del tren crida l’atenció. Des de fa cinc anys es desenvolupen tornejos d’un esport conegut com a “Piki voley” o “futvoley” amb una forta presència de persones vingudes de Panamà i en connexió amb altres espais: de la ciutat (al barri de Pubillas Cases) i d’altres zones de l’àrea metropolitana.

Parlem amb un dels nois que s’encarrega d’habilitar el terreny, com que ha plogut està intentant treure l’aigua, ens explica que divendres i dissabtes a la tarda és quan es concentra l’activitat més pública i que en les converses amb l’administració no han estat fructíferes, però que els agradaria trobar formes per millorar aquest espai.

bellvitge 7

https://www.facebook.com/Piki-Voley-Barcelona-Bellvitge-927779177299259/?fref=ts

Socialització de la recerca i el·laboració del punt d’informació al Centre Cultural de Bellvitge-el Gornal (1 i 15 de desembre)

Finalment, les dues últimes sessions de treball es dediquen a formalitzar un punt d’informació al Centre Cultural Bellvitge-el Gornal al que els joves expliquen la seva recerca i les propostes d’actuació que han pensat per als diferents espais.

bellvitge 8

bellvitge 9

Espais identificats:

  • Espai al costat del camp de beisbol.
  • Espai entre l’Institut Europa i la llar d’infants del passeig.
  • Espai al costat del camp de rugby.
  • Espai entre l’escola Ramon Muntaner i l’ambulatori.
  • Espai al costat de les vies entre Bellvitge i el Gornal.
  • La plaça de la cultura.
  • Centres educatius.
Propostes/debats:

  • Ús dels equipaments educatius fora de l’horari lectiu.
  • Desitjos i interessos individuals vs. col·lectius/comunitaris.
  • Ús esportiu informal i autoorganitzat de l’espai al costat de les vies.
  • Nous imaginaris en l’us del barri. Ruta de parkour per Bellvitge.
  • Co-responsabilitat administració/ciutadania.

Centre Obert i d’Esplai Bocins

Treball amb el grup jove de Bocins que es troba totes les tardes a l’espai de la Fundació La Vinya del carrer dels Desemparats al Gornal.

Es planteja treballar en 5 sessions, durant els mesos de novembre i desembre, els divendres a la tarda de 18 a 20 h.

Durant la primera sessió, com amb els altres grups, es presenta la proposta i es recullen les primeres impressions, s’assenyalen sobre el mapa els espais que els joves consideren pertinents per treballar.

El primer tema que ocupa la conversa és: Què succeeix si assenyalen espais residuals on si que hi ha activitats, precisament aquelles formes excloses d’altres espais més urbanitzats? Talia comenta: «No, estos espacios no, que les vendran a cortar el rollo.»

Llistat d’espais

  • Espai al costat de les vies entre Bellvitge i el Gornal
  • Espai residual a un costat de l’Escola El Gornal, espai urbanitzat de baix ús a la cruïlla entre el c/ Aprestadora i l’Avda. Carmen Amaya.
  • Solar amb tanca vermella, c/ Jerusalem, 26.
  • C/ Primer de Maig, aprop del número 31: dos solars, un davant l’altre.

Passejada pels espais residuals

El passeig s’inicia amb la ruta que marquen els espais que havíem assenyalat a la sessió anterior; els joves saben com accedir al solar del carrer Jerusalem i ens expliquen com passen temps allà. Després, el camí ens porta cap a la zona de Plaça Europa, molts dels hotels i edificis tenen grans espais al seu voltant, algunes zones verdes, parlem dels seus usos i alguns joves comenten com veuen gent de les oficines fent-les servir per picnics al migdia i com ells i elles també en fan ús per les seves sessions fotogràfiques, l’hotel de les palmeres és un els emplaçaments que més els hi agrada.

El grup de Bocins està força atabalat pel tema de l’escola, les notes i el seu futur acadèmic. Durant una de les sessions de treball el seu neguit omple l’espai de diàleg, en concloure es planteja la possibilitat de que algun d’aquests espais es pogués fer servir a mode d’àgora per parlar aquests temes i poder imaginar altres formes d’aprendre.

