Search

THE EXPLODING SCHOOL

As Julia Varela and Fernando Álvarez Uría explain in “Archeology of the school”, the segregation of children from other spheres of life, both productive work and care, occurs with the implementation and development of Modernity. It is since the Enlightenment that the school as we know it appears today – as an institution responsible for differentiating children from other groups of society, one which isolates them from collective life and disciplines their bodies in order to make them productive. Rolled up in this shift is the emergence of childhood as a category, as an institution in itself.
We take up the proposal of the anarchist urban planner Colin Ward who spoke about the exploding school and raised pedagogical projects of schools ‘without walls’, open to the spaces, resources and knowledge that exist in the neighborhood, and creating meaningful ties between children, young people and their environment.
 

Quadern de barri


 

Una de les certeses subjacents en la manera que des de LaFundició treballem amb allò educatiu és l’aposta per enfortir i posar en relació les comunitats a partir dels processos de recerca i creació, parant especial atenció en aquells i aquelles a qui es sol excloure de la conversa sobre el benestar comú. Així, una part primordial de la nostra tasca passa per sostenir la presència, aveïnar-nos i estar a l’escolta de tot allò que passa al marge de les formalitats, durant els temps morts, al voltant de la taula i al replà de l’escala.

Enguany, la crisi sanitària, social, econòmica i en bona part educativa que s’ha derivat de la pandèmia de la COVID-19 ha suposat un gran repte. El repte respondre a l’aïllament social al qual s’ha sotmès a la infància i l’adolescència de la nostra ciutat, acompanyant-los en els seus procesos de recerca i aprenentatge parant atenció a les seves necessitats i preocupacions.

És d’aquí d’on neix el Quadern de barri, pensat per ser una eina que mantingui vius els processos endegats des de la presencialitat i que activi la capacitat de generar entorns educatius rics i diversos fins tot quan ens veiem forçades a estar tancades a casa amb o sense accés a internet.

Escola Diputació:


L’urbanista anarquista anglès Colin Ward parlava de The exploding school (L’escola que explota), i plantejava projectes pedagògics d’escoles ‘sense parets’, obertes als espais, recursos i sabers que hi ha al barri, creant vincles significatius entre els nens, les nenes, i els joves i el seu entorn. Partint d’aquesta premissa, des de LaFundició i en col·laboració amb l’Escola Diputacio, de Barcelona, hem plantejat l’idea de portar l’educació a altres espais i llocs del barri a fi de fomentar l’energia dels i les alumnes aprofitant del seu valuós coneixement de barri, fent de l’escola un motor de recerca i de canvi.

D’aquesta manera al llarg el curs 2019-2020 i encara enguany s’ha format una comunitat de memòria que construeix coneixement de barri des de la infància. Assumint que les geografies, els entorns físics i el pas de temps s’experimenten d’una manera diferent quan es viuen des la infància i la joventut. Així hem anat adaptant plegades les pautes de l’història i la memòria en funció d’aquesta mirada. Es tracta, en definitiva d’una mirada i d’un tipus de coneixement que generalment queda exclosa dels espais i processos que construeixen i narren la ciutat.

Tenint en compte el context actual, la proposta d’e expandir l’escola cap el barri i adaptar els nostres espais perquè acceptin nadons i joves de forma participativa adquireix una nova urgència no només en termes sanitaris a fi d’ampliar els espais físics a l’aire lliure disponibles per a l’educació sinó també cap a barris més saludables i habitables per a tothom.

Diccionari Il·lustrat Romanó:


L’escola ha estat un dels principals dispositius amb què es van dotar els estats moderns per normalitzar les seves poblacions, per produir normes i hàbits i per cribar i separar els subjectes normalitzats dels que no volien o no podien “normalitzar-se”, que es resistien a renunciar a la seva diferència. A més, la construcció de l’estat es fonamenta en el mite de la nació i requereix una normalització cultural que faci emergir un subjecte col·lectiu homogeni. Així el desenvolupament de les institucions educatives estatals corre en paral·lel als processos d’estandardització lingüística.

Pels gitanos i gitanes, com per tants altres grups socials subalternitzats, accedir a l’escola o la universitat comporta enfrontar-se a un procés d’aculturació que té en la disciplina del cos i de les maneres de parlar les seves expressions més evidents. Amb això en ment, des de LaFundició creiem que impulsar la creació d’un diccionari il·lustrat romanó-català-castellà amb alumnes (siguin o no gitanos) de l’Institut Escola Gornal és una proposta per començar a consolidar un procés de restitució i posada en valor de la cosmovisió rom, en un context on una gran part de l’alumnat és gitano.

Perquè si dir el món és, en gran mesura, construir-lo, dir-lo altrament pot contribuir-la a refer-lo de manera més justa i diversa.

Fibres vegetals:


Des de l’Escola Popular Keras Buti s’exploren les maneres en què el coneixement i la cultura poden articular-se amb formes d’economia que posin el sosteniment de la vida al centre. Fibres vegetals és una línia de recerca i creació dins el projecte d’Escola Popular Keras Buti amb la qual es volen iniciar processos per a restituir i desenvolupar col·lectivament un coneixement del medi en relació a les fibres vegetals i els sabers i les pràctiques que hi estan vinculades.

Arrel de l’aprovació d’una moció al ple de l’Ajuntament de l’Hospitalet que, per una banda, permet la recollida de margalló, vímet i altres fibres i fruits silvestres, i per l’altra, promou obrir programes específics dins les escoles que posin sobre la taula els ecosistemes vegetals de la ciutat i els seus treballs, des de l’any 2019 treballem en col·laboració amb diversos centres educatius de la ciutat com l’Escola Pau Vila i l’Institut Escola Gornal.

Es tracta de processos de recerca i creació on s’activen sabers i maneres de fer pròpies de les comunitats gitanes, portadores d’una manera d’estar al territori respectuosa amb els ecosistemes vegetals i transmissora dels oficis tradicionals de la cistelleria.