 

Imatge dels joves dins els solar del c/ Jerusalem.
Imatge dels joves dins els solar del c/ Jerusalem.
Espais identificats:

  • Espai al costat de les vies entre Bellvitge i el Gornal
  • Espai residual a un costat de l’Escola El Gornal, espai urbanitzat de baix ús a la cruïlla entre el c/ Aprestadora i l’Avda. Carmen Amaya.
  • Solar amb tanca vermella, c/ Jerusalem, 26.
Propostes/debats:

  • Els usos informals dels espais no urbanitzats i la seva relació amb l’administració com a reguladora de l’espai públic.
  • Espai d’experimentació i debat entorn a l’aprenentatge i el sistema educatiu.

Centre Educatiu Esclat

L’actuació al parterre de Prat 11 té la seva línia genealògica prèvia al treball realitzat dins el projecte LLOCS. Des que es constitueix LaFundició el 2006 el treball de la cooperativa discorre impulsant processos educatius i culturals sensibles a l’especificitat dels territoris en els quals es desenvolupaven en col·laboració amb agents locals -persones, grups informals, institucions i col·lectius. El 2013 el col·lectiu decideix  explorar les possibilitats que pot oferir el fet de disposar d’un espai propi, un espai físic, localitzat en un territori específic, i investigar de quins processos i col·laboracions podem formar part en la construcció del seu teixit cultural i social; pel que lloga el baix 2 del número 11 de carrer Prat a Bellvitge. L’especial context del baix, va fer que a poc a poc tota la dinàmica de l’espai hagués d’anar adaptant-se a un fet ineludible: els números 11 i 13 de carrer Prat són habitatges socials i conformen una mena de “mini-gueto” dins del barri.

L’ús intensiu que fan els veïns del bloc i la descurança de l’espai davant l’aspecte cuidat que presenten molts altres dels parterres de Bellvitge van portar a pensar que la modificació dels mateixos amb els veïns podria ser una oportunitat per articular la comunitat. Després d’unes llargues negociacions amb diferents estaments i interlocutors de la regidoria d’urbanisme es van aconseguir els permisos necessaris per intervenir en ells.

L’aparició en paral·lel de l’oportunitat del projecte LLOCS ens va dur a buscar sinergies incorporant “l’arranjament dels parterres de Prat 11” com una mena d’iniciativa pilot, un lloc en què assajar les formes de treball amb la comunitat que podrien donar-se a l’hora d’activar els espais en desús seleccionats en els diferents barris. El treball s’està duent a terme amb la col·laboració de Raquel Jiménez, ambientòloga i “hortolana urbana”, segons les seves pròpies paraules, i amb les i els joves usuaris del Centre Educatiu Esclat. A més es convoca obertament a la participació fent difusió mitjançant cartelleria i en les xarxes socials i això fa que es sumin tant altres nens i joves com alguns altres veïns i veïnes del barri.

El procés s’està desenvolupant combinant dues esferes d’actuació. D’una banda, la realització des de l’inici de diferents treballs concrets de petita escala. Aquestes intervencions van puntuant un treball de disseny global que inclou el disseny i la dinamització de l’ús i la gestió de l’espai. Fins ara s’han desenvolupat les següents activitats i actuacions:

  • Reunions de veïns per informar de l’inici i de l’avanç del projecte.
  • La realització d’un banc. Les veïnes i veïns fan ús dels pedrissos de maó per seure a la porteria, una mínima intervenció en l’espai incorporant un tauler de fusta per a aquest ús informal i en principi no previst pel disseny de l’espai.
  • Un hotel d’insectes. Que entre altres coses funciona com a metàfora de la intervenció dels parterres com a ecosistema de col·laboracions i agenciaments.
  • Un taller de confecció d’ungüents amb plantes aromàtiques. Amb això es fa visible un ús concret de les possibles plantes del parterre i es comença a pensar en la seva selecció.
  • Sessions de discussió col·lectiva de disseny i dels rols necessaris per al sosteniment de l’espai com una cosa viva.
  • Una visita al Jardí botànic de Barcelona, on la pròpia Raquel Jiménez va treballar amb anterioritat, per recollir idees sobre possibles plantes i per conèixer l’hotel d’insectes que allà existeix.
Espais identificats:

  • Parterre c/ Prat, 11, Bellvitge
Propostes/debats:

  • Usos comunitaris de l’espai públic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *